Orriols és un barri perifèric de València que durant el segle XX es va desenvolupar com un repositori de confluència entre classes populars, minories ètniques i comunitats en risc d’exclusió. Fins als anys 60, havia sigut habitat majoritàriament per famílies de persones recloses en la pròxima presó del monestir de Sant Miquel dels Reis, però amb l’adquisició pública de l’edifici i el cessament de l’activitat penitenciària, les polítiques urbanístiques es van centrar durant els vint anys següents en explotar aquesta zona de l’Horta Nord per acollir, entre altres col·lectius vulnerables, una gran quantitat de famílies migrades espanyoles que van transitar del camp a la ciutat. Des de finals dels 90, Orriols ha continuat rebent comunitats d’una trentena de països diferents. En l’actualitat, és el barri de València que acull més cultures, amb un nivell socioeconòmic més baix i un índex d’atur més alt que la resta de la ciutat.
Segons un informe-diagnòstic sobre la població resident a València de 2018, Orriols s’afirma, des de 2005, per davant de Russafa, com el barri de “centralitat immigrant” de la ciutat. Això vol dir que els comerços, els locals de culte i les seus dels centres culturals s’han convertit en espais de sociabilitat i referència no només per a la diversitat de persones que viuen al barri, sinó també per a les altres parts de València. Des del projecte col·laboratiu Orriols Conviu opinen que “la incidència d’iniciatives comunitàries com les del Centre Cultural Islàmic, l’Església Evangèlica, el Centre Sikh o el Comitè d’Ajuda al Poble Palestí, entre altres, s’ha traduït en un desenvolupament de sinergies entre organitzacions diverses, que caminen juntes quan les conductes d’odi atempten contra la convivència entre les veïnes i veïns”.
La inauguració d’un local vinculat a l’extrema dreta en Orriols ha posat en alerta els diferents col·lectius i comerços del districte de Rascanya. “Amb un establiment xicotiu com el que tinc i sent una persona migrada, preferisc no parlar de temes que puguen portar-me problemes. Ja tinc massa preocupacions”, assenyala una botiguera del barri. Com que les persones més vulnerables poden tindre més dificultats per parlar i actuar lliurement, les associacions culturals amb vigència en el barri, sumades a moviments i entitats com ara València Acull, l’Associació de Veïnes, Orriols en Bloc, l’Assemblea d’Aturats, Orriols Conviu o el Centre Municipal de Joventut i comerciants, van encarregar-se de coordinar una resposta conjunta el 14 de setembre, durant la jornada d’obertura del Casal Romeu, amb col·lectius antifeixistes i prodrets humans de tot el País Valencià. El que no s’esperava era que el mateix president de Valentia Forum, dos dies abans de la inauguració, fera també una crida al barri per tractar de plantar la seua llavor de la diferència.
Rafael Gálvez, màxim representant de l’agrupació ultrapatriòtica, va tocar la porta de la seu d’Orriols Conviu la vesprada del 12 de setembre per cercar aliades davant la inauguració del Casal Romeu. “Estàvem reunides algunes agrupacions per tractar l’agenda mensual del barri quan aquest home va aparèixer dient-nos que uns perroflautes volien boicotejar el seu acte del dissabte”, afirma un portaveu de València Acull. “Jo mateix vaig contestar-li què estava equivocat, perquè érem nosaltres, les associacions, les que organitzàvem l’acció de protesta”. Segons les veus de les persones presents, Gálvez va tractar de persuadir-los, al·ludint al fet que ell havia crescut al barri: “Va dir, fins i tot, que ell també era antifeixista, però el seu objectiu era tirar-nos damunt adob patriòtic, amb un racisme edulcorat. Aquest centre és una provocació i el president de Valentia Forum va anar-se’n per on havia vingut”.
El local del carrer Joan Bosco, número 48, es va estrenar amb la seua primera activitat el passat divendres 27 de setembre. Des d’Orriols en Bloc, col·lectiu veïnal creat per dignificar l’accés a l’habitatge en el barri, opinen que “cap col·lectiu filofeixista té cabuda en aquests carrers i places. Continuarem celebrant la diversitat en la convivència quotidiana amb nous projectes cooperatius com, per exemple, la nova ràdio comunitària”. Aquestes són algunes mesures que s’inicien, diuen, per contrarestar els discursos d’odi d’una agrupació patriòtica amb un marcat ressò racista, masclista i LGTBIfòbic. El pròxim dia 9 d’Octubre, Diada del País Valencià, han anunciat per xarxes que rendiran “homenaje a nuestra Real Señera” a 10.30h a la plaça de l’Ajuntament i han organitzat un dinar al Casal Romeu.
El nou model ultradretà de Casa Pound o Hogar Social
Acostumades a veure perfils de grups feixistes amb estètiques molt marcades i missatges obertament racistes i xenòfobs, el model i les idees que proposen i difonen des de l’associació Valentia Forum suposen un canvi de paradigma dins de la ultradreta valenciana, ja que per primer cop segueix el patró d’altres moviments identitaris europeus, com el model Casa Pound a Itàlia o Hogar Social a Madrid.
Mostra d’això és que aquesta associació es presentava en un acte celebrat en desembre de 2017 al Casino de Agricultura, un edifici senyorial històricament vinculat a l’aristocràcia valenciana situat al centre de la ciutat. En aquest primer acte públic, en què també es presentava un llibre sobre el moviment carlista al País Basc, es definien com un “col·lectiu cultural patriota valencià i espanyol”. Segons paraules del mateix Gàlvez aquell mateix dia, “Valentia Forum estarà allí on siga necessari defensar l’autenticitat de les terres i la seua forma de vida. Espanya mereix qualsevol sacrifici”.
Des de la seua creació, l’organització s’ha encarregat d’organitzar diferents actes i xerrades, en els que destaquen els seus vincles amb l’organització identitària i ultranacionalista espanyola Somatemps, que segons expressa el mateix Gàlvez, “són un exemple a seguir”. A banda de la presentació de llibres i conferències on es difonen idees ultraconservadores, des de l’associació també s’han encarregat d’organitzar els actes d’homenatge al Palleter -símbol històric del blaverisme i la ultradreta valenciana pel seu paper en la Guerra de la Independència-, juntament amb altres organitzacions amb estrets vincles amb l’extrema dreta, com és el cas de Defenem Valencia. Alguns membres d’aquesta organització encara estan sent investigats per les agressions comeses el 9 d’octubre de 2017 contra algunes manifestants antifeixistes.
Tot i que des de Valentia Forum no s’identifiquen amb el feixisme ni el racisme, ni tampoc amb cap partit polític ultradretà, sí que ho fan amb moltes de les idees, valors i pràctiques que comparteixen amb els grups i partits d’aquesta ideologia. Al seu blog es poden llegir articles en els quals critiquen al moviment feminista i LGTBI, advoquen per la supressió de les autonomies, defensen que el valencià és una llengua diferent del català, veneren les tradicions espanyoles ultraconservadores, critiquen el canvi climàtic i el moviment ecologista, i commemoren les fites bèl·liques com la conquesta de Granada i l’expulsió dels àrabs de la Península. En un dels articles sobre immigració, publicat pel mateix Gàlvez, apunta que el fenomen “suposa el començament d’un descarat reemplaçament poblacional”, i que “els nostres barris no estaran segurs fins que les nostres fronteres ho estiguen”.
A la presentació de l’espai es van apropar cares conegudes de la ultradreta valenciana, vinculades al partit España 2000 i al centre social El Galeón d’Elda
Amb aquestes idees aterra Valentia Forum al cor d’Orriols, el barri amb major diversitat cultural de la ciutat -i també on són més visibles les conseqüències de la crisi econòmica-, per obrir la seua nova seu, el Casal Romeu, segons afirmen des de l’associació com “un espai des d’on fer activisme a València”. A la presentació de l’espai es van apropar cares conegudes de la ultradreta valenciana, vinculades al partit España 2000 i al centre social El Galeón d’Elda, que es van col·locar entre el cordó policial i la porta del local per salvaguardar la celebració de l’acte davant la manifestació de rebuig convocada per part del veïnat i les entitats socials del barri.
Segons explica Miquel Ramos, periodista valencià expert en ultradreta, “aquesta iniciativa respon al nou model que està seguint l’extrema dreta a nivell europeu en els darrers anys, canviant la seua estètica i el seu discurs tradicional dels vells feixismes, i utilitzant l’estratègia del victimisme del privilegiat, és a dir, victimitzant els homes occidentals, blancs i heterosexuals davant moviments com el feminisme i l’antiracisme”. Per tant, no li sembla estrany que s’intenten introduir en barris com Orriols: “precisament, amb la seua teoria del reemplaçament poblacional com a amenaça als valors occidentals, per part de cultures que ells consideren alienes, no és casual que vulguen establir-se precisament al barri amb major diversitat de València, i des d’ací poder difondre el seu discurs identitari i patriòtic en contra de la migració i la multiculturalitat”.
