El joc més famós d’enaltiment del capitalisme, el Monopoly (1934), té uns orígens pedagògics anticapitalistes. Abans de malvendre la idea a Charles Darrow i a l’editorial Parker Brothers (actualment Hasbro), el joc s’anomenava The Landlord’s Game (‘joc de l’arrendatari’), i tenia unes regles més complexes amb les quals les jugadores podien decidir revertir l’opció monopolista a través de pactar una sèrie de lleis reguladores de l’especulació. Fou inventat l’any 1909 per l’escriptora, dramaturga i activista sufragista i antiesclavista nord-americana Elizabeth Lizzie Magie amb l’objectiu de divulgar de forma pràctica les idees de l’economista Henry George, que assenyalava el monopoli de terres com a principal causant de les crisis econòmiques. L’any 2018, s’impulsava l’adaptació cooperativa d’aquest clàssic sota el nom de Commonspoly, que en diverses rondes pretén desprivatitzar béns comuns mediambientals, urbans, del coneixement i de les cures.
Una fallera mor en una mascletà i ningú investiga les causes de la seva mort. Al cap d’un any, ressuscita en forma de zombi per buscar venjança i l’única manera de calmar-la és cuinant-li una paella. Aquesta és la premissa de La Fallera Calavera, un joc de rol amb cartes que recull amb humor personatges i elements històrics i literaris de la cultura popular valenciana. Actualment, La Fallera Calavera porta gairebé 50.000 còpies venudes, dues expansions i una novel·la. Enric Aguilar, el seu creador, fa tres anys i mig que es dedica exclusivament als jocs de taula, al capdavant de l’editorial Zombi Paella, però reconeix que són “un dels casos excepcionals en aquest país”.
Des de la publicació, l’any 1995, d’Els Colons de Catan, conegut simplement com a Catan, i del Carcassonne, l’any 2000, la indústria del joc de taula ha entrat en una nova etapa. Jocs d’autor dels anomenats estil europeu o eurogames i de guerra o wargames han proliferat en infinitat de formes i continguts. Molts d’aquests surten com a iniciatives privades que s’autofinancen a través projectes de micromecenatge. Tot i ser un sector en creixement, encara és molt petit si es compara amb el sector editorial de llibres i de còmics, de l’audiovisual o dels videojocs.
El país del joc de taula per excel·lència és Alemanya, i la fira més important del sector és la Internationale Spieltage d’Essen, on cada any es presenten més de 5.000 novetats. Al nostre territori també comencen a guanyar renom fires com el Festival Dau, a Barcelona, i la trobada JESTA, a València. A l’Estat espanyol, potser la fira més important del sector és el Festival Internacional de Jocs de Còrdova. Enguany, tot i el tancament de les botigues presencials durant el confinament i la crisi econòmica, les vendes de La Fallera Calavera han augmentat un 50% respecte de l’any passat. “Jugar a jocs de taula és una alternativa d’entreteniment econòmica, saludable i intel·lectualment enriquidora”, explica Aguilar, “després del cansament de tantes hores de pantalla, també volem entretenir-nos tenint una persona davant”.
Aprendre i explorar a través del joc
Fronteres Invisibles és un joc de rol amb tauler en el qual les participants es posen a la pell d’una persona migrada que acaba d’arribar a l’Estat espanyol a la recerca de regularitzar la seva situació legal, aconseguir habitatge i trobar feina. Tanmateix, s’ha d’enfrontar a una sèrie de traves burocràtiques, estigmes socials i altres elements repressius que li dificulten contínuament prosseguir. El joc es va desenvolupar com un projecte de la unitat de Truc –joves de 17 i 18 anys– de l’Agrupament Escolta i Guia Rudyard Kipling, del barri del Camp de l’Arpa de Barcelona. A partir del 2016, la cooperativa Diomcoop –d’exvenedors ambulants que havien migrat des d’Àfrica– s’afegeix oficialment al projecte i es comencen a projectar més enllà del cau. Actualment ja sumen un historial de més de 200 sessions en instituts i altres centres educatius i projecten convertir-se també en cooperativa.
“A les escoles i altres espais educatius existeixen debats, però sovint es plantegen des de formes molt sòlides i molt estanques que no permeten interpel·lar directament l’alumnat”, explica Guillem Castelló, un dels impulsors de Fronteres Invisibles. “A través d’un joc, però, connectes. T’acabes enfadant perquè no has aconseguit un permís que volies o perquè acabes de perdre els estalvis en una multa que ni entens, i després fem un debat on totes aquestes coses acaben sortint”. Marie Faye, presidenta de Diomcoop, valora molt positivament el fet de poder entrar a les aules a parlar directament del racisme. “El problema del racisme davant la migració moltes vegades té una causa en el desconeixement. Si les persones saben per tot el que passa la gent, poden comprendre molt més el relat. La sensibilització és una pota molt gran del nostre projecte”.
Voluptas és un joc de cartes amb cinquanta posicions sexuals no centrades en la penetració i que defugen l’heteronormativitat i la cisnormativitat
En totes les temàtiques es poden plantejar jocs de taula pedagògics. Lídia Sardà i la cooperativa d’educació sexual amb mirada feminista Mandràgores, formada per Laura Arcarons i Carlota Coll, estan preparant un joc eròtic que sortirà a la venda a finals d’aquest any. Voluptas és un joc de cartes amb cinquanta posicions sexuals no centrades en la penetració i que defugen l’heteronormativitat i la cisnormativitat, a través d’una meticulosa estètica aportada per la il·lustradora Mònica Toledo. Hi ha representats cossos reals: pèls, blaus, estries, persones velles i gent amb diversitat funcional. “Malgrat poder fer aquesta reflexió en l’àmbit teòric, a la pràctica ens falten eines per transformar la nostra quotidianitat i ampliar el nostre imaginari del desig i del plaer, que aculli les diversitats”, explica Laura Arcarons. “És necessari generar referents que trenquin amb aquests únics models que trobem a les pel·lícules, a les sèries, en altres jocs eròtics o en la pornografia”. Sardà relata que la idea se li va acudir quan buscava un joc per regalar en una botiga eròtica. “Em vaig adonar que no volia regalar cap dels productes perquè em semblava tot supermasclista. Tots els dibuixos eren de dones supercosificades i homes musculats i tots els models eren blancs, a part que els productes sempre estaven segmentats per a heteros, gais o lesbianes”.
La guerra i la protesta social
Els jocs de taula que simulen batalles es remunten a temps immemorials, sobretot els més abstractes, com els escacs o el go. L’any 1909, l’organització britànica Unió Social i Política de les Dones (WSPU) publica un joc marcadament polític anomenat Pank-a-Squith –contracció d’Emily Pankhurst, líder sufragista, i del primer ministre britànic H. H. Asquith. El joc consistia en una disputa entre dues jugadores per ocupar un tauler que representava els carrers de Londres. A una banda, 21 peces del bàndol de les sufragistes radicals, l’objectiu de les quals era irrompre a la Cambra dels Comuns representada al taulell, i, a l’altra, 21 agents de policia, l’objectiu dels quals era evitar-ho. Jocs similars, com el Suffregetto (1909), es van idear i distribuir durant aquells anys per tal de generar fons per sufragar el moviment i les caixes de resistència.
Des de Gall Negre Jocs estan acabant la producció de La Batalla de Can Vies, sobre l’intent de desallotjament i enderroc del CSA del barri barceloní de Sants
Es poden trobar jocs de guerra o guerrilla similars adaptats als nostres temps i a molts conflictes locals. Des de Gall Negre Jocs estan acabant la producció de La Batalla de Can Vies, sobre l’intent de desallotjament i enderroc del CSA del barri barceloní de Sants. Els dos bàndols, el dels moviments socials i el de les institucions públiques, busquen estendre el conflicte o enderrocar l’edifici. El joc compta amb altres elements, com indicadors de popularitat i de suport social, i personatges amb funcions diferenciades per combinar estratègicament. Víctor Guimerà, un dels creadors, defensa el valor que “la gent s’ho pugui passar bé i al mateix temps aprendre i divulgar els conflictes socials que es donen a la ciutat”. El joc es publicarà als voltants del desembre d’enguany, amb 400 unitats la primera edició. I tal com feien les sufragistes fa cent anys, Guimerà està motivat a “destinar part dels beneficis a projectes i moviments socials”.
La Fallera Calavera (Zombi Paella, 2016)
Joc de cartes d’estratègia i rol que parodia amb humor elements de la història, la cultura popular i la mitologia valencianes. De 2 a 5 participants
Ruiz! (SYYA Games, 2017)
A través de fragments de declaracions oficials, les jugadores han de crear frases absurdes utilitzant l’estil retòric de l’expresident Mariano Rajoy. De 2 a 6 participants
Ladrillazo (Creaciones Lúdicas Sinoespañol, 2018)
Joc per especular amb immobles, requalificar terrenys, cobrar comissions, emmerdar polítics i constructors (amb noms reals) i convèncer la ciutadania perquè s’hipotequi. D’1 a 6 participants
Indignats versus polítics (Maieutika, 2011)
Fronteres Invisibles (Projecte educatiu Fronteres Invisibles, 2016)
Posa’t a la pell d’una persona migrant en el seu camí per aconseguir regularitzar la teva situació legal i trobar feina o casa. Més de 4 participants
Voluptas (Voluptas, 2020)
Joc eròtic de cartes amb postures sexuals per explorar diferents pràctiques allunyades de l’heteronormativitat i cisnormativitat, el jovecentrisme i els cossos funcionals. 2 participants o més
Commonspoly (Zemos98, 2018)
Adaptació cooperativa del Monopoly. En vint rondes s’han d’aconseguir desprivatitzar tots els béns comuns mediambientals, urbans, del coneixement i de les cures. De 4 a 8 participants
Feminismos reunidos (Sangre Fucsia, 2017)
Trivial sobre el moviment feminista i trans, la història de les dones, els drets civils i el cos i la sexualitat. De 2 a 6 participants
Herstóricas Pioneras (Herstóricas, 2018)
Trenta dones pioneres de l’Estat espanyol i tres modalitats de joc: memòria, velocitat i endevinalles. A partir d’una participant
La Batalla de Can Vies (Gall Negre, 2020)
Joc d’estratègia per torns que simula el conflicte social de lluita urbana al voltant de l’intent d’enderrocament del CSA Can Vies. 2 participants
Compa (NovAct i Irídia, 2017)
Tracta amb profunditat l’experiència d’involucrar-te en una protesta social i les conseqüències legals, repressives i solidàries, així com altres elements i rols de participar en una manifestació. 2 participants o més
Riot: Cast the First Stone (No Board Games, 2015)
Hi ha quatre faccions a escollir, amb objectius diferents: policia, moviments socials autònoms, anarquistes organitzats i grups ultradretans. De 2 a 4 participants
Bloc by Bloc: The Insurrection Game (Out of Order Game, 2015)
Hi ha quatre faccions revolucionàries (treballadores, estudiantat, veïnat o persones preses) lluitant contra l’Estat pels carrers d’una ciutat abans que arribi l’exèrcit. De 2 a 4 participants
Zone à Défendre (Autoproduït, 2017)
Contra el projecte d’aeroport de Notre-Dame-des-Landes. Per guanyar, les jugadores han de prevenir de forma cooperativa el progrés de la policia. D’1 a 6 participants
1-O, el joc (Enpeudejoc edicions, 2020)
Basat en els fets de l’1 d’octubre de 2017. Hi ha dos bàndols: organitzadores del referèndum i l’Estat. Hi apareixen elements i personatges emblemàtics del procés. De 2 a 6 participants
