La visita del rei Felip VI a Barcelona per participar en l’acte d’entrega de premis de la Barcelona Economic Week, convidat pel Consorci de la Zona Franca, ha generat diverses convocatòries de rebuig per part de col·lectius independentistes i republicans, com és habitual d’uns anys ençà cada cop que el monarca espanyol posa els peus a Catalunya –i, en particular, des de la seva al·locució de rebuig al referèndum de l’1 d’octubre d’ara fa tres anys. L’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i els Comitès de Defensa de la República (CDR) han convocat a manifestar-se demà per la rodalia de l’estació de França, on està previst l’acte que serà presidit pel cap de l’Estat espanyol.
Però la visita de Felip a la capital de Catalunya també ha fet reviure una de les imatges icòniques de les diverses presències del monarca a terres catalanes: les cremes de fotos del rei. En gairebé totes les presències del titular de la corona des que va iniciar-se el seu regnat, ara fa sis anys, s’hi han vist grups de manifestants cremant fotografies amb l’efígie de Felip, sobretot des de l’octubre de 2017. Se’n van veure a les concentracions a la Via Laietana de Barcelona el febrer de 2018, quan Felip va anar a inaugurar el Mobile World Congress al Palau de la Música, i en l’acte d’entrega dels premis de la Fundació Princesa de Girona, el passat novembre a l’hotel Juan Carlos I de Barcelona. Avui, coincidint amb la nova visita de Felip, l’ANC –i en alguns casos, els CDR locals– ha convocat cremes de retrats del rei aquest vespre en les places més cèntriques nombroses ciutats catalanes, i els principals barris de Barcelona. Les convocatòries s’acompanyen de l’eslògan “ni rei, ni corona”
Un dret europeu
La relació de la dinastia borbònica amb el foc té, però, una llarga trajectòria a les terres catalanes. I en el passat va comportar diversos processos judicials amb investigacions i condemnes per a les persones a qui s’havia identificat com a responsables de cremar fotografies dels monarques espanyols. Des de fa uns anys, però, es pot calar foc a una foto del cap de l’Estat amb relativa tranquil·litat processal, sobretot des que, el març de l’any 2018, el Tribunal Europeu de Drets Humans es va pronunciar sobre les condemnes a multes de 2.700 euros a dos joves de l’esquerra independentista que havien estat processats per l’Audiència Nacional espanyola per encendre dos panells amb retrats de l’aleshores rei Joan Carles, durant una visita d’aquest a Girona, el setembre de 2007.
L’òrgan judicial europeu va considerar que “l’acte presumptament comès pels demandants va ser part d’una crítica política de la institució de la monarquia en general, i en particular del Regne d’Espanya”, i que “no va ser un atac personal contra el rei”, sinó “una denúncia del que el rei representava com a cap i símbol de l’aparell estatal i les forces que, segons els sol·licitants, havien ocupat Catalunya, que s’encabia dins de l’àmbit de la crítica política o la dissidència”. Abans, el Tribunal Constitucional espanyol havia desestimat el recurs d’empara que els dos militants de Maulets li havien adreçat i que argumentava, justament, el dret a la llibertat d’opinió política que el TEDH sí que va reconèixer.
L’Audiència Nacional espanyola va arxivar els casos de cinc activistes investigats per encendre fotos de Felip VI durant la Diada del 2016 a Barcelona, i dos més durant la Diada de Mallorca el desembre d’aquell any
Des d’aquest pronunciament, no s’han repetit les denúncies policials i diligències judicials per injúries a la primera magistratura de l’Estat que fins aleshores eren habituals cada cop que fotografies dels monarques espanyols acabaven fetes cendres. Durant la manifestació de l’esquerra independentista l’11 de setembre de l’any 2016 a Barcelona, es van encendre diversos retrats de Felip VI, la qual cosa va derivar en el fet que, a partir d’un informe dels Mossos remès al jutjat d’instrucció de l’Audiència Nacional espanyola, cinc militants de la CUP, el sindicat COS i l’organització juvenil Arran van ser inculpades i forçades a declarar a Madrid –tres d’elles, detingudes pels Mossos i traslladades per la Guàrdia Civil. Abans, totes elles havien desobeït la citació a presentar-se a una primera declaració. Més endavant, però, la mateixa AN va arxivar les diligències en dictaminar que no estava “degudament justificada la perpetració del delicte”.
Poc després, el 30 de desembre d’aquell mateix any, un cas de característiques similars també va acabar als jutjats. La celebració de la Diada de Mallorca d’aquell any va derivar en la investigació per part de la fiscalia de dos joves per encendre fotografies de Felip VI. El jutge de l’Audiència Nacional espanyola Ismael Serrano va decretar-ne l’arxivament perquè, a partir de les proves documentals presentades, no es podia determinar del tot que les fotos incendiades corresponguessin al rei espanyol.
