Fa un mes que l’alumnat de les universitats de Nova York va dir prou. A les 4 del matí del 17 d’abril, hores abans que la rectora de la Universitat de Colúmbia (UC), Minouche Shafik, testifiqués davant el Congrés dels EUA sobre el presumpte antisemitisme als centres, les estudiants ocupaven el “jardí sud” de la UC. Durant les següents setmanes, al mateix temps que es vivia una escalada del procés polític per l’alliberament del poble palestí arreu dels EUA i del món en diferents sectors socials, també escalava la repressió. Fins i tot, s’ha dut a terme el primer campament de solidaritat amb Gaza dirigit pel professorat, en aquest cas de The New School, universitat que es troba enmig de la Cinquena Avinguda de Nova York. Amb tot, l’organització de l’àmbit educatiu no va començar fa un mes, així com tampoc els motius de lluita.
La primera demanda de l’alumnat és la desinversió en empreses i institucions que es beneficien de l’apartheid israelià i el genocidi. Les inversions van ascendir a 13.600 milions de dòlars el 2023 en el cas de la UC i són la columna vertebral de les institucions educatives americanes, ja que inclouen grans sumes d’actius que es poden utilitzar per a futures inversions i es gestionen per garantir la sostenibilitat dels centres a llarg termini. A més, Colúmbia també és el propietari més gran de la ciutat, amb 320 immobles valorats en 4.000 milions de dòlars, que impacten en la gentrificació. Per aquesta raó, les estudiants també han demanat que no es contribueixi a la problemàtica de la gentrificació, així com la retirada del finançament a la “Public Safety” (policia universitària) i posar fi a tots els llaços amb la policia de la ciutat.
L’acampada propalestina a Colúmbia va durar dues setmanes, del 17 d’abril fins al 2 de maig, quan va ser desallotjada per la policia. No obstant això, el passat 25 de maig la universitat va reprendre les protestes contra el genocidi palestí i es tornà a ocupar el campus. Els campaments de protesta pacífica, avui dia, s’estenen a quasi un centenar de campus universitaris. El balanç repressiu acumula més de 2.000 detencions en el marc del que s’ha convertit en el moviment estudiantil més gran dels Estats Units en el segle XXI.
La primera demanda de l’alumnat és la desinversió en empreses i institucions que es beneficien de l’apartheid israelià i el genocidi. Les inversions van ascendir a 13.600 milions de dòlars el 2023 en el cas de la Universitat de Colúmbia
Nas Issa, exalumne de la UC i membre de Palestinian Youth Movement (PYM), col·lectiu de joves palestins exiliats, explica que la decisió d’acampar es va prendre davant la manca de resposta per part de l’administració i els intents continus d’aquesta per entorpir les protestes, creant normes cada vegada més restrictives. A més, assenyala que les organitzacions Students for Justice in Palestine (SJP) i Jewish Voice for Peace (JVP) havien estat suspeses, per la qual cosa “hi havia la necessitat de fer alguna cosa realment visible, que ocupés molt espai i que realment fos disruptiva per a l’administració, que estava amb la preparació de la graduació”, apunta.
I així ho van fer persones com Noah (nom anonimitzat), estudiant de segon any a la UC, que va estar al campament durant dies. Noah destaca l’alta organització per part dels líders estudiantils: “van ser capaços de dividir-nos segons el nivell de risc que volíem assumir cadascú en seccions (Platoons) per colors. La nit que suposadament havia d’arribar la policia, les persones de la secció vermella estaven molt preparades, també per l’arrest. Mentrestant, a la secció verda estàvem preparats per treure les tendes i el material del campament”. Assenyala que el campament es va poder allargar durant setmanes gràcies a l’organització, a la informació sobre les negociacions que els líders anaven traspassant cada nit a la resta i al suport dels diferents col·lectius. En aquest sentit, col·lectius com PYM i Columbia Alumni for Palestine han tingut un paper d’assessorament directe a les estudiants dels campaments. Nas Issa en destaca la funció d’orientar-los amb la premsa i “el suport en la creació de les demandes o cartes de suport per a les estudiants expulsades”.
L’estudiant de postgrau de la UC Anna (nom anonimitzat) també explica que hi ha hagut una gran organització per part dels estudiants de doctorat per donar suport a totes les demandes que es feien des del campament, i que tant el seu col·lectiu com el professorat de la universitat del seu departament han treballat de bracet per oferir ajuda. Anna destaca que les acampadaes “són gent amb un poder precari, persones racialitzades, dones, gent amb beca, que representen l’últim esglaó de la Universitat i que s’han enfrontat directament contra la cúpula de poder de Colúmbia”. En haver-ho viscut des de dins, assenyala que “el genocidi a Gaza era el prisma i l’objectiu, però també ha estat la punta de llança per posar llum al món en què vivim, la indústria de la guerra i la complicitat de les universitats i el poder polític. Hi ha clarament una narrativa històrica amb el 68, per la qual cosa també hi ha un malestar per tots aquells reclams que mai s’han arribat a materialitzar”.
Al mateix temps, les estudiants han estat acompanyades durant tot el procés per diferents col·lectius no necessàriament lligats a les universitats, com Within Our Lifetime (WOL), organització comunitària liderada per palestins i enfocada a l’acció directa, i la coalició ShutItDown, integrada per diferents col·lectius i liderada per PYM. Cada dilluns es reuneixen a The People’s Forum (TPF), un espai cultural que serveix de base de suport als moviments populars i que aglutina més de 300 organitzacions. I és que han estat les estudiants de Nova York les que han tingut les eines, la força i el coratge per donar visibilitat al genocidi davant col·lectius i grups de persones que havien mirat cap a una altra banda fins ara. Per Ahmad (nom anonimitzat), jove palestí refugiat als EUA des de fa més d’un any, “els estudiants estan alliberant Palestina i el món”. Per a qui experimenta com estan massacrant el seu poble, “és un gran alleujament veure que persones de tots els estrats socials i de tots els països del món, inclosos estudiants, treballadors i ancians, s’uneixen al nostre moviment. Hem esperat durant molts anys que la gent escoltés les nostres veus i les nostres lluites”, recalca emocionat.
Les estudiants han estat acompanyades durant tot el procés per diferents col·lectius no necessàriament lligats a les universitats, com Within Our Lifetime (WOL) o la coalició ShutItDown
No ha sorprès, doncs, que la repressió augmentés al mateix temps que ho feia el moviment. L’estat nord-americà ha adoptat un discurs per intentar mostrar el moviment propalestí com una qüestió extremista, “com una qüestió estrangera i externa, com alguna cosa que no neix de les preocupacions reals del poble nord-americà”, explica Manolo de Los Santos, director de The People’s Forum (TPF). La violència perpetrada pels cossos de seguretat també ha escalat. Faye Magia (nom anonimitzat), que va participar en la protesta del passat 11 de maig, va ser ruixat amb un esprai lacrimogen als ulls mentre travessava el pont de Manhattan, tot i que la seva conducta era pacífica, igual que la dels altres manifestants que no van ser ruixats. “No podia obrir els ulls a causa del químic, estava emmanillat de genolls i, malgrat les repetides peticions d’atenció mèdica i del dolor immens, em van negar el tractament durant les tres hores que vaig estar a la dependència policial. Mentrestant, el meu agressor, l’agent McCarthy, que ja comptava anteriorment amb una denúncia per l’ús d’esprai durant les protestes Black Lives Matter del 2020, es va autoruixar accidentalment i immediatament va rebre tractament”.
Alhora, la NYPD i la fiscalia de Nova York intenten separar la lluita legal de cada universitat i estan imputant delictes greus o delictes menors depenent del campus o de l’estudiant, creant així diferents recorreguts legals perquè les organitzacions estudiantils no puguin lluitar conjuntament. Nas Issa (PYM) exposa la importància de tenir un equip d’advocats sòlid que està treballant conjuntament amb les diferents organitzacions per mantenir una estratègia legal compartida i homogènia perquè el moviment segueixi unit.
Per Manolo de Los Santos de The People’s Forum: “Comença a emergir una anàlisi sistèmica que ens fa veure que la nostra lluita, des del cau del monstre imperialista, està totalment vinculada a la lluita contra l’explotació del poble palestí”
En aquest context, la comunitat artística i contracultural ha pres gran protagonisme davant el genocidi. Des d’Artists Against Apartheid a la revista The New York War Crimes, passant per col·lectius d’artistes independents que han organitzat trobades a The Living Gallery, exposicions en espais com The P.I.T, o altres que han expressat el seu rebuig al genocidi a través de la música des de fa anys. Totes les mobilitzacions s’han vist tenyides del suport dels artistes de la ciutat.
En qualsevol cas, l’augment de la violència per part d’Israel contra Palestina i del Govern dels EUA, juntament amb l’alt nivell d’organització entre la població de Nova York, per Manolo de Los Santos, ens endinsa en un nou cicle antiimperialista: “És durant aquest procés que estem vivint que comença a emergir una anàlisi sistèmica que ens fa veure que la nostra lluita, en un petit barri del Bronx des del cau del monstre imperialista, està totalment vinculada a la lluita contra l’explotació del poble palestí”. El moviment segueix creixent cada dia que passa i amb les eleccions presidencials al novembre d’aquest mateix any, el futur per a Nova York és incert.
