Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Unitat veïnal a Barcelona per denunciar els desnonaments sense data d'execució

Avui al matí es presenta davant de la Ciutat de la Justícia de Barcelona la plataforma Prou Desnonaments Oberts, a la qual donen suport més de 200 entitats i col·lectius. Durant l'any 2018, segons dades de l'ajuntament de la ciutat, es van executar a Barcelona més de 60 desnonaments oberts, mètode consistent en fixar una data a partir de la qual es pot executar l'ordre judicial sense que la part afectada tingui coneixement precís del moment en què es produirà. Els grups integrants de la plataforma consideren que aquesta pràctica contravé la legislació i s'utilitza com un recurs per "evitar les accions de bloqueig dels nombrosos col·lectius sorgits a la ciutat els darrers anys en defensa del dret bàsic i universal a l'habitatge"

Roda de Premsa contra els desnonaments amb data oberta / Sira Esclasans

21 de novembre de 2018. Barri del Poble-sec de Barcelona. La brigada mòbil (Brimo) dels Mossos d’Esquadra ocupa els carrers per desallotjar el Beni, l’Antonella i el seu fill Michael, menor d’edat, una família que fins aleshores vivia al número 58 del carrer de Magalhães. Malgrat que diverses persones es concentren davant de la casa per evitar-ho, els antiavalots formen una línia policial i fan fora amb l’ús de la força a algunes de les concentrades. També treuen les pertinences de la família afectada al carrer. El desnonament, executat amb violència policial davant la resistència de les veïnes, ha estat sense preavís, sense una data ni una hora fixades amb antelació.

“Fa catorze anys que vivim al Poble-sec, no som persones nouvingudes. Fins i tot el nostre fill va a una escola del barri. Som gent normal, sense problemes de relació amb les veïnes i veïns. Només volem tenir una casa, com la resta de la gent.” Les paraules de l’Antonella i el Beni i la pressió veïnal van tenir efecte. Tres setmanes més tard, des de la finestra del seu nou pis, l’Antonella donava les gràcies al Sindicat de Barri de Poble-sec per tenir una nova llar, un pis buit del Patronat d’Habitatge, al mateix Poble-sec, on viuen actualment.

Aquesta família va ser afortunada, però no totes les persones desnonades tenen la mateixa sort. El mateix dia i gairebé a la mateixa hora que els Mossos d’Esquadra treien a la força l’Antonella i el Beni, al veí barri del Raval es produïen fins a cinc desallotjaments en obert i una vintena d’activistes d’Stop Desnonaments Raval, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Barcelona (PAH) i altres veïnes del barri ocupaven l’Oficina d’Habitatge de Ciutat Vella per exigir una solució immediata, és a dir,  un sostre per a les persones desallotjades.

Un desnonament en obert no té data ni hora determinades prèviament per fer efectiva l’ordre judicial, tal com està especificat a la llei. És a dir, que la llogatera o la persona que hi viu no té cap informació sobre el moment precís en què poden venir a desnonar-la, a fer-la fora de casa seva

Aquests dos casos són només una petita mostra dels més de 60 desnonaments oberts que es van practicar a Barcelona l’any 2018, segons les dades facilitades per l’Ajuntament de Barcelona i les Oficines d’Habitatge de la mateixa ciutat. Un desnonament en obert no té data ni hora determinades prèviament per fer efectiva l’ordre judicial, tal com està especificat a la llei. És a dir, que la llogatera o la persona que hi viu no té cap informació sobre el moment precís en què poden venir a desnonar-la, a fer-la fora de casa seva.

Les activistes dels grups d’habitatge dels diferents barris de Barcelona coincideixen a l’hora d’afirmar que, “amb aquesta pràctica, les administracions pretenen evitar les accions de bloqueig dels nombrosos col·lectius sorgits a la ciutat els darrers anys en defensa del dret bàsic i universal a l’habitatge”. Un dret que ja fou recollit fa més de mig segle a l’article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans: “Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ella i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris”.

Els darrers anys s’han organitzat arreu de Barcelona al voltant de mig centenar de col·lectius i associacions en defensa del dret a l’habitatge i en contra dels desnonaments: l’Assemblea del Raval, Resistim al Gòtic, Fem Sant Antoni, l’Oficina d’Habitatge de Gràcia, l’Associació 500 x 20, el Sindicat d’Habitatge de Sant Andreu, l’Associació de Veïns i Veïnes de Ciutat Meridiana, la Comissió d’Habitatge de Vallcarca, el Grup d’Habitatge de Sants, el Sindicat de Barri de Poble-sec i un llarg etcètera, que s’han sumat a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, el col·lectiu fundat fa onze anys que, per primer cop a casa nostra, va implantar el mètode d’aturar els desnonaments mitjançant el suport mutu veïnal i la resistència pacífica. L’autoorganització veïnal ha aconseguit aturar un percentatge molt elevat de desnonaments els darrers anys i això sembla ser un problema per a l’administració i el poder judicial, que no pot executar amb “normalitat” les ordres judicials de desnonament.

Concentració per aturar un desnonament al carrer del Parlament, al barri de Sant Antoni (Barcelona), el juny de l’any passat |Freddy Davies

 

El 14 de novembre passat, diversos col·lectius en defensa de l’habitatge van ocupar el Consorci de l’Habitatge de Barcelona per denunciar aquesta pràctica, que perjudica de manera especialment greu les persones afectades, perquè no saben en quin moment es pot produir el llançament. A més de patir per l’amenaça del desnonament, també pateixen per la incertesa del moment en què aquest pot tenir lloc. I, a més, no poden tenir el suport físic permanent de les veïnes, de la força de la gent per tractar d’evitar-ho.

Malgrat que el govern municipal de Barcelona en Comú, dirigit per Ada Colau –l’actual batllessa i antiga activista de la PAH de Barcelona– es va proposar com a objectiu prioritari garantir el dret a l’habitatge digne a tota la ciutadania, en aquesta legislatura s’ha topat amb la realitat del (lliure) mercat immobiliari i de  l’especulació ferotge dels anomenats fons voltors, atrets pel caramel de la Marca Barcelona.

L’ajuntament de la capital catalana va crear la Mesa d’Emergència, entitat encarregada de la gestió d’habitatges públics a persones en situació de risc social, per garantir el seu accés a un habitatge digne, però la realitat és que només en les dues primeres setmanes del 2019, la PAH ja comptabilitzava més d’una vintena de desnonaments oberts als barris barcelonins. Una activista del Grup d’Habitatge de Sants denunciava a finals del 2018 que havia detectat un augment d’aquest tipus de desnonaments al seu barri: “un any enrere no es feien aquest tipus de desnonaments, però des de fa tres o quatre mesos han començat a ser habituals. Abans, el desnonament obert arribava al quart intent, ara ja el practiquen des del primer moment”.

Un veí de Sants, Mohamed, que finalment va trobar una alternativa habitacional en un alberg, diu que, durant el temps que va estar amenaçat per un desnonament en obert, a les nits no podia dormir

La Fadoua, veïna del barri de Sants des del 2011 i que denuncia haver patit una una estafa pel fet de pagar durant tot aquest temps un lloguer a una persona que en realitat no era la propietària del pis, temia els primers dies d’enguany quedar-se al carrer en qualsevol moment: “sóc una mare soltera amb una filla de deu anys, sempre he pagat el lloguer del pis i ara l’advocat em diu que el proper desnonament será en obert”. L’increment del lloguer provocat per l’actual bombolla immobiliària era superior al que ella podia fer front. “Només puc pagar entre 500 i 600 euros i m’he d’esperar més d’un any a rebre un pis de la Mesa d’Emergència”, explicava. Força angoixada per la dramàtica situació, va demanar ajuda al Grup d’Habitatge de Sants i a tots els col·lectius de defensa del dret a l’habitatge: “no em puc quedar al carrer amb la meva filla”.

Un altre veí de Sants, en Mohamed, que finalment va trobar una alternativa habitacional en un alberg, diu que, durant el temps que va estar amenaçat per un desnonament en obert, a les nits no podia dormir, ja que “qualsevol soroll que sentia pensava que es tractava de la policia que venia a fer-me fora de casa meva”. “Durant quinze dies vaig viure amb l’angoixa de no saber en quin moment vindrien”, afegeix.

La plataforma Prou Desnonaments Oberts, que els darrers dies del 2018 ja comptava amb l’adhesió de més de 160 entitats i col·lectius, va encetar una campanya de denúncia el 27 de desembre de 2018, amb una campanya a les xarxes amb l’etiqueta #ProuDataOberta, que va arribar a ser tendència a Twitter. Com a part de la mateixa campanya, aquest 15 de gener de 2019 té previst fer una roda de premsa a 2/4 d’11 davant de la Ciutat de la Justícia de Barcelona per denunciar l’augment de la pràctica dels desnonaments en obert a la capital catalana i la seva àrea metropolitana. Tal com la plataforma denunciava al manifest publicat a finals de 2018, aquesta mena d’actuacions provoquen que les famílies afectades pateixin “la inseguretat de no saber si quan tornin de la feina, de l’escola o del mercat continuaran tenint una casa on viure”.

Articles relacionats