És difícil definir on comença i on acaba una història, saber del cert quanta veritat posseeix un record. Per on comença aquesta novel·la? Pel començament: una trucada. La veu de la Lejla a l’altra banda del telèfon de la Sara dona peu a l’inici d’un viatge en cotxe per l’atmosfera fosca i onírica que travessa Bòsnia fins a Àustria.
La Sara, posant en relleu el seu privilegi de narradora i qüestionant així la veritat de la memòria i l’objectivitat literària, ens exposa el seu relat dels fets. L’habilitat de l’autora, Lana Bastaši, per jugar amb el llenguatge ens fa vagar capítol a capítol dins un laberint entre el present i el passat. Un laberint que es presenta com un paral·lelisme d’Alícia al país de les meravelles, empatitzant amb la part més hostil de la fantasia de Lewis Carrol, on l’Alícia ha de créixer i conviure amb un interrogant constant: qui ets? En aquest cas, la Lejla i la Sara, i l’amistat complicada que les uneix i les separa, són les protagonistes que donen veu a aquella generació d’infants dels noranta que van créixer en un país en reconstrucció després d’una guerra. Una transició marcada pel pes de la recerca constant d’identitat de la qual gran part del jovent d’aquella època, com la Sara, va fugir.
La novel·la ens convida a explorar un univers interior que posa en dubte els límits de la identitat, la dificultat per discernir en quina mesura estem fetes de les persones que ens rodegen i de les relacions que hi establim
D’aquesta manera, la novel·la ens convida a explorar un univers interior que posa en dubte els límits de la identitat, la dificultat per discernir en quina mesura estem fetes de les persones que ens rodegen i de les relacions que hi establim. Fins a quin punt les protagonistes, que a estones es perceben irreconeixibles entre elles, no són el reflex d’un territori que tant s’ha transformat les darreres dècades. Amb un objectiu clar del viatge i el final de l’aventura marcat des de l’inici, el recorregut per totes aquestes dimensions: el territori, l’amistat, la identitat, la memòria… aconsegueix mantenir-nos atrapades fins a la darrera pàgina, fins a l’última paraula. Un final que fins i tot ens convida a tornar a començar pel començament.
