El barri de Gràcia de Barcelona acull una comunitat gitana d’origen centenari. La seva història es remunta al segle XIX i remet a l’arribada de la família Valentí al carrer de Francisco Giner, molt a prop de la plaça de la Vila. La restauració de mobles antics i la reparació i l’intercanvi comercial de peces d’automoció són les feines que, tradicionalment, van garantir l’ocupació a aquesta comunitat. “El meu pare es va guanyar prou bé la vida repartint les antigues Páginas Amarillas als barris benestants de Barcelona”, explica Ricard Valentí, activista i president de l’Associació de Joves Gitanos de Gràcia. Fa feina per la seva comunitat en un local que l’associació té al carrer d’Igualada. Apassionat per la història, té una fita vital: “M’agradaria aconseguir un arxiu important sobre l’assassinat de centenars de milers de gitanos durant l’holocaust. És un episodi de la història poc explorat i estudiat, que no s’explica a les escoles i que els gitanos hem de difondre”, afirma.
Com va néixer l’Associació de Joves Gitanos de Gràcia?
L’associació es va fundar el 2012, quan la Unió Gitana de Gràcia, que es va crear el 1986, ja era un record. Però havia deixat el llistó ben alt. Al principi no teníem local i ens reuníem a La Barraqueta de la plaça del Raspall. L’any 2016 ja vam formar una junta consolidada.
A què us dediqueu?
La nostra feina és recollir les demandes dels veïns i aconseguir difusió i donacions participant i organitzant un banc d’aliments per a les famílies que ho necessiten, sobretot en moments com el que vivim, en què les restriccions que afecten la venda ambulant han deixat sense ingressos moltes famílies. A banda, oferim formació i programem xerrades per conèixer la història i la llengua del poble gitano. Sobretot ens interessa combatre l’antigitanisme i les desigualtats arreu d’Europa.
Com vas emprendre el camí de l’activisme?
Vaig començar el 2011, fent col·laboracions de voluntariat amb entitats com Ternikaló 21, liderada pel fill de Juan de Dios Ramírez Heredia, el primer eurodiputat gitano. Quan vaig visitar Alemanya amb Ternikaló, vaig tenir el privilegi de parlar amb supervivents de l’holocaust. Vaig conèixer Franz Rosenberg, un gitano txec que em va explicar que el van obligar a recollir caps de gitanos que abans havien fet passar per la guillotina. Ell es pensava que en aquells sacs que havia d’amuntegar i transportar hi havia patates.
Recordes algun altre relat de supervivents gitanos que vulguis compartir?
El gitano holandès Zoni Weisz, amb qui també vaig parlar, em va explicar que va ser deportat a Westerbork quan tenia vuit anys. Per sort, el va salvar un oficial de la resistència. Però els nazis es van emportar la seva família i no la va veure mai més. Ell va aconseguir sobreviure, amagat als boscos, durant dos anys, fins que la guerra va acabar.
A l’Estat espanyol també comptem amb episodis històrics de persecució del poble gitano.
“El marquès de l’Ensenada va executar la Gran Batuda l’any 1749, amb 10.000 gitanos a la presó”
La Gran Batuda és l’operació que el rei Ferran VI va dissenyar per intentar exterminar els gitanos espanyols. Se’n sap poc, però prop de 10.000 gitanos van ser empresonats. Es van separar homes i dones per posar fi a l’ètnia. Van ser sotmesos a tortures, treballs forçats i encadenats. Als més rics se’ls van confiscar tots els béns i propietats. El marquès de l’Ensenada va executar l’operació, al capdavant de l’exèrcit, l’estiu del 1749.
Avui com s’expressa l’antigitanisme?
Els gitanos tenim més dificultats per accedir a l’habitatge. Els nostres cognoms desperten recances i desconfiança. Ens resulta més difícil que a la resta de ciutadans accedir a una feina. El més greu són els episodis de persecució que patim arreu d’Europa, sobretot a Itàlia i als països de l’est. Avui encara hi ha segregació a escoles d’Eslovàquia, Moldàvia o Romania. A l’entitat recollim casos tan greus com aquests. Semblen d’una altra època, però passen actualment.
Han canviat les coses per al jovent, a qui doneu veu en la vostra entitat?
Avui els gitanos treballem i anem a la universitat. A l’entitat tenim molts nois amb estudis de grau superior. Les dones gitanes, de qui tant es parla, són advocades i economistes. El més important, però, és que els més joves ja no s’invisibilitzen. Tenen més força per expressar-se, més recursos i menys por. Hi ha hagut molts plans institucionals per combatre les desigualtats que pateix el nostre poble. Malauradament, la majoria acaben arraconats en un calaix. A més, són projectes i programes que, sovint, no compten amb representants de la nostra comunitat. L’any passat vam aconseguir tenir fins a quatre diputats gitanos al Congrés espanyol, un rècord històric. Però encara hi ha molta feina per fer i molts prejudicis per desterrar. El primer prejudici de l’Estat espanyol és l’antigitanisme, seguit de la islamofòbia i l’antisemitisme.
