El passat dimecres 25 de novembre, al voltant de la una del migdia, la Paula, una noia de vint-i-sis anys, era reduïda per agents de Mossos d’Esquadra mitjançant una pistola Taser davant les portes del CAP Creu de Barberà, a la Plaça Castelao de Sabadell. La intervenció policial va ser enregistrada per diferents testimonis i les imatges van circular ràpidament per les xarxes socials, saltant als principals mitjans de comunicació.
Les dures imatges mostren la Paula, una noia d’1,53 metres d’alçada i poc més de 40 kg de pes, asseguda a terra en un visible estat d’angoixa i exaltació i amb els arpons de la pistola elèctrica enganxats al braç. La rodegen almenys tres agents de policia. Un d’ells li aplica descàrregues amb l’arma elèctrica, tot i els crits de la víctima, abans que aquest i un altre agent s’abraonin sobre seu per immobilitzar-la. Els fets van ocórrer després que les treballadores del centre neguessin l’entrada al recinte a la mare de Paula pels protocols de la COVID-19 i que la jove, que tenia visita, es posés nerviosa i reaccionés de forma exaltada.
La Paula va quedar en llibertat amb càrrecs l’endemà dels fets, després de passar la nit a comissaria i de declarar davant del jutge, acusada d’un delicte d’atemptat contra agents de l’autoritat i de danys contra el CAP
Segons Mossos d’Esquadra va informar l’agència de notícies Efe, la noia hauria causat danys al centre i hauria pogut arribar a agredir el personal sanitari, tot i que ella ho nega en diferents declaracions a mitjans i a través de la plataforma Stop Tasers Sabadell. Després de reduir-la, la Paula va ser detinguda i traslladada a un centre hospitalari pel Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Va quedar en llibertat amb càrrecs l’endemà dels fets, després de passar la nit a comissaria, acusada d’un delicte d’atemptat contra agents de l’autoritat i de danys contra el CAP. Paula s’ha posat en contacte amb la Directa per aclarir que en cap cas va declarar davant el jutge després de la detenció, tal com havien afirmat alguns mitjans: “a dia d’avui no he trepitjat un jutjat, no he rebut cap citació ni res. Simplement em van deixar en llibertat amb càrrecs”, ha especificat.
A les imatges, es pot veure com Paula dona una puntada de peu a un dels agents un cop ja havia estat electrocutada. No consta que la policia hagi obert cap investigació per l’actuació, que, en principi, com estableix el protocol d’ús de la pistola elèctrica, hauria hagut de quedar enregistrada per la càmera que portava al pit de l’uniforme l’agent que va fer-la servir.
En una roda de premsa que va tenir lloc a la plaça Sant Roc de Sabadell, davant l’edifici consistorial del municipi, ahir dijous 3 de desembre a les 19 hores, Alerta Solidària ha anunciat que, amb el suport de la plataforma Stop Tasers Sabadell, presentarà una querella contra l’actuació policial. També seran qui portaran tant la defensa jurídica de la Paula com l’acusació.
Els col·lectius que conformen la campanya Sabadell Contra les Pistoles Taser, han denunciat que, lluny de frenar l’ús d’aquest armament considerat letal per Amnistia Internacional, el govern de la ciutat pretén introduir-les també en el cos de la Policia Municipal de Sabadell. La mesura es va aprovar al Ple Municipal del 3 de desembre de 2019, amb els vots favorables de PSC, Junts per Sabadell, Podem i Ciutadans, moment en què es va consolidar la plataforma Stop Tasers Sabadell. Denuncien que el PSC i Podem, en coalició de govern, van aprofitar un Ple Extraordinari, el passat 19 de juny de 2020, per modificar els pressupostos d’emergència per a mesures contra la COVID-19 i aprovar de forma opaca la partida de compra de més pistoles Taser.
Una quarantena d’entitats i col·lectius i quasi quatre-centes persones a títol individual han firmat fins al dia d’avui el manifest de la campanya, que compta amb molta adhesió dins dels moviments socials de Sabadell
Una quarantena d’entitats i col·lectius i quasi quatre-centes persones a títol individual han firmat fins al dia d’avui el manifest de la campanya, que compta amb molta adhesió dins dels moviments socials de Sabadell. Dins la plataforma hi ha representats col·lectius juvenils i estudiantils, col·lectius feministes, casals i centres socials okupats, assemblees veïnals, entitats del món cooperatiu, la PAHC, la CGT, la Crida per Sabadell i altres grups locals de l’esquerra independentista. També compten amb adhesions de més enllà de Sabadell, com Fotomovimiento o el mitjà Kaosenlared.net, Putas Indignadas, l’Assemblea Feminista La Ruda o Irídia, entre d’altres.
La convocatòria de dijous a la tarda va comptar amb el suport de l’agredida, que no va voler participar-hi per impedir l’enorme assetjament mediàtic que ha rebut durant aquesta setmana i que l’ha obligat fins i tot a tancar les seves xarxes socials. Júlia Garcia, del grup de foc i de cultura tradicional no-mixta les Bruixes del Nord de Sabadell, també adherit a la plataforma, ha expressat en declaracions a la Directa que “la gent n’estem fartes”. I denuncia que el govern de Marta Farrés, antiga regidora de l’equip de l’anterior alcalde, Manuel Bustos, “estigui aprofitant la situació dramàtica que ha portat la pandèmia per implementar lleis que atemptin contra la vida. Estan agredint a gent, a una persona malalta, pel simple fet que no li deixin entrar un familiar en un centre hospitalari”.
“No segueixen els seus propis protocols”
La Direcció General de la Policia, el Sindicat Autònom de Policia (SAP-FEPOL) i també el mateix conseller d’Interior, Miquel Sàmper, han apuntat que l’actuació a Sabadell va ser “correcte i proporcional, davant de l’agressivitat de la noia”. El conseller, en unes declaracions a l’Agència Catalana de Notícies, ha justificat l’ús de la pistola Taser per part de l’agent perquè considera que, en aquest cas, qualsevol altra actuació “hagués estat pitjor”.
Eva Pous, advocada d’Alerta Solidària, explica que “independentment de quina fos l’actitud de la Paula, al lloc dels fets hi havia agents amb una estructura corporal prou forta per utilitzar altres formes de reducció”
Alerta Solidària posa de manifest, però, que els protocols de Mossos d’Esquadra estableixen que només es pot fer ús d’aquesta arma que pot ser letal quan hi ha un risc real per a la vida humana dels agents, de la víctima o de terceres persones, i que sempre ha de ser l’última opció possible quan s’han esgotat tota la resta d’eines disponibles per l’agent. Denuncien que en la situació de la Paula no es donava cap dels supòsits: “No estem parlant de desproporció, sinó d’un ús injustificat de l’arma”, explica a la Directa Eva Pous, advocada d’Alerta Solidària, “independentment de quina fos l’actitud de la Paula, al lloc dels fets hi havia diferents agents amb una estructura corporal prou forta per utilitzar altres formes de reducció a una persona, si és que n’hi havia d’haver, que no fossin a través de descàrregues elèctriques”.
En unes declaracions que va fer a TV3, Paula denuncia que un cop la tenien immobilitzada a terra li van seguir aplicant descàrregues elèctriques. Salut Mental Catalunya també ha fet públic un comunicat denunciant l’actuació policial, que considera “desproporcionada”, “violenta” i “inadmissible”, així com “carregada d’estigma i desconeixement cap a la salut mental, que vulnera els drets humans i que té un efecte devastador en una persona en una situació de vulnerabilitat”. El col·lectiu, que vetlla per representar i acompanyar el moviment associatiu entorn de la salut mental, explica que en una situació d’agitació i angoixa com aquesta es necessita una actuació d’acompanyament i ajuda per part dels cossos de seguretat, no de violència.
“L’ús desproporcionat de la força, la violència i la contenció són elements que, lluny de protegir la persona en situació de vulnerabilitat i prevenir un agreujament, provoquen agitació, humiliació, indefensió i pànic”, expliquen al comunicat. Tant posant èmfasi en l’actuació policial com en la gestió per part del personal de l’ambulatori, lamenten que hi ha “altres maneres de poder atendre aquestes situacions, alternatives terapèutiques, sense que els protocols passin per davant dels drets de les persones, de la lògica i del tracte humanitari” i reclamen avançar des de tots els estaments de la societat “cap a un model de suport i acompanyament a les persones més humà, més preventiu, més proper i més flexible”.
El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha demanat a la Direcció General de la Policia informació sobre les circumstàncies que va fer que es desplacessin als llocs dels fets, per què van immobilitzar la noia i per què van fer ús de la pistola Taser, mentre que el Departament d’Interior ha anunciat que ha obert una investigació per esclarir els fets.
Perill davant la militarització i control
Les pistoles d’electroxoc Taser (que agafen el nom del fabricant, acrònim en anglès de Thomas A. Swift’s Electric Rifle) són armes paralitzants que descarreguen electricitat sobre la persona per a immobilitzar-la momentàniament. Poden arribar a disparar fins a 50.000 volts, en descàrregues elèctriques d’entre 1 i 5 segons, que es poden continuar administrant fins a una durada de 20 segons prement el gallet. Poden produir cremades cutànies, lesions musculars a causa de la contracció, taquicàrdia i fibril·lació ventricular que pot provocar la parada cardiovascular, danys cerebrals i avortament.
La plataforma sabadellenca contra les pistoles Taser posa de manifest que un dels fets més preocupants és que els efectes que provoca sobre el cos humà varien depenent del cos que els rebi i de les seves circumstàncies, per tant, no es pot garantir l’absència de conseqüències fatals, encara quan s’utilitzessin correctament. Des de l’any 2000 s’està generalitzant el seu ús en els cossos policials de molts països, tant de la policia d’ordre públic com dels funcionaris encarregats de la custòdia de persones privades de llibertat, així com en els efectius militars.
El Comitè Contra la Tortura de l’ONU va recomanar a l’Estat Espanyol que les deixés d’utilitzar atès que els seus efectes en l’estat físic i mental de les persones podrien violar articles de la Convenció Contra la Tortura
Amnistia Internacional ha assegurat que, només als Estats Units, han mort més de 700 persones a mans de la policia a causa de les pistoles Taser des de l’any 2001. El Comitè Contra la Tortura de Nacions Unides (CAT) s’ha pronunciat en diverses ocasions en contra de l’ús d’aquestes armes. En un informe de novembre de 2009, després de constatar l’ús d’armes elèctriques per part de les policies locals, recomanava a l’Estat Espanyol l’abandó de la seva utilització atès que els seus efectes en l’estat físic i mental de les persones contra les quals es farien servir podrien violar els articles 2 i 16 de la Convenció Contra la Tortura i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants.
La campanya Stop Taser —diferent de la plataforma Stop Tasers Sabadell— va arrencar l’any 2015, després que l’aleshores conseller d’interior Ramon Espadaler (CiU) va informar que Mossos d’Esquadra començaria a utilitzar aquesta arma. Tanmateix, havia estat durant el primer tripartit quan la consellera Montserrat Tura (PSC) les va comprar l’any 2006, tot i que no s’arribarien a distribuir fins dotze anys després. El 6 de juny de 2016 el Parlament de Catalunya va aprovar definitivament que els Mossos d’Esquadra fessin servir les pistoles Taser, amb els vots a favor de Junts pel Sí (ERC i CiU), PP i Cs, i es van acabar de distribuir per tot el territori català a partir de l’1 de setembre del 2018. Des d’aleshores, diferents cossos policials catalans han protagonitzat actuacions d’abús de força amb l’amenaça d’aquestes armes, com l’ocorreguda el 18 d’abril de 2020, en ple confinament, a la Bisbal d’Empordà, o aquesta última a Sabadell. Ja aleshores, el Síndic de Greuges va emetre un informe que instava al Parlament a aturar l’ús i fins i tot la compra de pistoles Taser.
Des de la plataforma Stop Tasers denuncien que l’estratègia enfront de les problemàtiques tant socials com polítiques sigui a partir de la militarització i control per part dels cossos policials, remarcant que, a part de les pistoles Taser, també s’utilitzi armament com les bales de foam, els tancs d’aigua o les armes de foc, com ha passat recentment amb el cas de la persona sense sostre tirotejada a Barcelona. Des de la plataforma exigeixen optar per un altre model policial que posi al centre les persones i que no s’aprofiti qualsevol situació per fer ús de la violència. “Últimament estem veient que estan sent especialment durs per reprimir totes les lluites socials, especialment les del moviment per l’habitatge”, alerta Alba Guius, de la PAHC Sabadell. I denuncia que “el dia de demà quan sortim al carrer a parar un desnonament, que utilitzin les pistoles Taser contra la gent que estigui aturant un desnonament, posant el cos, pot ser molt perillós per les afectacions de l’arma”.
