Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Pistoles Taser: electricitat letal

Els Mossos ja han començat a fer servir les pistoles elèctriques, tot i que entitats com Amnistia Internacional o Stop Taser adverteixen dels seus perills. La ‘Directa’ ho explica en un #DocsDirecta

 

Sònia Calvó Carrió | @scalvocarrio

Més de 700 persones han mort des del 2001 als Estats Units d’Amèrica després de rebre descàrregues de pistoles elèctriques tipus Taser, segons xifres facilitades per Amnistia Internacional. Les dades, però, no han pogut aturar que, després d’una primera fase de proves, les pistoles de descàrregues elèctriques hagin arribat –malgrat la polèmica i després d’un discret debat parlamentari– a Catalunya. Aquest dilluns 25 de juny s’han començat a fer servir a Girona, Blanes i Figueres i abans de l’1 de setembre estaran distribuïdes arreu del territori català. A l’àrea metropolitana de Barcelona arribaran el 15 d’agost.

Entitats com Amnistia Internacional o Irídia demanen que es faci pública la instrucció oficial que regula l’ús d’aquestes pistoles i que s’apliquin les recomanacions internacionals per salvaguardar els drets humans. De moment, uns 1.600 Mossos d’Esquadra han estat formats per poder fer servir les Taser X2. Segons el portaveu del cos de Mossos d’Esquadra, Albert Oliva, l’ús d’aquestes armes busca aconseguir “un salt qualitatiu” i “reduir el temps d’immobilització de la persona, facilitar l’ús mínim de la força indispensable i reduir el patiment que pot tenir la persona que rep l’actuació policial”. “La societat ens demana que les respostes policials siguin rapides, efectives i proporcionals” ha assegurat Oliva en roda de premsa.

Un sistema de seguretat bloqueja l’ús de l’arma per tal que no es pugui disparar durant més de 5 segons seguits. No obstant això, sí que es poden realitzar diverses descàrregues de 5 segons. “Són descàrregues voluntàries, el policia pot repetir-la de manera conscient, no són llargues i perllongades derivades de l’estrès de l’actuació”, ha explicat l’intendent Josep Antoni Saumell, sotscap de la Divisió Tècnica de planificació de la Seguretat. Una de les principals preocupacions de les entitats socials és el fet que la càmera no serà de gravació i enregistrament automàtic en desenfundar la pistola, tal com es va demanar al grup de treball del Parlament de Catalunya. Serà el mateix agent qui haurà de prémer el botó per tal de guardar el vídeo de l’acció. Per això demanen que “s’haurien de guardar els dos minuts previs a l’activació de l’agent i sempre que es desenfundi l’arma”.

“S’haurien d’equiparar a les armes de foc pel seu potencial lesiu”. Així defineix Adriana Ribas, coordinadora d’Amnistia Internacional Catalunya, les pistoles elèctriques. En canvi, per a Josep Miquel Milagros, de la Unió Sindical de la Policia Autonòmica de Catalunya (USPAC), “és una arma no letal”, assegura. “Això ha de quedar molt clar”, reitera el portaveu.

Més de 700 persones han mort des del 2001 als Estats Units d’Amèrica després de rebre descàrregues de pistoles elèctriques tipus Taser, segons xifres facilitades per Amnistia Internacional

El polèmic debat sobre la inclusió d’aquestes armes a Catalunya ve d’una reivindicació sindical d’anys dels Mossos d’Esquadra. Fins ara, només les podien fer servir algunes policies locals. Els Mossos asseguren que les necessiten perquè així tindrien un entremig entre les armes de foc i les porres. Afegeixen que això els serviria per poder fer detencions sense haver d’utilitzar les contencions mecàniques o el cos a cos.

De fet, una de les qüestions que més preocupa a entitats com Amnistia Internacional, Stop Taser o Irídia és que les Taser, pel potencial lesiu que tenen, no s’estan equiparant a les armes de foc. Es tracta d’una recomanació que el Comitè Europeu Contra la Tortura ha fet a països com el Regne Unit, equiparant-les en la seva legislació a una arma de foc. A Catalunya, tot i les recomanacions de les entitats, això no s’ha fet.

 

Armes per torturar i maltractar

Des del Síndic de Greuges, seguint les recomanacions del Comitè per la Prevenció de la Tortura del Consell d’Europa i de la Comissió Contra la Tortura de les Nacions Unides, recomanen que no es facin servir mai aquestes armes contra col·lectius vulnerables. Això inclou menors d’edat, dones embarassades i persones amb cardiopaties. “Com sap l’agent de policia si una dona està embarassada de pocs mesos, si un jove té 17 o 19 anys o si una persona té una cardiopatia?”, qüestiona Jaume Saura, adjunt al Síndic. Per Andrés G. Berrio, advocat d’Irídia i membre d’Stop Taser, el principal problema radica en què “el policia no sap quina és la condició de la persona que suportarà que el disparin amb una Taser”. Per això denuncia que no s’estan preparant protocols de prevenció suficients i que, per tant, l’ús de les Taser pot acabar provocant efectes letals.

La principal discrepància entre el Departament d’Interior i les entitats és l’ús de pistoles elèctriques sobre persones que es troben en un estat psicòtic, ja sigui propi per patologia o per estar sota les substàncies d’alcohol o drogues

Les armes d’electroxoc són armes que s’utilitzen internacionalment per cometre tortura i maltractament perquè deixen poca marca física. Una altra de les preocupacions de les entitats és que el grup de treball del Parlament no va especificar la prohibició de fer-ne ús en persona sota custodia, com comissaries. Sí que ha prohibit l’ús en centres penitenciaris. Els acords es van prendre al grup de treball de de la cambra catalana el juliol de 2016.

 

La principal discrepància entre el Departament d’Interior i les entitats és l’ús de pistoles elèctriques sobre persones que es troben en un estat psicòtic, ja sigui propi per patologia o per estar sota les substàncies d’alcohol o drogues, perquè poden no ser capaces d’entendre una ordre. “Aquesta situació pot fer que tinguin més propensió a una conseqüència negativa pel fet de la descàrrega”, assegura Saura. En canvi, des del cos de Mossos, els reconeixen que “aquest és el perfil pel qual estan pensades aquestes armes”. Ho exemplifiquen amb el cas de Juan Andrés Benítez, mort a mans dels Mossos d’Esquadra l’octubre de 2013, després de ser reduït.

 

Càmeres, desfibril·ladors i confeti de colors

“Si un agent ha de disparar una arma de foc és molt possible que s’ho pensi dues vegades, en canvi amb una arma elèctrica potser tingui més facilitat o estigui més predisposat”, qüestiona Saura. La clau, segons Adriana Ribas, coordinadora d’Amnistia Internacional, és que el nombre de pistoles elèctriques estigui limitat i sigui obligatòria una formació per tal de conèixer “el potencial lesiu”. Des d’USPAC, però, reclamen que totes les patrulles estiguin dotades d’aquest armament.

Amb el subterfugi “dispositius conductors d’energia” es va amagar una de les licitacions més polèmiques del 2017, el de les pistoles Taser. La suculenta partida de 706.473 euros va ser per a l’empresa Eurodistribución de Sistemas España

La legislació aprovada al Parlament diu que només les utilitzaran caps d’àrea de servei dels Mossos d’Esquadra, caporals amb un rang específic. Per tant, hi haurà un nombre concret de pistoles, unes 130, que podran utilitzar certs agents amb una formació concreta. Portaran una càmera a la solapa que enregistrarà l’actuació en vídeo, cada vehicle de la unitat policial inclourà un desfibril·lador, per si la persona que rep la descàrrega elèctrica té una aturada cardíaca, i cada pistola té un número de sèrie que surt disparat en forma de confeti de colors que determina el lloc on s’ha produït l’actuació.

Com ja va avançar la ‘Directa’, amb el subterfugi “dispositius conductors d’energia” es va amagar una de les licitacions més polèmiques del 2017, la de les pistoles Taser. La suculenta partida de 706.473 euros va ser per a l’empresa Eurodistribución de Sistemas España, presidida per Andrés Manuel Soler. Es tracta dels 134 dispositius que es distribuiran al conjunt d’Àrees Bàsiques Policials, és a dir, a totes les comissaries comarcals i subcomarcals, així com a les dels deu districtes de Barcelona. També se’n destinaran algunes a les unitats d’ordre públic. La partida inclou dispositius d’enregistrament d’imatge i so, així com 11.000 cartutxos.