L’Ajuntament de Barcelona haurà de pagar 50.000 euros a la família d’Alberto Torre, un jove de 24 anys que va morir després d’haver estat detingut per la Guàrdia Urbana (GUB) de la ciutat l’any 2009, ara fa deu anys. Així ho ha decidit la jutgessa María Isabel López Montáñez, titular del Jutjat del Contenciós-Administratiu número 7 de la capital catalana, que condemna al consistori a pagar aquesta quantitat per “indemnitzar per danys morals la mare” del jove mort. El termini per a recórrer la sentència finalitza el dijous 11 d’abril.
Torre va ser detingut a l’altura del número 61 de la rambla Guipúscoa per sis agents de la GUB la matinada del 18 d’abril del 2009. Durant la detenció, el jove es va resistir i els agents van fer ús de la força per introduir-lo a una de les patrulles. En un moment determinat, l’arrestat va sofrir una parada cardiorespiratòria, que va derivar en el desenllaç fatal. “Pot declarar-se que la detenció no es va practicar de manera adequada, que hi va haver falta de diligència deguda i incompliment dels deures de custòdia per part dels agents de la Guàrdia urbana”, explica la sentència. I va més enllà. “Entenem que va haver-hi una anormalitat en la detenció” i que “pot evidenciar-se una desproporció en l’ús de la força sobre el detingut, inclús un cop inconscient en el terra, que queda evidenciada en les lesions que presenta en l’autòpsia, un fet que va incrementar sens dubte l’estrès en el detingut que va portar a la mort sobtada”, conclou la sentència.
“Pot evidenciar-se una desproporció en l’ús de la força sobre el detingut, inclús un cop inconscient en el terra, que queda evidenciada en les lesions que presenta en l’autòpsia, un fet que va incrementar sens dubte l’estrès en el detingut que va portar a la mort sobtada”, conclou la sentència
El document apunta l’estrès patit per Alberto Torre com un dels elements clau de la mort del jove, tot i l’intent de la part demandada d’atribuir-la a les quantitats de drogues resultants de l’anàlisi toxicològica. Durant el judici, els tòxics van ser un dels punts centrals de discussió. Els pèrits aportats per la família asseguraven que “el nivell de tòxics era baix: ni per separat ni en combinació de dosis letals” i que la mort es podria haver produït per una “cardiopatia per estrès”. Juan Francisco Ortigosa Ortiz, qui va signar l’informe mèdic forense amb data del 16 de maig de 2011, afirmava que “no valora la possibilitat de mort per cardiopatia per estrès” i que la mort havia estat “violenta del tipus accidental: [Torre] no va calcular el risc que estava assumint”, en referència al consum d’estupefaents. Per la titular del jutjat, l’actuació dels agents de la GUB va ser determinant i assenyala que “no van prendre les precaucions adequades al nivell d’estrès del detingut, que va ser inclús agreujat pel nombre d’agents que després de treure del vehicle al detingut inconscient es van posar a sobre seu”. Especifica, però, que “la pròpia conducta violenta del detingut i la ingesta de tòxics va agreujar la situació d’estrès de la detenció derivant en el resultat fatal de mort”.
En conseqüència, la sentència determina que l’Ajuntament es faci càrrec de la meitat de la indemnització sol·licitada per la família i reparteix el pagament de les costes processals entre ambdues parts. La família ha repetit en diverses ocasions que “no hem obert aquest procediment per rebre una indemnització, sinó per esclarir què va passar aquella nit i poder netejar la seva imatge”. Per Ramon Torre, germà del jove, “Albert no hauria d’haver mort aquella nit” i amb la sentència “ha quedat demostrat que va patir moltíssim”. La família espera que aquesta sentència pugui servir per reobrir la causa penal, ja que l’Audiència de Barcelona va resoldre la confirmació del sobreseïment el 2014, després de ser arxivada pel Jutjat d’Instrucció 26 de Barcelona. A més, el dia 18 d’abril han convocat un acte per recordar els deu anys de la mort del jove al lloc on es van produir els fets sota el lema “Justícia a mitges? No!”.
Un dels agents, absent durant el judici
Tot i que eren sis els agents de la GUB citats a comparèixer durant el judici, un d’ells, Mario R.L –amb número d’identificació policial 24.828– mai es va presentar davant la jutge María Isabel López. En tres ocasions va ser citat a la Ciutat de la Justícia, l’últim cop va recollir personalment el requeriment, però mai es va presentar. La jutge va decidir aleshores sancionar l’agent de la GUB amb 600 euros. Fonts de l’Ajuntament de Barcelona, en declaracions a la Directa, van informar que l’agent Mario R.L. té “la baixa laboral des de fa més d’un any” i que “no tenen coneixement per part del jutjat” de la sanció al policia. Segons fonts municipals, aquest tipus de sancions són comunicades pel jutjat a la Prefectura del cos, des d’on es deriven a la Unitat de Deontologia i Afers Interns de la GUB. Les mateixes fonts municipals asseguraven que la no compareixença de l’agent davant el requeriment judicial comporta l’obertura d’un expedient i, en el cas de no estar justificada, pot ser motiu d'”una sanció greu”, que pot apartar l’agent del seu càrrec entre quinze dies i un any o canviar les seves funcions. El passat mes de gener la Directa va contactar de nou amb el consistori barceloní per saber si s’havia pres alguna mesura al respecte, però no s’ha rebut cap informació nova respecte Mario R. L.
El testimoni de l’agent amb número de placa 24.828 podria haver estat clau per esclarir el que va passar aquella nit, ja que no era el primer cop que Mario R.L. es creuava en el camí d’Alberto Torre. La nit del 14 de gener de 2009, tres mesos abans de la mort del jove, el guàrdia urbà el va detenir a la Via Laietana per una infracció de trànsit. Després de la detenció, el policia va denunciar haver estat agredit per Torre, un fet que va comportar que s’obrís un procediment judicial contra el jove per delictes contra la seguretat viària i atemptat contra un agent d’autoritat. Segons el germà de Torre, el jove va denunciar davant l’advocat d’ofici que van assignar-li després de la detenció, que durant aquella intervenció, l’agent Mario R.L li havia sostret 1.600 euros que havia cobrat la mateixa nit per una feina. El judici mai es va arribar a celebrar.
