Des que era menut, a ma casa sempre s’ha sentit el nom de Pedaços. Era el meu iaio Sento, el Granerer de Puçol, qui el nomenava quan jo feia alguna trastada. “Ai nano petano, ja pareixes Pedaços”. M’agüelo sempre tingué el vici de canviar els noms a la gent, eixa manera que té el poble treballador de rebatejar al personal des del que és col·lectiu, amb la sàtira i sense burocràcia ni paperassa...
Aquest contingut és només per a subscriptores. Si vols llegir-lo, dona suport al projecte i fes-te subscriptora
