El 28 d’abril de 1993, el comissari de l’Hospitalet Carlos Llorente es dirigia al jutge de guàrdia de la seva ciutat sol·licitant la retirada d’una placa de la via pública. L’escrit explica que, dos dies abans, “unes 300 persones” convocades per la Federació d’Associacions de Veïns de l’Hospitalet, l’Associació de Veïns de la Verneda i el Col·lectiu d’Amics i Familiars havien realitzat un homenatge a Pedro Álvarez a l’avinguda de Catalunya. Durant l’acte es va col·locar una placa a la vorera que portava la llegenda: “Aquí va ser assassinat per un policia Pedro Álvarez Peso”. El comissari adjunta un reportatge fotogràfic i acaba demanant al jutge de guàrdia “que s’adoptin les mesures oportunes” per retirar la placa “per la frase que conté”.
Tanmateix, aquella frase que tant molestava al comissari de l’Hospitalet no s’allunyava gaire de les paraules dels seus homes. Segons recorda J.M.P., propietari del vehicle on es va trobar la bala que va matar Pedro Álvarez, el policia que va entrar al seu cotxe la nit dels fets va dir al seu company: “Això ho ha fet un dels nostres”.
Indicis suficients
Comentaris en calent a banda, un informe elaborat l’endemà per l’inspector en cap de la comissaria de la Policia Nacional espanyola de l’Hospitalet deixava per escrit aquesta idea. Així, en el document d’ampliació de diligències entregat al jutjat el 16 de desembre de 1992, s’argumenta que “per la forma en què van succeir els fets, l’arma usada –possiblement model PK–, la munició utilitzada de la casa Santa Bárbara de l’any 1989 i les característiques de l’individu, aquesta instrucció, basant-se en aquestes dades, creu tenir indicis suficients per pensar que el presumpte autor sigui un membre de les Forces i Cossos de Seguretat”.
Un peritatge va certificar que “l’arma que va disparar la bala causant de la mort és una de la gamma Star 28”
Algunes d’aquestes consideracions les comparteix A.G., un testimoni dels fets i veí del barri de la Florida, que ho resumeix així: “Era un home fort i, tal com portava la pistola, semblava un paio que tenia mili. Per la manera de moure’s no semblava algú que agafa una arma de tant en tant”.
L’Empresa Nacional Santa Bárbara
De tota manera, més enllà de percepcions, existia un fet objectiu en què els investigadors es van fixar des del principi. A la beina de la bala que havien trobat a l’escena del crim s’hi llegia amb claredat la inscripció “SB-T 9P 89” i això indicava que el projectil, un 9 mil·límetres Parabellum fabricat l’any 1989, havia sortit de l’Empresa Nacional Santa Bárbara de Industrias Militares S.A.
Aquesta societat, creada per l’Institut Nacional espanyol d’Indústria per complir la llei de reorganització de la indústria militar, es va constituir l’any 1960 amb l’objectiu de fabricar armament per les Forces Armades. Als anys 80, Santa Bárbara –que pren el seu nom de la patrona del cos d’artilleria de l’exèrcit espanyol–, tenia dues fàbriques d’armament lleuger, dues de cartutxos i espoletes, una d’armament pesant (artilleria i carros) i un altre de pólvora i explosius.
A més del CNP, “les Forces Armades, la Guàrdia Civil i altres cossos nacionals i autonòmics” empren aquesta arma
La dependència de Santa Bárbara vers el seu principal client, el Ministeri espanyol de Defensa, va anar creixent al llarg de la dècada; fins al punt que, a principis dels 90, excepte petites partides destinades a armament policial, la totalitat de les vendes de l’empresa al mercat espanyol anaven a càrrec del pressupost del Ministeri.
Truquen els de balística
Una setmana després dels fets, el grup de balística de la Prefectura Superior de Policia de Catalunya truca a la comissaria de l’Hospitalet per informar que la pistola Star 28PK intervinguda al detingut J.M.S. no era l’arma amb la qual s’havia assassinat Pedro Álvarez. La policia científica, però, certificava que “l’arma que va disparar la bala causant de la mort és una de la gamma Star 28” i explicaven que, a més de la Policia Nacional espanyola, “les Forces Armades, la Guàrdia Civil i altres cossos nacionals i autonòmics” utilitzen aquests models.
De fet, les armes Star van formar part de l’armament oficial de l’exèrcit durant anys i, des de la dècada dels 80, tant la Policia Nacional espanyola (28PK) com la Guàrdia Civil (30M) van escollir models d’aquesta gamma com a armes curtes reglamentàries. El model 30M, explicaven des de balística, també s’havia venut a particulars com a arma esportiva.
La defensa del policia detingut apunta als seus companys del CNP, Guàrdia Civil, Guàrdia Urbana o Mossos
Segons l’advocat defensor de J.M.S., els dos elements principals que permetien sospitar del seu client eren la marca i el model del seu vehicle particular i “el fet de pertànyer a les Forces de Seguretat de l’Estat i, per això, estar en possessió d’una arma del mateix calibre que la que va disparar el fatal projectil”.
La investigació es va limitar a 70 pistoles reglamentàries del model 28PK de la comissaria de l’Hospitalet
En consonància amb aquestes afirmacions, el 28 de desembre de 1992 –quan ja feia cinc dies que el seu client havia obtingut la llibertat–, el defensor sol·licita al jutjat la pràctica de diverses diligències: “Es lliura atent ofici a totes les comissaries de la Policia Nacional, oficines de la Guàrdia Urbana, comandàncies de la Guàrdia Civil i de la policia autonòmica, de Barcelona i província, perquè remetin el nom i la filiació de tots els funcionaris” titulars d’un Opel Vectra blanc. També es demana que siguin “intervingudes totes les armes” de la gamma Star 28 dels funcionaris propietaris d’aquest model de cotxe i que siguin “sotmeses a proves pericials” de balística per determinar si van disparar el tret mortal.
Vint dies més tard, María José Magaldi, jutgessa responsable del jutjat d’instrucció número 5 de l’Hospitalet, dicta una providència on explica que, vista la petició, “no correspon, ara per ara, la pràctica de les diligències sol·licitades per la defensa”. El fet és que la intervenció
i realització de proves de balística de totes les armes dels funcionaris dels diferents cossos propietaris d’un Vectra blanc no es va produir mai. Els peritatges de pistoles reglamentàries es van limitar, vuit mesos més tard, a les 70 pistoles Star 28PK que pertanyien als membres de Seguretat Ciutadana de la comissaria de l’Hospitalet. El resultat va ser negatiu i la magistrada no va autoritzar cap més intervenció.
Milers de fotografies de policies
El setembre de 1993, el cap de la secció d’homicidis de la Brigada de Policia Judicial de Barcelona es dirigeix a la jutgessa Magaldi de l’Hospitalet per explicar que la companya de Pedro Álvarez, Y.S.T., no ha reconegut ningú a l’àlbum de fotografies de particulars propietaris d’armes de 9 mm Parabellum de la marca Star i, alhora, titulars d’un cotxe de la marca Opel.
Vist que “l’únic fet cert, provat científicament”, és que l’arma utilitzada pertany a la saga Star 28, es deixa de banda el tema del cotxe i s’anuncia la preparació d’una col·lecció fotogràfica completa dels particulars de la província de Barcelona titulars d’una arma d’aquestes característiques, una altra dels Mossos amb accés a pistoles Star 28, i, finalment, el fitxer complet de tots els membres del Cos Nacional de Policia espanyola (CNP) i de la Guàrdia Civil destinats a la província en les dates de l’assassinat.
Tres mesos després, el mateix funcionari informava que seguien preparant la col·lecció fotogràfica de tots els membres del CNP. El cap de secció es queixava que la tasca estava “resultant molt laboriosa” donat l’elevat nombre de funcionaris de la província, “quasi 6.000”. Fins aquell moment, deia, s’havien mostrat, sense èxit, a Y.S.T. els àlbums dels funcionaris de la Guàrdia Civil, el dels funcionaris en pràctiques del CNP i el dels particulars.
La confecció dels àlbums esdevindria l’activitat principal dels investigadors fins a l’arxivament de la causa del desembre de 1994. Milers de fotografies van desfilar davant els ulls de la testimoni principal dels fets sense cap resultat. Fotografies que, com deien els mateixos funcionaris, “no es trobaven actualitzades” i en molts casos eren precàries “reproduccions del DNI”.
