Goril·la, col·lega i novel·la. A simple vista, aquestes tres paraules no amaguen res d’especial, si no fos perquè s’escriuen amb un caràcter que no es fa servir en cap altra llengua del món: la ela geminada. Si bé el so que representa sí que existeix en altres idiomes, el català és l’únic que el reprodueix d’aquesta manera, amb un punt volat entre dues eles.
L’origen d’aquest punt alçat l’hem d’anar a buscar a l’any 1913, quan es van aprovar les Normes Ortogràfiques de la Llengua Catalana i es va optar per aquesta solució per diferenciar la ela geminada de la doble ela –per influència del llatí, abans no es feia cap distinció entre les dues. L’artífex va ser Antoni Maria Alcover –i no Pompeu Fabra, més partidari d’altres opcions com canviar l’actual ll per ly o lh–, i va ser així com aquest punt en suspensió va entrar a l’alfabet del català i es va convertir en una raresa a escala mundial, ja que són molt anecdòtics els usos actuals que té aquest signe en altres llengües.
El que ningú podia imaginar en aquell moment eren els entrebancs que aquest punt provocaria quan es fes el salt als sistemes d’escriptura electrònics i, més tard, a la tecnologia digital.
Un maldecap cal·ligràfic
“La història de la ela geminada és la història d’un nyap, un nyap provisional que fa més de cent anys que dura”, afirma Joan Montané, tècnic informàtic que fa vuit anys que treballa per normalitzar el punt volat en l’àmbit d’internet. Una primera mancança és que encara hi ha teclats d’alguns dispositius mòbils on no apareix, però fins i tot quan hi és, hi ha sistemes que el llegeixen erròniament i li atribueixen funcions que no li pertoquen, com la de separar paraules.
Alguns dels errors més freqüents són fer servir un punt baix, una bala o punt més gruixut, o un guionet. Però n’hi ha de molt més estrambòtics, com ha pogut recollir en imatges Joan Montané: eles “requadrades”, apostrofades, graduades, estrellades i d’altres “geminades fal·laces” diverses
“El punt volat està definit com un caràcter que separa, quan és la cola que enganxa”, precisa Marcantoni Malagarriga, dissenyador gràfic, posant èmfasi en la part tipogràfica o estètica del caràcter, que és el reflex visible dels problemes informàtics. Per culpa d’això, gairebé sempre la ela geminada s’escriu o es construeix malament. Alguns dels errors més freqüents són fer servir un punt baix, una bala o punt més gruixut, o un guionet. Però n’hi ha de molt més estrambòtics, com ha pogut recollir en imatges Joan Montané: eles “requadrades”, apostrofades, graduades, estrellades i d’altres “geminades fal·laces” diverses.
Les altres faltes habituals són de disseny, ja que les dues eles “han d’anar ben juntes, gairebé tant com les dues l que componen la ll, escrivia Fabra al diari La Publicitat l’any 1923, i criticava que en alguna ocasió es deixés un espai entremig “capaç almenys de contenir una m”. Malagarriga afegeix, també, que el punt ha de ser discret, i no pot tenir el mateix pes gràfic que el de la lletra i.
Noms amb efectes col·laterals
“És una qüestió tecnològica, però passa per un reconeixement lingüístic”, assegura la filòloga Yvonne Griley, que ho exemplifica amb alguns “problemes pràctics de llengua” derivats de l’ús de la ela geminada, com ara a l’hora d’indexar o fer cerques de paraules en un document. Però qui millor ho sap són les persones que tenen una ela geminada al seu nom propi, cosa que a vegades es pot convertir en un maldecap més gros.
Hi ha registres on ja està acceptada, com el registre civil o els padrons municipals, tot i que sovint cal donar alguna explicació de més al funcionariat. Però no a tot arreu passa el mateix, com explica Natàlia, que al maig es va trobar que no podia preinscriure la seva filla Gal·la amb el seu nom a l’escola bressol municipal de Barcelona. “Ens va sorprendre que fos en una administració catalana i no espanyola, i en ple segle XXI”, explica. Van decidir apuntar-la com a Gal la, amb un espai al mig, i gràcies al ressò del cas per les xarxes socials l’ajuntament va corregir l’error l’endemà mateix.
Una Gal·la, de 23 anys, s’ha trobat amb problemes sobretot quan ha viatjat a l’estranger. “M’he trobat amb ser Gala, Galla, Gal-la, Gal.la, Gal?la o Gal la”, i diu que li passa a tot arreu sempre que ha d’inscriure’s amb el nom del passaport
Una altra Gal·la, de 23 anys, s’ha trobat amb problemes sobretot quan ha viatjat a l’estranger. “M’he trobat amb ser Gala, Galla, Gal-la, Gal.la, Gal?la o Gal la”, i diu que li passa a tot arreu sempre que ha d’inscriure’s amb el nom del passaport. “A la pràctica, mai m’han deixat d’admetre a cap lloc, però a la Universitat de Ginebra el sistema informàtic va col·lapsar i tots els tràmits se’m van endarrerir durant mesos”, es lamenta. “Em molesta, però ja hi estic acostumada”, diu la Marcel·la, que al seu carnet de conduir és Marcel la, i que sol patir quan agafa bitllets d’avió per si el sistema no accepta el caràcter i després no coincideix el nom amb el DNI.
Però si hi ha un cas surrealista és el de l’empresa catalana Wattpic Energia Intel·ligent, que va veure com el gegant tecnològic estatunidenc Intel li presentava un recurs per usurpació de marca a l’organisme regulador de la Unió Europea. L’aleshores secretari general de Política Lingüística de Catalunya, Bernat Joan, va arribar a enviar una carta a la companyia californiana, i finalment la reclamació va quedar desestimada.
Constel·lació de símbols
“La ela geminada és un símbol, que són dos, però alhora tres, simultàniament”, assenyala Joan Montané, i aquesta és una de les claus per entendre tot el desgavell que arrossega. D’entrada, a escala conceptual és un únic caràcter, i així és com estava representada, en una sola peça, en els primers sistemes d’escriptura que funcionaven amb tipus mòbils manuals o amb linotípia –el primer mètode automatitzat que unificava línies de text senceres.
D’entrada, a escala conceptual, la ela geminada és un únic caràcter, i així és com estava representada, en una sola peça, en els primers sistemes d’escriptura que funcionaven amb tipus mòbils manuals o amb linotípia
Però amb l’aparició de les màquines d’escriure elèctriques es va optar per crear una nova tecla que fos només la ela amb un punt (conegut com a Ldot), per evitar un espaiat excessiu, i així es va convertir en dos símbols. Tot i que aquesta va arribar a alguns teclats d’ordinador, als anys noranta es va acabar descartant, i avui per representar la grafia hem de fer servir tres caràcters per separat: una ela, el punt volat i una altra ela.
Avui dia, aquestes mutacions estan recollides a Unicode, un consorci internacional, amb participació de les grans companyies tecnològiques, que treballa per codificar tots els signes de l’escriptura existents. Però de ela geminada en falta una: hi ha codificades la de dos i la de tres caràcters, però no la d’un sol símbol, i aquesta és, segons Malagarriga, “la mare dels ous”.
Restitució en paral·lel
Amb l’objectiu de normalitzar la ela geminada en l’entorn digital, el 2004 un grup de professionals, persones de l’àmbit de la investigació i del professorat va posar en marxa el Projecte de restitució tipogràfica de la ela geminada. Des d’aleshores, s’han dedicat a difondre els mals usos de la grafia i proposar millores –com ara una eina correctora de eles geminades per al format PDF–, però no han aconseguit el que, segons Malagarriga, un dels impulsors, seria la solució definitiva: tirar endavant una proposta perquè Unicode incorpori el signe de la ela geminada d’un sol caràcter. “Si Unicode va aprovant noves emoticones, per què no pot passar el mateix amb la ela geminada?”, es pregunta. “Volíem que l’Institut d’Estudis Catalans liderés la petició, però no ens n’hem sortit”, lamenta alhora, i és que la Secció Filològica, com a autoritat lingüística de l’organisme, no entra en assumptes tipogràfics i informàtics, i per això no té aquest debat sobre la taula.
Amb l’objectiu de normalitzar la ela geminada en l’entorn digital, el 2004 va arrencar un projecte amb persones de l’àmbit de la investigació i del professorat
Futur il·legible
A curt termini, sembla que la ela geminada haurà de seguir convivint amb aquesta realitat incerta, sempre amb l’opció de trobar-se esguerrada de moltes formes possibles. De fet, el que apuntava Pompeu Fabra fa gairebé cent anys es pot dir que segueix ben present, i que fins i tot s’ha agreujat amb l’escriptura digital. “Pel que fa a tipografia, hem anat enrere”, conclou Malagarriga.
I a això s’hi ha de sumar un condicionant lingüístic afegit, i és que “la ela geminada cada vegada és més imperceptible en la pronúncia, sobretot en els usos més urbans”, diu Griley. De totes maneres, aquesta desconnexió entre la grafia i el so també es dona en caràcters com la v –que només es diferencia de la b en determinats territoris–, i això no ha fet perillar mai la seva continuïtat. L’existència de la ela geminada tampoc s’ha posat mai en dubte per part de les autoritats lingüístiques. Segons l’escriptor Màrius Serra, membre de la Secció Filològica de l’IEC, “no s’ha plantejat mai la seva erradicació”, i explica que “el seu manteniment en l’ortografia actual es deu al respecte a la tradició fabriana i a la història”, en referència al seu ús en cultismes.
Segons l’escriptor Màrius Serra, membre de la Secció Filològica de l’IEC, “no s’ha plantejat mai la seva erradicació”, i explica que “el seu manteniment en l’ortografia actual es deu al respecte a la tradició fabriana i a la història”
La presència d’aquesta particular grafia en la llengua ha esdevingut un tret distintiu i genuí del català, tot i que, a pilota passada, s’ha demostrat que, en aquest cas, la singularitat no ha aportat avantatges pràctics, sinó tot al contrari. Avui, la fórmula de l’escriptura ja no només és cosa de lingüistes i dissenyadores, sinó també de la informàtica, que és la que fa visible la resta de l’equació i que, com a eina, s’hauria de posar al seu servei. “Si amb una sabata i una espardenya hem resolt alguns problemes, només que l’administració s’hi posés una mica es podria fer més feina”, conclou Montané.
Mentre això no passi, l’univers digital sempre tindrà algun racó volat, on la ela geminada adoptarà formes diferents de l’original, i el més senzill i precís seguirà sent agafar paper i llapis i traçar dues eles ben juntes, col·locant un punt volat enmig, que a molta gent encara descol·loca.
