Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963), prolífic escriptor i activista de la llengua catalana, és l’autor d’aquesta magnífica novel·la d’aventures guanyadora dels premis Òmnium i Joan Crexells.
La jove Junil i els seus companys de viatge ens porten pels camins que transiten pels marges de l’Imperi romà al principi de l’era cristiana.
La novel·la ens parla de qui fuig del passat sense mirar enrere, de qui vol construir un present sense els lligams de la societat que oprimeixen i ofeguen. En aquesta fugida es construeix un nou món de relacions, d’afinitats i de complicitats als confins de l’imperi romà a l’època del poeta Ovidi.
Els personatges d’aquesta història sobreviuen a les adversitats, en paraules de l’autor, perquè funcionen com una societat igualitària, perquè funcionen com una Utopia. L’escriptor, en resposta a unes preguntes que li vaig fer a una de les múltiples presentacions d’aquest llibre, admet la influència que ha tingut en aquesta obra el filòsof i pensador anarquista francès Pierre-Joseph Proudhon: és una novel·la llibertària que es mou pels marges de l’imperi romà.
El destí de Junil i els seus companys de viatge podia ser la ciutat de Tomis, cap a on van, una urbs situada als confins de l’Imperi i on es troba desterrat Ovidi, que juga un paper cabdal en la narració. No obstant això, cada un d’ells trobarà el seu destí i s’alliberaran de les cadenes de la seva vida pretèrita. Si voleu saber quin és el destí de Junil i els seus acompanyants, heu de llegir aquest magnífic llibre. Una autèntica meravella, una glopada d’aire fresc en aquests temps d’incertesa.
