Vincles policials i militars amb el màxim interès

El 27 de febrer de 2002, els reis d’Espanya, Joan Carles i Sofia, inauguraven el CaixaForum de Barcelona en el que havia estat la fàbrica tèxtil Casaramona (1912). El centre d’exposicions ha esdevingut un referent cultural després de la reforma que van dur a terme els arquitectes Arata Isozaki i Robert Brufau (germà del president de Repsol, Antoni Brufau). L’edifici fabril original, projectat per Josep Puig i Cadafalch, va restar mig abandonat després que l’entitat d’estalvis l’adquirís a una de les descendents de la nissaga industrial, Matilde Casaramona, l’any 1963.

Des del cessament de l’activitat tèxtil, l’any 1919, els usos de l’espai han estat d’allò més curiosos. De cavallerisses a aixopluc del parc mòbil de la Policia Nacional espanyola. La unitat s’hi va estar entre els anys 1940 i 1993. Abans de la dictadura franquista, també va ser caserna de la Guàrdia Civil. La Policia Nacional (prèviament anomenada Policia Armada) va ser clau durant els anys de la Transició. L’antiga Casaramona era, de fet, el punt des d’on sortien els temuts grisos (com s’anomenaven els antiavalots) per dissoldre les manifestacions amb tàctiques repressives que es van aplicar per primer cop a la capital catalana. Sobretot, arran de les concentracions per l’amnistia, no autoritzades, que van tenir lloc el febrer del 1976, ara fa just cinquanta anys.

Moltes assistents hi van anar en cotxe, una pràctica que servia per bloquejar el moviment de les furgones policials. La resposta per actuar de forma més expeditiva van ser les unitats motoritzades. El 25 de març del 1976 ja estaven operatives. Les formaven un pilot i un copilot, aquest darrer, equipat amb un fusell llançador de bales de goma. Comptaven amb 56 agents i 26 motocicletes del model Sanglas 400 S. El seu amagatall era el futur equipament cultural de Montjuïc, que aleshores ja feia alguns anys que era propietat de La Caixa.

Policies amb nòmina

Aquest és un dels molts vincles que l’antiga entitat d’estalvis ha mantingut, històricament, amb els cossos i forces de seguretat de l’Estat i amb l’estament militar. Unes connexions que arriben fins avui. L’any 2017, una prova esportiva organitzada per la Legió Espanyola anomenada La Desértica, a la província d’Almeria, va comptar amb el suport del director territorial de La Caixa a Andalusia Oriental i Múrcia, Juan Ignacio Zafra, qui va aprofitar la inauguració de la nova oficina de la localitat de Ronda per presentar la cursa, en companyia Ramón Armada, coronel d’un terç de la força legionària.

Abans, el 2008, l’entitat va dissenyar una campanya perquè joves integrants del Cos Nacional de Policia que acabaven de sortir de l’acadèmia d’Àvila domiciliessin la seva nòmina “a canvi de lliurar-los el Kit Policia”. Es tractava d’un obsequi format per guants de pell sintètica per a les classes de defensa personal, un casc per reduir el soroll durant les pràctiques de tir, unes ulleres protectores, oli lubricant per a l’arma o una bala protectora per al percussor. L’èxit va ser tan gran que l’entitat va ampliar el nombre de beneficiàries, tot afegint un nou producte al lot: un vestit de karate.

CaixaBank, entitat bancària de la qual la Fundació La Caixa posseeix el 30 % de l’accionariat, va ser l’entitat guanyadora del concurs públic presentat pel Ministeri de l’Interior quan n’era titular Jorge Fernández Díaz (PP) amb l’encàrrec de gestionar-ne la tresoreria. És a dir, els quatre comptes corrents amb els quals el Cos Nacional de Policia administra el pressupost. Aquesta licitació s’ha anat renovant de manera successiva, davant l’absència de competidors, i també perquè el banc ingressa, a canvi, zero euros. No obstant això, la gestió suposa un mercat potencial de 75.000 clientes, policies que poden domiciliar la nòmina o contractar altres serveis amb l’entitat. A canvi, i segons el contracte, CaixaBank està obligada a obrir un parell d’oficines d’ús exclusiu per a membres del cos al Complex Policial de Canillas (Madrid) i a l’Escola Nacional de Policia (Àvila). L’última adjudicació es va aprovar el 31 d’agost del 2023. Així mateix, CaixaBank es va fer amb el concurs per gestionar els setanta-cinc comptes corrents de pagaments, i els dos d’ingressos, de l’institut de la Guàrdia Civil. En aquest cas, el contracte té validesa fins a finals del 2027.

D’altra banda, la Fundació Policia Espanyola i la Fundació Guàrdia Civil, ambdues de caràcter privat, tenen establerts sengles convenis de col·laboració amb la Fundació La Caixa amb l’objectiu d’“afavorir les activitats pròpies de l’entitat en el desenvolupament del seu objectiu fundacional”. El president de la primera és el comissari Rafael del Río Sendino, qui va ser cap superior de la regió policial de Catalunya. El mateix càrrec, per cert, va ser ocupat també per José Irineo López, que més endavant va coordinar la seguretat de la multinacional Agbar, de la qual CriteriaCaixa és accionista.

Aquests convenis suposen una injecció econòmica important per a totes dues fundacions privades vinculades a cossos de seguretat. Així, la fundació policial va rebre de la bancària 375.000 euros, segons els comptes corresponents a l’últim exercici consultable, el del 2024, la mateixa quantitat que l’any anterior; el 2021 i el 2022 van ser 287.500 euros cadascun. En suma, 1.325.000 euros en quatre anys.

Pel que fa a la Fundació Guàrdia Civil, la col·laboració també ve de lluny. Hi trobem 225.000 euros ingressats als comptes del 2019 de la fundació bancària, una quantitat supera en 25.000 els fons atorgats a institucions com la Creu Roja espanyola o la Fundació Privada Institut Recerca Sida-Caixa. Aquesta quantia era tan sols un pròleg de què havia de venir. L’any següent, el 2020, aquesta xifra creixia exponencialment fins a arribar a 1.104.000 euros. L’import es justificava per l’“organització i realització de diverses activitats de caràcter cultural i social que l’entitat duu a terme per desenvolupar el seu objecte fundacional, així com la realització de cursos, seminaris i activitats de sensibilització social”. El 2023 n’arribaven 368.000 més i el 2024 la xifra es repetiria. L’aportació, doncs, va ser d’un total de 2.065.000 euros durant el període del 2019 al 2024, lluny de l’aportació que la fundació La Caixa va fer-ne a una altra vinculada a l’institut armat, l’Associació Espanyola de Militars i Guàrdies Civils amb Discapacitat (ACIME), a la qual va destinar 13.200 euros l’any 2016.

Però els fons de la fundació financera que van destinats a l’entorn dels cossos de seguretat espanyol no acaba aquí. Des del 2007, La Caixa renova l’acord que permet a membres de la Policia i la Guàrdia Civil accedir a beques per cursar estudis de postgrau en universitats espanyoles. Forma part d’un paquet d’ajuts que també inclou una partida perquè membres d’aquests cossos es puguin matricular en les escoles oficials d’idiomes.

L’ombra de les clavegueres

Isidre Fainé, actual president de la fundació i del seu hòlding inversor, CriteriaCaixa, juntament amb Antoni Brufau, el seu homòleg de Repsol, van ser investigats per haver contractat el polèmic comissari de la Secretaria d’Estat d’Interior, José Manuel Villarejo. L’encàrrec hauria consistit a espiar Luis de Rivero, president de la constructora Sacyr, amb el propòsit, segons la investigació, d’aturar el pla d’aquest per guanyar pes en la petroliera participada per Criteria. Villarejo, a través de la societat Cenyt, s’hauria endut 413.600 euros per la feina durant els anys 2011 i 2012: 218.900 de Repsol i 194.700 de La Caixa. El jutge de l’Audiència Nacional espanyola, Manuel Garcia Castellón, va arxivar les causes contra Brufau i Fainé l’any 2022, però va enviar a judici els responsables de seguretat de la petroliera i la financera. El mes de maig, Villarejo era condemnat a dos anys de presó amb relació a aquests fets.

Segons el sumari, Villarejo estava en tot moment sota la supervisió de qui era cap de seguretat del CaixaBank des de l’any 2005, Miguel Ángel Fernández Rancaño, excap superior de Policia de Madrid i a qui Fainé hauria conegut jugant a l’exclusiu Camp de Golf El Prat de Terrassa. Aquestes instal·lacions es troben en els terrenys que ocupava el sanatori antituberculós de Torrebonica, una de les joies de la corona amb les quals comptava l’antiga Obra Social de La Caixa i que acabaria venent als promotors del camp malgrat la pressió de grups ecologistes i veïnals de la zona. Rancaño seria substituït el 2020 per Francisco Javier Gudiña, excap de la Brigada Provincial de la Policia Judicial de la Corunya i aquest fitxaria com a director adjunt Pedro Esteban Cobreros, antic cap de la Brigada d’Informació Exterior de la Direcció General de la Policia i la Guàrdia Civil.