Fins a deu famílies en situació de vulnerabilitat denuncien estar rebent pressions per part de la policia espanyola per a abandonar les cases on resideixen abans del 16 de juliol. Es tracta de 22 persones que viuen en règim d’ocupació en alguns dels habitatges afectats pel Programa d’Actuació Integrada (PAI) de Sant Marcel·lí. Entre les afectades pel projecte urbanístic també hi ha famílies propietàries d’immobles que seran indemnitzades per l’expropiació. Segons la xarxa de col·lectius veïnals de València, EntreBarris, en total són un centenar de famílies afectades per les demolicions que preveu el projecte urbanístic.
El PAI de Sant Marcel·lí projecta la construcció de vora un miler d’habitatges al voltant de la confluència entre el carrer de Sant Vicent Màrtir i el Bulevard Sud, incloent-hi torres de fins a vint altures. El projecte, impulsat per les promotores LandCo (filial del Grupo Santander) i Urbem (promotora de la família d’empresaris Pastor), ha despertat la preocupació de col·lectius veïnals com Teixint Patraix, membre d’EntreBarris. Des de l’entitat denuncien que “no s’ha presentat cap pla clar i específic per a garantir el reallotjament, el suport social i la mitigació de l’impacte en la vida de les afectades per les demolicions”.
Famílies sense alternativa
“Amb els 1.700 euros que guanye no trobe cap alternativa per la zona”, exposa María Dolores, una dona de 52 anys que viu amb la seua filla, Charo, una jove de 27 anys amb paràlisi cerebral. Des que va rebre les primeres amenaces de desnonament per part de la policia, conviu amb una angoixa constant. Malgrat tot, intenta mantindre la serenitat mentre cuida la jove, que roman estirada al llit, amb la mirada clara i atenta a una conversa marcada per la incertesa.
María Dolores i Charo, però, no estan soles. Compten amb el suport de veïnes com Aroa, una jove que es defineix, entre rialles, com “la matriarca” del grup. “Jo li he buscat a María Dolores algun pis o alguna casa de lloguer on puga anar-se’n, però si et dic el que he trobat…”, diu abans de deixar la frase inacabada.
Teixint Patraix està en contacte amb el veïnat i el Sindicat d’Habitatge de València per a respondre a l’amenaça d’expulsió
María Dolores insisteix que ella i la seua filla no poden traslladar-se a un habitatge qualsevol. “El meu marit va morir fa tres anys. Mentre ell vivia tiràvem endavant com podíem a Logronyo. Amb el meu sou d’agranadora i el seu de cuidador de residència anàvem tirant i pagant tot el que requeria la xiqueta: operacions, la cadira de rodes, el llit articulat… Però des que vaig enviduar tot ha sigut un malson”, relata. A més a més, Charo requereix unes condicions específiques d’accessibilitat i unes cures que no són fàcils de garantir.
Aroa explica que va arribar al barri embarassada fa vora tres anys i que li agrada viure-hi amb el seu marit i els seus fills. “Ací vivim en comunitat. Si alguna família té un problema, ens ajudem entre nosaltres. Tenim camp, podem eixir a prendre la fresca…”, relata. La seua cunyada, Conxi, la interromp de seguida: “Doncs a mi m’agradaria viure en la civilització”. Després explica que fa sis mesos va haver d’abandonar la casa on residia a Xirivella per risc d’esfondrament juntament amb el seu marit i els seus tres fills, de quinze, onze i cinc anys.
Aroa conserva encara un bri d’esperança. Confia que els puguen permetre quedar-se més temps a les cases. Joseline, mare soltera de tres fills, és molt més pessimista: “Res del que fem servirà de res”.
Fa unes setmanes, Teixint Patraix es va posar en alerta quan el veïnat va informar de les “pressions policials”. Segons denuncia el col·lectiu, les visites i identificacions policials es produeixen a la nit. Teixint Patraix està en contacte amb el veïnat i el Sindicat d’Habitatge de València per tal d’articular els mecanismes a l’abast per a respondre a l’amenaça d’expulsió. Segons afirmen, per ara, no han rebut cap notificació judicial, tot i que temen que puga arribar-hi en qualsevol moment.
El PAI de Sant Marcel·lí, en marxa
El motiu de la incertesa de les famílies és un projecte urbanístic que transformarà completament aquesta part del sud de València. El PAI de Sant Marcel·lí preveu la urbanització de més de 80.000 metres quadrats a banda i banda del carrer Sant Vicent Màrtir. Per un costat –el que està més a prop de l’Hospital La Fe– es troba la zona que fins ara conserva algunes de les últimes cases baixes i espais d’horta del barri. I per l’altre, un descampat on el veïnat de Sant Marcel·lí aparca els vehicles, una antiga fàbrica i l’únic element patrimonial que el projecte contempla conservar: una cebera.
L’arquitecte urbanista Pau Mendoza explica que al País Valencià els PAI són l’instrument urbanístic que permet desenvolupar sectors previstos en el planejament municipal. En aquest cas, assegura que es tracta d’una operació que “crearà un nou barri a Sant Marcel·lí” i que forma part d’una transformació urbana molt més ampla vinculada al soterrament de les vies ferroviàries i al desenvolupament dels terrenys associats al futur corredor de connexió amb el Parc Central.
L’octubre de 2024, Pau Mendoza, junt amb l’arquitecte santmarcel·linenc David Estal, van coordinar unes jornades participatives impulsades per l’Associació Veïnal de Sant Marcel·lí amb l’objectiu de reflexionar sobre l’impacte del PAI. Les sessions van reunir veïnat, entitats socials i professionals per identificar les principals oportunitats i amenaces associades.
Segons explica Mendoza, una de les preocupacions més repetides va ser el risc que les noves promocions residencials acabaren transformant la composició social del barri. “Hi havia molta por que les noves cases foren per a un perfil socioeconòmic que no era el del barri, que això acabaria generant dos barris separats, un Sant Marcel·lí high class i un Sant Marcel·lí obrer”, recorda l’urbanista.
Aquesta preocupació connecta directament amb experiències recents en altres barris del sud de la ciutat. Raquel Martí, portaveu del Sindicat de Barri de Malilla, assegura que les noves promocions residencials construïdes no hi han contribuït a resoldre els problemes d’accés a l’habitatge del veïnat. “Les noves vivendes tenen uns preus completament fora de l’abast de la major part de la classe treballadora del barri”, assevera.
“Pensem que reproduirà un model urbanístic que incrementa el preu de l’habitatge i transforma progressivament la composició del barri”, conclou Raquel Martí
Segons Martí, aquest fenomen es va fer especialment visible amb els coneguts “blocs zebra” construïts davant de l’Hospital La Fe, on “molts pisos s’han comercialitzat per preus pròxims als 400.000 euros, una quantitat clarament inaccessible per a gran part del veïnat”. Per aquest motiu, des del Sindicat de Barri de Malilla observen amb preocupació el futur desenvolupament de Sant Marcel·lí. “Pensem que probablement reproduirà una dinàmica semblant, un model urbanístic que incrementa el preu de l’habitatge i transforma progressivament la composició del barri, però que no resol els problemes d’accés a la vivenda de la població que ja hi viu”, conclou Martí.
Una altra de les inquietuds compartides pel veïnat és si el barri té la capacitat d’absorbir l’arribada de centenars de nous residents, ja que els serveis i equipaments són insuficients per a cobrir les necessitats actuals. Amb tot, la principal preocupació continua sent el futur de les famílies que hauran d’abandonar les seues cases. “Què passarà amb les desenes de persones que viuen en aquests habitatges que el PAI elimina directament?”, es pregunta Mendoza.
Més enllà de les conseqüències directes, les jornades també van posar damunt la taula una reflexió més profunda sobre la manera de construir ciutat. Per a l’urbanista, predomina una lògica econòmica que sovint entra en conflicte amb les necessitats dels barris: “Moltes vegades se fa urbanisme econòmic i no urbanisme del sentit comú o de la sostenibilitat o de la sensibilitat amb el lloc on s’implanta el projecte”, defensa, i conclou fent referència a la responsabilitat màxima de l’administració: “amb voluntat política i tècnica pot decidir o incidir que les coses es facen d’una manera o altra”.
Al·legacions presentades
Col·lectius com Teixint Patraix i l’Associació veïnal de Sant Marcel·lí van presentar al·legacions durant el període d’exposició pública. Ambdós encara esperen una resposta per part de l’Ajuntament.
En matèria d’habitatge, denuncien que només un 25% de les promocions serà de protecció oficial, amb preus que podrien arribar als 300.000 euros per habitatges de 125 metres quadrats. Sobre el conjunt del projecte, en la mateixa línia que el Sindicat de Barri de Malilla adverteixen que aquesta configuració pot derivar en processos de gentrificació i segregació social.
El col·lectiu també qüestiona “la manca d’anàlisi sobre els impactes patrimonials i ambientals del projecte”, així com “possibles afeccions sobre la mobilitat i les infraestructures del barri”. Finalment, denuncien un procés de tramitació “opac” i amb una participació ciutadana “mínima o gairebé inexistent”, i reclamen la paralització del PAI.
