El 15 de desembre de 1992, després de trobar la beina i la bala que van causar la mort de Pedro Álvarez i d’escoltar la declaració de la seva companya, la comissaria del Cos Nacional de Policia espanyola a l’Hospitalet es posa a buscar “un membre de les forces de seguretat que freqüenti la zona on van passar els fets i que sigui propietari d’un Opel Vectra”. Segons els investigadors, “l’única persona que reuneix totes les circumstàncies és, després de mirar altres alternatives, el funcionari J.M.S.F.”.
El 16 de desembre a les tres de la tarda, J.M.S.F. és detingut al seu lloc de treball, la Prefectura Superior de Policia de Catalunya. La seva arma reglamentària –una Star model PK– i el seu vehicle –un Opel Vectra blanc– són intervinguts. Aquella mateixa nit la magistrada María José Magaldi es trasllada fins a la Via Laietana per dirigir i supervisar una roda de reconeixement per part de Y.S.T., companya de Pedro Álvarez i testimoni presencial de l’assassinat.
La magistrada que havia donat per bona la roda de reconeixement feta a la Prefectura de Via Laietana, la va acabar qualificant de ‘negativa’
Amb els cinc individus de la roda posats de cara i de perfil, la companya de Pedro Álvarez assenyala dos cops el policia detingut. Y.S.T. “creu que és el número quatre per l’expressió de la cara i perquè se’l notava molt nerviós a la roda”. En tornar els cinc homes a la posició frontal se li repeteix la pregunta però la testimoni no és capaç de contestar. Segons l’acta, al final del reconeixement, Y.S.T. “s’ha posat visiblement nerviosa, respirant fins i tot agitadament”.
Un efímer secret de sumari
El 17 de desembre a les cinc de la tarda, J.M.S.F. és traslladat al jutjat d’instrucció número 28 de Barcelona. El seu titular, Antonio Viejo, “en atenció a la gravetat dels fets” i a “la peremptòria necessitat d’assegurar les proves que permetin fixar, amb claredat i precisió, les persones que hi han participat i les empremtes o vestigis del delicte” decreta el secret total de les actuacions. Tot seguit, el jutge crida a declarar el detingut, que afirma que és innocent i nega qualsevol participació en els fets. Tanmateix, considerant que “a la causa apareixen indicis o motius de naturalesa plural que permeten presumir-ne l’autoria” de J.M.S.F., el magistrat acorda la presó provisional, incomunicada i sense fiança. El detingut queda a disposició dels jutjats de l’Hospitalet.
El jutge decreta presó provisional al policia perquè “a la causa apareixen indicis o motius de naturalesa plural que permeten presumir-ne l’autoria”
Aquell mateix vespre, la jutgessa Magaldi decideix “aixecar el secret” sobre les actuacions que havia decretat el jutjat de guàrdia de Barcelona poques hores abans. En un escrit que parafraseja el del jutge de Barcelona –i que traspua irritació per la seva decisió–, la magistrada afirma que: “En atenció a la gravetat dels fets i havent-se practicat les oportunes i peremptòries diligències que permeten fixar, amb claredat [sic] precisió, a les persones que hi han participat i les empremtes o vestigis del delicte, resulta procedent aixecar el secret total de les actuacions per a les parts personades”.
Noves declaracions
A la mateixa interlocutòria, Magaldi cita a declarar l’endemà (18 de desembre) la companya de la víctima i el principal sospitós d’haver disparat el tret mortal i acorda “el corresponent reconeixement en roda de l’inculpat per part de la testimoni”. Tanmateix, 24 hores després, ella mateixa decideix suspendre la roda “per no considerar-se necessària en aquest moment processal”. Les declaracions, però, sí que es produiran.
Durant l’interrogatori al policia detingut, Magaldi li pregunta “com és possible que hagi estat reconegut per un testimoni”, fet que provoca la protesta de l’advocat defensor, que afirma que, a l’acta de la roda, “la testimoni no manifesta reconèixer-lo sense cap dubte, sinó que, com hi consta, diu que creu reconèixer el declarant”. La jutgessa rectifica la pregunta i demana “com s’explica que la testimoni dels fets cregui que el declarant pot ser la persona responsable dels fets”. La resposta de l’acusat és que “és impossible”.
Després d’escoltar la declaració, Magaldi decideix mantenir la presó sense fiança dictada pel jutge de Barcelona, però aixeca la incomunicació que pesava sobre l’imputat. Poques hores després, en presència de la jutgessa, el ministeri fiscal i l’advocat de la defensa, es torna a prendre declaració a la companya del jove assassinat.
L’advocat pregunta si la companya d’Álvarez i el conductor es van mirar i ella respon que les seves mirades es van creuar
El lletrat de la defensa pregunta sobre la il·luminació del carrer, i la companya de Pedro Álvarez contesta que “estava ple de fanals”. La jutgessa insisteix en el tema i la declarant manté que “la il·luminació era bona” i permetia distingir trets facials i persones. L’advocat pregunta si ella i el conductor es miraven l’un a l’altre i la testimoni respon que les seves mirades es van creuar quan ell es va quedar quiet i va exclamar “hòstia, hòstia” després de disparar.
Quan el defensor li planteja si podria reconèixer l’agressor i la seva acompanyant sense cap mena de dubte, la testimoni diu que no, que podria dir si se li assemblen o no. Finalment, a preguntes del ministeri fiscal, Y.S.T. argumenta que quan va manifestar que creia reconèixer el número 4 ho va fer per la similitud de “l’expressió de la cara, perquè estava nerviós i perquè s’assemblava a l’agressor”.
Nova roda suspesa i posada en llibertat
El 22 de desembre, una providència de la jutgessa Magaldi establia que es procedís “a la pràctica de l’oportuna diligència de reconeixement en roda” senyalant la seva pràctica a les 12 del migdia de l’endemà. Però el dia 23 l’advocat defensor es va presentar al jutjat manifestant que s’hi oposava perquè la seguretat jurídica no estava garantida. Segons el lletrat, a la declaració de Y.S.T. del dia 18 s’havien fet preguntes que permetien deduir que l’inculpat a l’anterior roda era el seu client, sent, per tant, “fàcilment identificable”. Aleshores, la jutgessa, “havent-ne donat compte i vista la compareixença” del defensor, decideix, sense més explicacions, “suspendre la diligència acordada pel dia d’avui”.
Aquella tarda, Magaldi dictarà ordre de llibertat provisional per J.M.S.F. Entre els diversos elements que el motivaven, destacaven el resultat negatiu del registre del domicili de l’investigat i les proves pericials que descartaven que la seva arma reglamentària hagués disparat el tret que va posar fi a la vida de Pedro Álvarez. La mateixa magistrada que sis dies abans donava per bona la roda feta a la Prefectura de Catalunya, la qualificava, en aquest darrer escrit, de “no concloent”. I, per acabar-ho d’embolicar, dos anys més tard, a la interlocutòria de conclusió de sumari del 24 de novembre de 1994, Magaldi escriuria que la prova de “reconeixement en roda de J.M.S.F. per part de la testimoni Y.S.T. va resultar negativa”. El canvi de criteri s’havia consumat.
