Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Una odissea grecollatina actual

Els festivals de cultura i les recreacions històriques mantenen viva l’herència clàssica, tot i el poc suport institucional. Per mitjà del joc i la pràctica, l’apropen al públic general

Un espectacle de titelles en la 21a edició de Tarraco Viva, el festival romà de Tarragona / Rafael López-Monné

Cada any, durant els mesos d’abril i maig, arreu del territori se celebren iniciatives que reivindiquen el nostre patrimoni clàssic, no només des del vessant històric i monumental, sinó també cultural. Parlem d’activitats com la Magna Celebratio (Badalona), Ludi Saguntini (Sagunt, el Camp de Morvedre), Maremagnvm (Palma) i Tarraco Viva (Tarragona). Tot i que les quatre tenen en comú que ens apropen a l’herència clàssica, que normalment només podem trobar en entorns acadèmics o museístics, les dues primeres són projectes d’aprenentatge-servei adreçats a alumnes d’ESO i batxillerat, que també assumeixen la responsabilitat d’ensenyar a joves d’altres centres el que aprenen a l’institut.

Olga Ribelles és professora a l’IES El Calamot de Gavà (el Baix Llobregat) i fa sis anys que fa de monitora en els Ludi Saguntini, els tres últims, a més, com a ajudant de l’organització i impulsant una gimcana virtual. Ribelles, que hi havia participat com a alumna, valora que iniciatives com aquesta fan “viure completament l’experiència grecollatina i extraure experiències significatives per a la nostra vida. L’alumnat creix com a persona, tant pel coneixement que adquireix als tallers i a les obres de teatre com per la seua implicació i relació amb el d’altres centres”. Durant els quatre dies que dura la trobada, a més de poder assistir a representacions de teatre clàssic, les joves participen i dirigeixen tallers d’escriptura, mosaic, cuina, cosmètica, cors i danses gregues i romanes. “Moltes vegades crec que he aprés molt més ací que en la carrera. Se centra massa en textos acadèmics i no tant en gaudir de la cultura i la llengua grecollatina”, afegeix.

Les alumnes de l’IES Violant de Casalduch de Benicàssim (la Plana Alta) també hi participen des de fa anys com a monitores: les de 3r d’ESO en el taller de mitologia “La plaça dels déus” i les de batxillerat en l’“Spatium Linguarum” (dedicat al llatí i al grec). Ana Ovando és professora de Grec d’aquest institut i forma part activa dels Ludi des de fa dèsset anys –ara com a docent i abans com a membre de l’assessoria de Cultura Clàssica del Centre de Formació del Professorat (CEFIRE). Opina que “portar la cultura clàssica als carrers és donar-li visibilitat i realçar-la” i explica que les administracions no sempre troben justificat invertir en patrimoni perquè no produeix un rendiment econòmic evident: “L’enriquiment cultural no hauria de valorar-se pel seu preu ni per la rendibilitat política que puga generar”. Tanmateix, puntualitza que “en el cas de Sagunt, reben tot el suport de l’Ajuntament”.

El grup de recreació històrica Barcino Oriens va participar el 14 de maig en La Nit dels Museus (Barcelona) |Jaume Herrero

 

El grup de treball de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de Clàssiques de la URV Médousa Tarraconensis, del que forma part Patricia Estruch, també organitza una jornada d’activitats i jocs per a alumnat de 4t d’ESO dins de la programació de Tarraco Viva, on participen més de 150 alumnes de centres de Tarragona i la rodalia, perquè es pensa que el component local d’aquestes iniciatives contribueix a l’arrelament de la comunitat. Estruch pensa que, en els nuclis menuts, “pareix que són les administracions locals i les associacions les que posen més cura en la promoció del patrimoni clàssic”. Tanmateix, creu que “l’escola és un bon lloc per promocionar tot el patrimoni, el gran i el petit, però cal insistir que és d’allí d’on venim i que som responsables de la seua pervivència, perquè del coneixement és d’on surt l’estima”.

Al País Valencià, les juntes directives dels centres educatius preparen el curs vinent sense saber en quina situació quedaran les assignatures de clàssiques

A partir d’aquesta estima és com es va formar el grup de recreació i divulgació romana històrica Barcino Oriens, impulsat l’any 2009 per Ricard Llop, professor de l’Escola Joan Pelegrí (Barcelona) amb alumnes del centre. Amb el pas del temps, ha esdevingut un projecte semiprofessional que des de 2010 fa recreacions històriques en el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) i, des de 2012, en la Magna Celebratio. Llop apunta que la interacció amb el públic és un dels aspectes més importants i explica que les recreacions són “una manera de fer que es conegui la història antiga i que no es perdi aquesta idea que el món clàssic és una part fonamental del coneixement que tenim; si el perdem, oblidarem els nostres orígens, no sabrem qui som i, evidentment, no sabrem on anem”.

El ‘modus operandi’ de l’administració

Totes aquestes iniciatives han nascut i resisteixen gràcies a l’estima per les humanitats gratis et amore de moltes persones. Es tracta de projectes basats en la investigació rigorosa i en els quals es dediquen moltes hores a la recerca. Malauradament, tal com es lamenta sovint des de l’àmbit acadèmic, l’administració pública no sol prioritzar la conservació de les restes arqueològiques o la divulgació i museïtzació adequada del patrimoni, sobretot en les ciutats grans, en el sentit de presentar-lo de manera que sigui comprensible, accessible i atractiu o buscar nous formats per a dinamitzar-lo i fer que servisca d’estímul per a públics diversos.

Taller d’escriptura grega a la Magna Celebtratio (Badalona, 2019 |Arxiu

 

Sebastià Giralt, professor del Departament de Ciències de l’Antiguitat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), adverteix que “amb el patrimoni que desapareix es perd per sempre la possibilitat de donar a conèixer una part de la història de la ciutat”. Al professor de la UAB li sembla “inconcebible” que continuen “passant desgràcies com la destrucció de la vil·la romana de la Sagrera per donar pas a l’AVE”. Lamenta que la declaració de Tarragona com a patrimoni de la humanitat no haja creat prou consciència dels sectors implicats per preservar i fer visibles les restes arqueològiques, com evidencien el deteriorament de les muralles o el soterrament de la Font dels Lleons. “La Generalitat sovint és negligent o es plega als interessos locals de curta volada, com ha passat fa poc amb la vil·la romana de Calella”. En la mateixa línia, Llop lamenta el fet que els representants municipals parlen sobre aquestes qüestions com si hagueren d’esperar a les calendes gregues, és a dir, a un dia que no arribe mai: “Vaig sentir un conseller, a Barcelona, dir que el pressupost de Cultura en el seu districte era zero. Que ens escoltaria, però que no podia destinar ni un euro als nostres projectes”.

‘Casus belli’ en l’educació pública

En aquests moments, els centres educatius s’afanyen per tancar un curs que ha estat marcat pel menysteniment de les reivindicacions de la comunitat docent per part de l’administració pública i que, en el cas de Catalunya, ha donat lloc a una vaga del sector. Alhora, al País Valencià, les juntes directives preparen el curs vinent sense conéixer encara res més que un esborrany del nou currículum, molts aspectes del qual es deriven del desenvolupament de la LOMLOE i sense saber en quina situació quedaran les assignatures de clàssiques. En aquest sentit, Ovando preveu “un colp mortal” a aquestes matèries.

Alumnes jugant al duplum molendinum en els Ludi Saguntini (Sagunt, 2019)

 

Encara que depenen també de competències autonòmiques, la situació a la resta del territori no és massa diferent: l’assignatura de Llatí de 4t d’ESO es desvincularà de l’itinerari i perdrà hores de docència en batxillerat, mentre que l’optativa de Cultura Clàssica es restringirà només a 3r d’ESO entre més d’una desena de matèries a triar. El fet que aquestes assignatures queden diluïdes d’aquesta manera en el currículum té com a efecte directe que el curs vinent desapareguen de l’oferta educativa de molts centres. Giralt argumenta que aquestes reformes educatives “tendeixen a arraconar les matèries d’humanitats, per una falsa visió utilitarista” i apunta que el nou currículum “segueix en la direcció errònia d’alleugerir l’ensenyament secundari i, òbviament, aquesta tendència acabarà repercutint en la universitat”. Estruch, que també és professora de Grec i Llatí a l’IES Manuel Sales Ferré d’Ulldecona (el Montsià), comparteix la mateixa preocupació: “El professorat de clàssiques som un col·lectiu molt aïllat als centres i a les poblacions menudes només hi ha una persona de clàssiques –amb sort– per institut. Açò fa que la lluita per la defensa d’aquestes matèries siga més dura de portar”.

Al professor de la UAB Sebastià Giralt li semblen inconcebibles “desgràcies com la destrucció de la vil·la romana de la Sagrera per donar pas a l’AVE”

Tanmateix, malgrat el desemparament que denuncien, la quantitat ingent d’hores dedicades i l’esforç per mantindre vius aquests projectes consoliden les relacions entre alumnat i personal docent. Ribelles explica que “anar com a alumna als Ludi, entre altres coses, com tindre una mestra excepcional, ha fet que avui jo ensenye llatí i grec i que crega en allò que faig”. Pel que fa a la xarxa que també es crea entre el professorat, Estruch recorda que “quan vaig aterrar a Ulldecona, amb les hores de llatí completades amb altres assignatures i cap hora de grec, em vaig sentir decebuda i amb una gran càrrega a sobre”. Escoltar experiències semblants, compartir-ne, proposar i rebre formació, la va ajudar moltíssim a esperançar-se i “em va donar forces per il·lusionar-me de nou”. “Amb elles espere continuar aquest camí per transmetre l’amor cap a les clàssiques a l’aula i fora d’ella”.

Article publicat al número 548 publicación número 548 de la Directa

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU