La condemna a “l’espiral de destrucció” d’Israel i els Estats Units, a l’Iran i a Palestina, s’ha fet sentir sense fissures pel centre de València.
Més de 300 organitzacions, entre moviments socials, sindicats i partits dins del ventall de les esquerres, havien convocat la manifestació d’aquest vespre que ha fet tornar als carrers el “No a la guerra”, dues dècades després de les massives mobilitzacions contra la guerra a l’Iraq, l’any 2003. Hi han participat 10.000 persones, segons xifra la Delegació del govern espanyol.
“Ens oposem a qualsevol intervenció militar que viole la sobirania dels pobles i defensem el dret d’autodeterminació”, afegeixen en el comunicat de la convocatòria
Les convocants alerten de la “normalització de la militarització” i la “imposició dels interessos neocolonials” i denuncien “la impunitat” i la “barbàrie” d’una aliança i actuació armada que “vulnera el dret internacional, davant la passivitat còmplice de la comunitat internacional”.
“Ens oposem a qualsevol intervenció militar que viole la sobirania dels pobles i defensem el dret d’autodeterminació”, afegeixen en el comunicat de la convocatòria, secundat per organitzacions d’àmbits diversos, com Acció Cultural del País Valencià, BDS, Sindicat d’Habitatge de València o Ecologistes en Acció, a més d’organitzacions veïnals, espais feministes i sindicats.
“Hem assumit una causa comuna que cal defensar ara, que es resumeix amb el No a la guerra; i estem satisfetes de la quantitat de persones que ha aplegat la manifestació, que competia amb les Falles. Però no creiem en absolut que hagi estat suficient. Caldrà trepitjar molt de carrer, fer molta feina, i remoure moltes consciències”, valora Mar Vicent, una de les portaveus de l’organització.
Un alto el foc immediat i el respecte al dret internacional, són les demandes bàsiques de les convocants
El PSPV, Podem, Compromís i Sumar s’han adherit a la convocatòria per expressar un “No a la guerra” que s’ha fet veure al carrer com un llindar de mínims compartit en les esquerres del territori.
Un alto el foc immediat i el respecte al dret internacional, són les demandes bàsiques que han tret als carrers, on també s’ha fet sentir la denúncia del negoci de militaritzar el món. “El rebuig és contra tots aquells que pretenen que la guerra substitueixi la política i que la violència acabi amb la convivència entre els pobles”, resumeix Vicent.
“L’augment de la despesa militar significa retallades en drets socials: pensions, sanitat, educació, serveis socials o habitatge”, exposen en un comunicat les convocants.
En la mobilització, impulsada inicialment per dones de diverses organitzacions socials, s’han remarcat els impactes específics de les guerres en les nenes i dones
En la mobilització, impulsada inicialment per dones de diverses organitzacions socials, s’han remarcat els impactes específics de les guerres en les vides de les nenes i dones: “violacions massives, esclavitud sexual, matrimonis forçats, desplaçaments i pobresa”.
“El militarisme i el patriarcat comparteixen una mateixa lògica de dominació, per això el feminisme també és una lluita per la pau”, defensen les convocants.
