Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Quatre activistes LGBTI aniran a judici per barrar el pas al bus de Ciutadans a la manifestació del darrer 28-J a Barcelona

El 13 d’octubre està prevista la celebració del judici a quatre activistes LGBTI de col·lectius diversos acusats de danys i coaccions lleus per Ciutadans. Els fets es remunten al 28 de juny de 2019, quan diferents manifestants van evitar que un autobús del partit taronja participés de la manifestació unitària per l’alliberament LGBTI a plaça Universitat de Barcelona, ja que consideraven que les seves reivindicacions eren incompatibles

L'autobús de ciutadans amb diverses pintades mentre intentava accedir al punt d'arrencada de la manifestació / Arxiu

Cada any, pels voltants del 28 de juny, Barcelona es tenyeix de banderes irisades per reivindicar els drets i l’alliberament del col·lectiu LGBTI. El 2019 la ciutat va celebrar el seu habitual Pride (la desfilada amb carrosses), per una banda, així com una manifestació unitària alternativa a plaça Universitat, de to més polític i reivindicatiu, que comptava amb diferents col·lectius de l’activisme pels drets LGBTI. En un context postelectoral, tot el moviment LGBTI de l’Estat espanyol va convidar Ciutadans a no assistir a les manifestacions que es feien arreu, criticant de manera contundent el pacte previ del partit taronja amb Vox per accedir als governs de diversos municipis i comunitats autònomes.

Així i tot, el partit taronja va decidir assistir a diverses d’aquestes convocatòries a diferents punts de l’Estat espanyol, entre les quals hi havia la mobilització alternativa de plaça de la Universitat de Barcelona, una manifestació on no participen carrosses, autobusos ni vehicles similars. La formació neoliberal va intentar accedir a la zona d’inici de la marxa amb autobús buit pintat del seu color corporatiu amb el lema “¡Vamos! Orgullo”, conduint en sentit contrari a la manifestació, i un grup de manifestants de l’organització 28J Autònom que es trobava allà en aquell moment va evitar que pogués continuar el seu recorregut i van fer pintades a la carrosseria. “Venien a provocar, una mica en la línia del que ja havien fet en altres concentracions com la del 8-M. El que vam fer va ser una tasca d’ordre, intentar evitar el conflicte i, per tant, no deixar-los entrar”, diu Ángel Camacho, membre del col·lectiu Crida LGBTI −i desvinculat actualment del 28J Autònom− i un dels quatre activistes cridat a judici el 13 d’octubre acusat de danys i coaccions a partir d’una denúncia de Ciutadans. Camacho considera l’acte del partit com una provocació perquè −diu− fins i tot les empreses del “capitalisme rosa” que organitzen el Pride, que considera “amigues de Ciutadans”, els van dir que no hi assistissin. “A l’Orgull de Madrid també els van fer fora, va ser una tònica habitual en totes les manifestacions”, afirma.

“Venien a provocar, una mica en la línia del que ja havien fet en altres concentracions com la del 8-M. El que vam fer va ser una tasca d’ordre, intentar evitar el conflicte i, per tant, no deixar-los entrar”, diu Ángel Camacho, un dels quatre encausats

A banda del pacte amb l’extrema dreta, el motiu pel qual Ciutadans no era benvingut a les manifestacions és la consideració del col·lectiu LGBTI que la política del partit atempta contra els seus drets. “Fan una pràctica de pinkwashing o rentat rosa, que vol dir que en campanya electoral treuen la bandera irisada per fer publicitat i semblar la part progressista de la dreta però, en canvi, un cop a les institucions, voten en contra de totes les propostes relacionades amb afavorir els drets del col·lectiu”, argumenta Camacho, que posa d’exemple la defensa del pin parental, la retallada de subvencions a entitats LGBTI o l’assenyalament de docents que treballen en l’àmbit de la diversitat sexual i de gènere, entre d’altres. Per a ell, el fet que Ciutadans no hagués participat anteriorment en cap manifestació LGBTI i que aquest any 2020 tampoc ho hagi fet “és una mostra evident que l’any passat no volien manifestar-se sinó provocar”. Davant d’aquests arguments, aquest mitjà ha intentat obtenir la versió del partit taronja però no ha estat possible fins al moment de publicar aquest article.

 

Quatre manifestants, a judici

Davant l’actuació dels manifestants per aturar l’autobús, Ciutadans va denunciar els fets i ara es porten a judici quatre manifestants. A banda del membre de la Crida LGBTI Ángel Camacho, s’acusa també Àlex Suárez i S. B. –inicials d’un activista que prefereix mantenir-se en l’anonimat–, ambdós membres del col·lectiu Atzagaia, així com Xavi Tallón, que forma part de Marikas Llibertàries, 28-J Autònom i és delegat sindical del sector de treballadors sexuals del sindicat Otras. Precisament, des de 28-J Autònom s’està duent a terme una campanya de denúncia i per recaptar fons per afrontar tot el procediment.

Els quatre militants LGBTI són acusats de danys i coaccions per Ciutadans i s’enfronten a un judici de delictes lleus. Es consideren danys les pintades que es van fer al vinil de l’autocar i el trencament d’un pilot de plàstic d’un far de la part de darrere del vehicle. Pel que fa a les coaccions, es justificaran el mateix dia del judici −no hi ha hagut instrucció prèvia i, per tant, tampoc escrit d’acusació−, però fonts de les seves defenses creuen que s’argumentarà que els manifestants van impedir a la delegació de Ciutadans accedir a la manifestació contra la seva voluntat. “Els fets estan exposats a la denúncia de Ciutadans i l’atestat dels Mossos, per això no creiem que la primera qualificació canviï gaire”, diu Xavier Monge, advocat de la defensa d’Ángel Camacho.

“Nosaltres al·leguem que no hi poden haver coaccions perquè, com el servei d’ordre de qualsevol manifestació, es van fer complir les normes de participació de l’organització”, assenyala Xavier Monge, advocat d’un dels acusats

En cas que no hi hagués absolució, s’aplicarien penes multes d’un a tres mesos per cada delicte, tenint en compte que els dos delictes s’atribueixen a tres persones, perquè a Ángel Camacho –actualment desvinculat de la plataforma 28-J Autònom– no se l’acusa de danys sinó només de coaccions, ja que es considera que va participar en l’aturada de l’autocar però no en les pintades. Monge afirma que Ciutadans no es trobarà una defensa que negui els fets, perquè “evidentment es va impedir que passessin”. “Nosaltres al·leguem que no hi poden haver coaccions perquè, com el servei d’ordre de qualsevol manifestació, es van fer complir les normes de participació de l’organització”, diu l’advocat, que afegeix: “És una qüestió de sentit comú; no et pots presentar a una manifestació amb un signe polític i ideològic contrari on no ets benvingut. […] Era un acte clar de provocació”. Monge apunta que, de fet, i segons marca la llei, qui hauria d’haver evitat la confrontació entre manifestants de signe contrari eren els Mossos o la Guàrdia Urbana, legítimament autoritzats per a aquest tipus d’accions. “La responsabilitat aquí és del Departament d’Interior, que va cometre una negligència greu deixant que Ciutadans arribés tant al Pride com a la manifestació de plaça Universitat”, diu.

Davant el possible argument de Ciutadans en defensa al dret a la manifestació, l’advocat de Camacho, que considera l’article del Codi Penal que descriu les coaccions lleus com a “ultrasubjectiu i interpretable”, aclareix que al partit taronja no se li va negar aquest dret: “No qüestionem en cap cas el dret a manifestació, només faltaria. Els militants LGBTI van rebutjar la seva presència allà, però ningú els impedia convocar una altra manifestació en un altre lloc. De fet, els qui atacaven el lliure exercici de dret de manifestació eren ells, a l’hora d’interferir en una manifestació on sabien que no eren benvinguts”.

Malgrat que en el moment dels fets hi havia desenes de persones manifestant-se i impedint la mobilització de l’autobús, només quatre persones van ser identificades. Camacho ho atribueix a una motivació política: “El moviment LGBTI sempre ha estat vinculat a altres lluites d’emancipació antifeixista i anticapitalista en general i crec que ens identifiquen per haver-nos significat políticament”. Segons el seu advocat, la identificació va ser “descarada”, ja que una part la va fer el mateix partit de Ciutadans, per xarxes, i l’altra la va fer mossos basant-se en identificacions del dia anterior a un grup de militants que havien fet una acció al pregó del Pride. “És un rastreig molt teledirigit, tenen arxius de la militància, Ha quedat claríssim en mil procediments i s’ha arribat a reconèixer en seu judicial”, afirma.

A tan sols unes setmanes del judici, el col·lectiu LGBTI ha posat en marxa una campanya de suport als quatre encausats amb l’etiqueta a les xarxes #AbsolucióEncausadesLGBTI, i faran diversos actes i concentracions, com la que va tenir lloc dissabte 26 de setembre a Cornellà de Llobregat organitzada per la Crida LGBTI o la concentració que es farà el mateix 13 d’octubre a la Ciutat de la Justícia. “Creiem que l’única resposta pot ser una sentència absolutòria, perquè no es va cometre cap mena de delicte sinó que es va fer el que calia fer. Si la justícia es vol posar del costat de Ciutadans una vegada més, evidentment que recorrerem, i la ciutadania seguirà tenint encara menys confiança en el poder judicial”, conclou Monge.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU