L’Ajuntament de Barcelona ha anul·lat la licitació de tretze càmeres d’alta resolució del sistema Secur Cities que s’havien d’instal·lar abans del 31 de desembre de 2020 a les Rambles, la Via Laietana i Drassanes (districte de Ciutat Vella). El plec de prescripcions tècniques, amb data de 15 d’abril de 2020, feia referències explícites a diversos models de càmeres i a un software avançat de reconeixement facial de la marca Avigilon-Motorola, i ha estat precisament aquesta circumstància la que ha desencadenat el desistiment de la licitació –a la qual s’havien presentat nou empreses instal·ladores–, que ara s’haurà de redactar i publicar de nou.
En una resolució de la Gerència de l’Àrea de Seguretat i Prevenció de l’Ajuntament de Barcelona –sota les ordres d’Albert Batlle (PSC-Units per Avançar)– datada a 5 d’agost de 2020, es diu textualment que “el plec de prescripcions tècniques no respecta el principi de concurrència ni el de neutralitat tecnològica en provocar una situació de captivitat tècnica, per la qual cosa es considera un error no esmenable del procés de licitació”. El consistori ho argumenta d’acord amb l’article 126.6 de la Llei de contractes del sector públic. Si revisem el contingut d’aquest precepte legal, anem al nus de la qüestió: “Les prescripcions tècniques no han de fer referència a una fabricació o una procedència determinada, o a un procediment concret que caracteritzi els productes o serveis oferts per un empresari determinat”. En aquest apartat de la llei només es preveu l’autorització per citar una marca en el cas excepcional que “no sigui possible fer una descripció prou precisa i intel·ligible de l’objecte del contracte”.
Una resolució diu que “el plec de prescripcions tècniques no respecta el principi de concurrència ni el de neutralitat tecnològica en provocar una situació de captivitat tècnica”
El servei de premsa de l’Ajuntament de Barcelona ha volgut minimitzar les raons que han portat a l’anul·lació de la licitació i no parla de cap “error” sinó d’una “modificació administrativa”. Ara com ara no hi ha previsió per al nou redactat del plec de prescripcions tècniques ni la publicació de la nova licitació al web de Contractació Pública.
Capacitat de reconeixement facial
El plec de les prescripcions tècniques que ha estat el motiu de l’anul·lació incorporava un annex amb el pressupost desgranat i en el qual es detallaven les partides concretes d’un total de 179.665 euros. En el punt 2 del primer capítol, titulat “Equipament de CCTV”, es deia que caldria comprar un “sistema de gravació del tipus Avigilon HD-NVR4-PRM-96TB-EU, similar o superior. S’inclou el llicenciament per a la posada en marxa de les tretze càmeres de la fase del projecte” i es valorava en 27.063 euros.
La intel·ligència artificial permetia creuar els patrons facials i corporals d’una fotografia prèvia amb les característiques de les persones que circulessin per davant de les càmeres
Segons detallava la mateixa empresa Avigilon-Motorola, el sistema de gravació és un dels quatre de la gamma alta NVR4 Premium que ofereix la companyia, un tipus de gravadora de vídeo en xarxa d’última generació que incorpora de sèrie “el software Avigilon Control Center i la tecnologia Avigilon Appearance Search precarregats i configurats per a la gravació”. A més, totes les càmeres IP (de la família H4 d’Avigilon) i amb sistema ONVIF licitades en el plec eren compatibles amb la tecnologia Avigilon Appearance Search.
I què es podria fer amb la tecnologia Avigilon Appearance Search des del centre de control? Detectar comportaments sospitosos (per exemple: si una persona diposita un objecte a terra i marxa del lloc), fer cerques a partir de característiques com el color d’una peça de roba o el color de la pell, i localitzar persones o vehicles d’interès mitjançant fotografies o números de matrícula. Tal com s’explica amb tot detall en els tutorials del producte, la intel·ligència artificial que pretenia licitar l’Ajuntament de Barcelona permetia creuar els patrons facials (mitjançant la funcionalitat face analytics) i corporals d’una fotografia prèviament bolcada al sistema amb les característiques de les persones que circulessin per davant de les càmeres.
Controvertida presència d’Avigilon-Motorola a Palestina
Més enllà de les característiques tècniques i les capacitats d’anàlisi del sistema de videovigilància, un dels aspectes que més sorprenien de la licitació és que es fes referència explícita a la marca Avigilon-Motorola com la més òptima de cara a les necessitats del consistori. En cas que el resultat de la licitació hagués confirmat aquesta marca com a contractista o subcontractista, s’hauria obert una nova batalla administrativa o jurídica, ja que en el plec administratiu del concurs públic es va incloure una clàusula en l’àmbit dels drets humans que deia textualment que l’empresa adjudicatària havia de confirmar que “no realitza operacions que vulnerin el que estipula la Declaració Universal dels Drets Humans, adoptada i proclamada per la 183a Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides, així com tampoc cap tractat o resolució internacional subscrita o vinculant per l’Estat espanyol relativa al Sistema Universal de Protecció dels Drets Humans” o “no intervé en operacions amb tercers operadors els quals vulnerin el que estipula la Declaració Universal dels Drets Humans, adoptada i proclamada per la 183a Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides, així com tampoc cap tractat o resolució internacional subscrita o vinculant per l’Estat espanyol relativa al Sistema Universal de Protecció dels Drets Humans”.
Es dona la circumstància que Motorola apareix en l’última actualització de la llista d’empreses involucrades en l’ocupació il·legal de Cisjordània i Jerusalem Est, elaborada pel Consell de Drets Humans de les Nacions Unides i datada a 20 de març de 2020. Concretament, l’ONU acusa Motorola del “subministrament d’equips de vigilància i identificació per als assentaments, el mur i els punts de control directament vinculats amb els assentaments”.
