Tres setmanes després de la primera sentència contra el Pla Director Urbanístic (PDU) Gran Via-Llobregat de l’Hospitalet, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat nul de ple dret el PDU dels Àmbits d’Activitat Econòmica del Delta del Llobregat. Es tracta de la tercera sentència contrària a aquesta mena de plans urbanístics en menys d’un mes al sud de l’àrea metropolitana de Barcelona, després de les dues primeres contràries al PDU Gran Via-Llobregat de l’Hospitalet de Llobregat.
El pla, aprovat el 12 de gener de 2016 pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, va ser impugnat a escala particular per Emilio Moragas i disset persones més, que consideren “injustificat” el fet que terrenys de la seva propietat hagin estat classificats com a sòl no urbanitzable d’especial protecció pel seu especial valor agrícola, quan fins a la data havien estat classificats com a sòl urbanitzable no delimitat.
El TSJC ha acordat la declaració de nul·litat de ple dret del PDU, “per haver-se infringit, amb la seva tramitació, el règim competencial previst a les normes de rang superior que més amunt hem portat a col·lació”
Com en el cas de la primera sentència contra el PDU Gran Via-Llobregat, el TSJC ha acordat la declaració de nul·litat de ple dret del PDU, “per haver-se infringit, amb la seva tramitació, el règim competencial previst a les normes de rang superior que més amunt hem portat a col·lació”. El tribunal conclou que “hauria d’haver estat l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) l’entitat competent per tal d’elaborar i aprovar inicialment i provisionalment un PDU com el que ens ocupa”, organisme que malgrat haver estat emplaçat pel tribunal no s’ha personat a la lectura de la sentència.
Després d’haver analitzat els al·legats de les parts i la documentació incorporada a les actuacions, el TSJC ha arribat a la conclusió de què el PDU és “planejament general” perquè així ho expressa l’art. 55.1 i també que el PDU ha modificat les previsions del planejament general metropolità. Per últim, el tribunal sentencia que l’article 97 del text refós de la Llei d’Urbanisme és aplicable al cas perquè no estableix diferències, ja que es refereix a la modificació de “les figures de planejament urbanístic”, sense distinció.
Com ja va passar tres setmanes enrere, les reaccions dels diferents col·lectius i plataformes ciutadanes i ecologistes del Baix Llobregat no s’han fet esperar. Des de la plataforma Salvem el Calamot-Aturem el Pla de Ponent de Gavà, celebren la sentència, però al mateix temps aprofiten per tornar a reclamar de manera immediata una moratòria urbanística a tota la comarca. “El PDU va ser creat per atorgar competències a la Generalitat per damunt de les administracions municipals, per un suposat interès general”, comenta Jaume Grau, coordinador de Les Agulles-Ecologistes en Acció i membre de Salvem el Calamot.
Jaume Grau, coordinador de Les Agulles-Ecologistes en Acció i membre de Salvem el Calamot, assegura que “tant aquesta sentència com les dues de l’Hospitalet demostren que la Generalitat no està fent les coses com caldria segons la llei”
Grau situa el PDU en el seu context històric: “Quan va fracassar el projecte d’Eurovegas al Baix Llobregat, l’any 2016, els responsables municipals de Viladecans, Gavà i Sant Boi van demanar a la Generalitat que els permetés la instal·lació de noves activitats industrials i econòmiques als seus termes municipals, que van ser aprovats per aquesta en conjunt i d’un sol cop. Tant aquesta sentència com les dues de l’Hospitalet demostren que la Generalitat no està fent les coses com caldria segons la llei”.
Per a Candi Reyes, activista de les plataformes SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet i Salvem l’Entorn de la Colònia Güell, “aquestes sentències donen la raó a les veus que des de fa temps estan posant en el punt de mira l’ofensiva de l’especulació urbanística en contra del territori del Baix Llobregat. Un munt de nous planejaments han estat aprovats o estan en redacció després de la crisi econòmica del 2008, com si no s’hagués après la lliçó que precisament va ser l’economia basada en el creixement urbanístic una de les culpables de la crisi”.
L’objectiu de les activistes, en definitiva, és obrir un ampli procés participatiu per decidir socialment el model urbanístic del territori i una reorientació total de l’urbanisme metropolità
“Els antics plans urbanístics s’estan trobant amb nous obstacles fruit de l’avenç de nous planejaments generals que incorporen criteris ecològics sensibles a l’ocupació dels espais lliures d’edificació i, per poder tenir eines de modificació del planejament que permetessin passar per sobre d’aquest PDU metropolità o d’altres planejaments, va aparèixer la figura del PDU (Pla Director Urbanístic) amb l’excusa que calia una figura de planificació urbanística quan l’àmbit era supramunicipal o d’interès d’especial rellevància econòmica, entre altres”, analitza Candi Reyes.
Per a Reyes i les seves companyes de SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, aquestes sentències apropen encara més la proposta d’una moratòria de dos anys a “tota obra o projecte urbanístic d’habitatge o industrial en terrenys actualment d’ús agrícola o forestal o que estiguin ubicats o puguin afectar en connectors ecològics identificats al Pla Territorial”. L’objectiu de les activistes, en definitiva, és obrir un ampli procés participatiu per decidir socialment el model urbanístic del territori i una reorientació total de l’urbanisme metropolità.
