“Per moltes persones, parlar de turisme i de viatges significa vacances, descans i oci. No obstant això, en un món globalitzat on les distàncies s’han reduït gràcies a les ofertes dels operadors turístics i les aerolínies, el consum turístic ha augmentat exponencialment i amb ell, els impactes negatius en el medi ambient, la salut, la convivència social i l’exercici dels drets humans de les comunitats locals que acullen aquest turisme massificat”. Aquesta és la tesi sobre la qual orbita el darrer informe fet públic per l’Observatori dels Drets Humans i Empreses a la Mediterrània (ODHE). La investigació analitza les principals implicacions ètiques i la vulneració dels drets humans comeses per part d’empreses del sector, aportant casos concrets, desgranant les dinàmiques empresarials i institucionals que ho afavoreixen i els vincles amb les administracions que les contracten.
El sector d’activitat turística és ampli, milionari i difús. Ampli, ja que s’estructura en un sistema global d’empreses de transport, operadors turístics, hostaleria i activitats immobiliàries, que gira al voltant d’infraestructures com aeroports i ports, en connivència amb administracions i participació publico-privada. Milionari, ja que el turisme internacional suposa el 7% de les exportacions mundials de béns i serveis i mou anualment més de 1.235 milions de persones, el que suposa un vector de l’economia de llocs com els EUA i l’Estat espanyol, al capdavant del rànquing. I difús, donada la regulació “poc explorada” en el dret internacional –comparada amb altres sectors més consolidats– tot i la incipient preocupació d’organismes com les Nacions Unides, que van declarar el 2017 Any Internacional del Turisme Sostenible per al Desenvolupament.
“Esclavatge, colonització, espoli i impactes en la salut i el medi ambient”
La investigació apunta al fet que certes empreses multinacionals del sector turístic i del transport contribueixen de forma directa i indirecta a aquestes vulneracions; ja sigui de manera “inconscient” (per manca d’informació, manca de sistemes per mesurar el respecte dels drets humans o per la supervisió ineficient dels òrgans públics encarregats de l’aplicació de la normativa) o bé, en altres casos, “les empreses són conscients de violacions de drets laborals i altres drets humans bàsics que la seva activitat genera”. L’informe visibilitza així l’impacte directe o indirecte derivat de l’activitat turística i la responsabilitza, en part, del sorgiment o expansió de fenòmens com l’esclavatge modern (amb un fort component de gènere), el paper de les aerolínies i els vols de deportació, les implicacions nocives en la salut i el medi ambient, la colonització i espoli de patrimoni cultural, la monopolització dels beneficis del turisme o la construcció de falses narratives.
Les Kellys han denunciat els abusos laborals que sofreixen en les seves feines, com salaris mensuals de 700 euros, obtenint-ne 2,5 per habitació netejada i com aquesta pressió les porta a treballar cada dia contra-rellotge per netejar 20-25 habitacions
Així, en primer lloc, l’informe destaca les vulneracions que pateixen algunes treballadores relacionades amb el sector turístic. És el cas de les Kellys o cambreres de pis, que treballen a hotels en diversos països d’Europa, entre ells l’Estat espanyol. El col·lectiu ha denunciat els abusos laborals que sofreixen en les seves feines, com salaris mensuals de 700 euros, obtenint-ne 2,5 per habitació netejada i com aquesta pressió les porta a treballar cada dia contra-rellotge per netejar 20-25 habitacions. “Els operadors turístics estableixen acords amb cadenes hoteleres que estan vulnerant els drets laborals de les treballadores, especialment les dones que treballen com a Kellys“ denúncia l’ODHE. Els principals sindicats consideren aquestes condicions de “semiesclavatge” i afirmen que en l’última dècada, les Kellys han perdut més del 40% del seu salari.
L’informe també esmenta la sanció que l’any 2017 va rebre l’empresa de multiserveis Externa Team, qui va contractar 275 cambreres de pis per la cadena d’hotels Hotusa amb contractes falsos de formació. En aquests contractes, les treballadores guanyaven 600 euros mensuals mentre Hotusa pagava a ExternaTeam 1.450 euros per les habitacions realitzades per una única treballadora en un mes.
Els creuers, font de contaminació i precarietat
“A les deplorables condicions laborals de les treballadores dels creuers, s’ha de sumar el greu impacte mediambiental per l’entorn i les persones que suposa el fuel pesat que fan servir”. Conegut com a HFO o bunker oil aquest fuel s’utilitza en altes quantitats per abastir els creuers, alliberant gasos tòxics i partícules perilloses per la salut. El sofre és un d’aquests elements; l’activitat dels creuers produeix quantitats de sofre 3.500 vegades superiors al que s’utilitza als mitjans de transport terrestres. Altres partícules perilloses per la salut són l’òxid de nitrogen –el Symphony of the Seas, el creuer més gran del món, produeix 6,48 tones per dia– i les partícules de negre de carbó. Segons estudis realitzats al port de Barcelona, en dies de màxima activitat la concentració de partícules de negre de carbó ha arribat a 350.000 per centímetre cúbic, quan la quantitat normal a la ciutat és de 20.000. Finalment, cal apuntar que els quatre “gegants del mar” que ja va investigar la Directa –Carnival Corporation, Royal Caribean Cruises Ltd., Norwegian Cruise Line i MSC Cruises– tenen banderes de paradisos fiscals o estats amb fiscalitat baixa.
Aerolínies per a turistes i deportacions
Una altra pota de negoci esmentada a l’informe fa referència als vols de deportació realitzats a través d’aerolínies i operadors de viatges turístics. S’esmenta els casos d’Air Europa, Swift Air, Barceló Viatges i Air Nostrum, com a empreses que els darrers anys han rebut adjudicacions de contractes públics del ministeri de l’Interior espanyol per expulsar immigrants en situació administrativa irregular des de diferents punts de l’Estat espanyol, sovint des dels CIEs. “Aquests processos de deportació són realitzats sota estrictes instruccions de confidencialitat i amb protocols que són considerats contraris als drets humans, segons organismes internacionals i organitzacions de la societat civil”, denuncia l’ODHE.
Col·lectius i entitats de drets humans i antiracistes han denunciat els darrers anys aquesta dualitat i complicitat de les aerolínies turístiques en els vols de deportació. L’any 2007, les organitzacions pro-drets humans van assegurar que Osamuyi Aikpitanyi va morir a causa de la cinta que emmordassava la seva boca durant el vol que el deportava a Lagos. En la mateixa línia, la campanya estatal pel tancament dels CIE porta anys denunciant les deportacions de migrants i les empreses que hi participen.
Turisme a Israel: benefici econòmic a costa de l’ocupació
A més de generar grans beneficis econòmics, l’activitat turística també ha permès generar o afavorir processos de neocolonització i d’espoli. El cas més flagrant és el de l’estat d’Israel, que promociona el país com un destí turístic amb una potent gamma d’atractius històrics, religiosos, de platja i d’oci. “Aquesta oferta turística omet que Israel s’ha anat apropiant des de 1948 d’àrees dels Territoris Ocupats Palestins (TOP) i que l’expropiació i control s’ha estès amb el desenvolupament de l’oferta hotelera als assentaments il·legals, amb la construcció d’hotels a Kfar Adumim, Givat Hamatos, Vered Jericho, Kanrei Shomron i Rotem“, denúncia l’informe.
Segons diferents informes elaborats pel Banc Mundial els anys 2012 i 2013, la transferència i apropiació d’artefactes històrics i arqueològics ha generat grans beneficis a Israel els darrers anys
A més, Israel controla de forma administrativa i militar la mesquita d’Al-Aqsa de Jerusalem, la zona baptismal a la Vall del Jordà, el Monestir de Latrun, la Reserva Natural d’Ein Feshkha al Mar Mort, la vall de Qumran i el palau d’Herodion. Segons diferents informes elaborats pel Banc Mundial els anys 2012 i 2013, la transferència i apropiació d’artefactes històrics i arqueològics ha generat grans beneficis a Israel els darrers anys. Tanmateix, aquest enriquiment s’ha produït gràcies a l’explotació turística d’hotels al Mar Mort (291 milions de dòlars el 2012), àrees inaccessibles per les palestines que viuen a Gaza o a Cisjordània.
Tanmateix, l’ocupació d’Israel monopolitza els beneficis de l’activitat turística, segons apunta l’Organització Mundial de Turisme i el Banc Mundial. Ambdós organismes recullen indicadors com la despesa a la baixa que fan els turistes i les pernoctacions a Palestina, que gairebé mai són de més d’una nit tot i rebre milions de visitants l’any. Segons l’ODHE, la situació es caracteritza per polítiques de monopolització i restricció als TOP; passant per les restriccions als turistes (Palestina ja no té aeroport propi ni pot tramitar visats, hi ha deportacions d’activistes i denegació d’entrada a persones àrabs “sospitoses”); restriccions al desenvolupament d’infraestructures i la mobilitat (checkpoints, manca d’allotjaments, carreteres en mal estat) o al treball en el sector turístic (prohibició de persones palestines per exercir com a guies turístiques).
Denúncies a Airbnb, Grup Julià i Halcón Viajes
L’empresa Airbnb també ha estat acusada de promoure el lloguer d’habitatges als Territoris Ocupats Palestins (TOP) i de beneficiar-se de l’explotació il·legal del territori ocupat. En la seva plataforma s’ofereixen dotzenes de lloguers en assentaments de colons israelians a Efrat, Ma’ale Rehavan i Tekoa. D’acord amb el dret internacional i diferents resolucions de Nacions Unides, els assentaments d’Israel a Palestina són il·legals. El desembre del 2016, el Consell de Seguretat de l’ONU va exigir el fi d’aquests assentaments. “La política de l’empresa Airbnb va en contra de la normativa internacional a través de permetre el lloguer d’aquestes propietats”, denúncia l’informe. I recomana als consumidors “no adquirir els serveis d’Airbnb fins que l’empresa retiri de la seva plataforma els lloguers situats en assentaments il·legals als TOP. Consideren que en cas contrari, estarien “contribuint a pràctiques negatives del sector turístic que vulneren els drets humans de les comunitats indígenes”.
Tota aquesta maquinària s’acompanya d’un important element propagandístic. El govern d’Israel invisibilitza els pobles palestins i, a través de les informacions turístiques de rutes, pàgines web i catàlegs, s’omet la situació d’ocupació de Palestina i s’intenta ocultar els seus mecanismes de control. “Israel s’assegura que les despeses dels turistes vagin a operadors i estructures israelianes, i s’expliqui una única versió de la realitat de la regió, evitant el contacte amb els palestins. En conseqüència moltes de les pelegrines i turistes que visiten ciutats com Betlem, Jericó o Jerusalem no perceben la situació d’ocupació, ja que les rutes estan dissenyades per invisibilitzar-ne aquells trets més obvis”.
Finalment, el mateix informe denuncia que empreses com Grup Julià o Halcón Viajes ofereixen informació enganyosa i/o esbiaixada sobre la situació de Palestina, ja que en els seus paquets turístics es designa Jerusalem com capital d’Israel o bé no es dóna cap tipus d’informació de la situació d’ocupació.
