“Les persones sotasignades considerem que a la regió metropolitana de Barcelona la indústria turística provoca un conjunt d’impactes negatius sobre la població i el territori”. Així arrenca el manifest per la reducció de l’activitat turística a Barcelona, impulsat per l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT), que s’ha presentat en roda de premsa dimecres al matí amb la rúbrica de vuitanta entitats socials i ecologistes, així com més de dues-centes persones del món de la cultura i la ciència.
La capital catalana rep anualment trenta milions de turistes que, considerant l’estada mitjana per persona, representen diàriament el 10% de la població de la ciutat
Amb aquest acte comença a una campanya que tindrà el seu plat fort dissabte 6 de juliol, quan a les 18 h de la tarda arrenqui des de la Rambla, a l’altura de Drassanes, una manifestació unitària amb el lema “Prou! posem límits al turisme” que es preveu multitudinària. Aquell mateix dia, també se celebrarà a la ciutat de Girona una mobilització amb les mateixes reivindicacions, i així és com Catalunya se sumarà a una onada que va arrencar a les Canàries, es va estendre a les Illes i sembla que encara té molts indrets per recórrer.
La capital catalana rep anualment trenta milions de turistes que, considerant l’estada mitjana per persona, representen diàriament el 10% de la població de la ciutat. Aquestes dades assenyalades en el manifest, porten els col·lectius a llistar una desena de conseqüències provocades per la massificació turística. Entre totes elles destaquen la dependència econòmica d’una indústria altament volàtil, l’expulsió del veïnat, l’especialització laboral en un sector molt precaritzat, l’agreujament de les condicions ambientals amb un fort impacte en la salut de les persones i en la crisi climàtica, així com l’empobriment de la cultural local: identitat, llengua i cultura es veuen diluïdes enmig dels mercats globals.
Per tots aquests motius, insten els governs i les administracions públiques a actuar, ja que consideren que “han estat durant molt anys tebis, com a mínim, a l’hora de regular aquest desgavell”. És per això que reclamen que assumeixin la responsabilitat de reduir l’activitat turística a Barcelona i que “promogui un debat ciutadà que estableixi els objectius i les prioritats en relació amb aquesta activitat”. Per començar a fer aquesta feina, plantegen deu demandes clares com ara acabar amb la promoció turística de Barcelona amb fons públics, impedir les ampliacions d’infraestructures portuàries i aeroportuàries, reduir l’oferta d’allotjament turístic o aturar la celebració de grans esdeveniments com la Copa Amèrica de Vela o el Primavera Sound.
“Els conflictes provocats pel turisme a Barcelona no tenen a veure amb la gestió, sinó amb el volum, per tant, qualsevol proposta que no sigui el decreixement turístic està destinada a fracassar”, adverteixen les convocants
Totes aquestes mesures cada vegada són més populars entre una ciutadania que pateix els impactes del turisme en primera persona i ha forçat els partits polítics a reposicionar-se. Fins i tot, el govern municipal del PSC de Jaume Collboni, actual alcalde de Barcelona, ha presentat les darreres setmanes mesures de gestió del turisme, que en opinió de les convocants són “cortines de fum, maneres de fer veure que es fan càrrec dels problemes i els gestionen, però els conflictes provocats pel turisme a Barcelona no tenen a veure amb la gestió, sinó amb el volum, per tant, qualsevol proposta que no apliqui polítiques de decreixement turístic està destinada a fracassar i a despertar més contestació social”, adverteixen.
La posada en escena de la roda de premsa ha comptat amb la presència d’alguns de les signants del manifest com ara la poeta Mireia Calafell, l’activista David Fernàndez, la comunicadora Laura Grau i l’escriptor Kiko Amat. Tanmateix, el text té el suport d’altres persones que no han pogut ser-hi com l’antropòloga Yayo Herrero, la comunicadora Natza Farré, el periodista Nando Cruz, l’escriptora Anna Pacheco o les músiques Clara Peya i Miqui Puig, entre moltes altres.
