La crisi provocada per la COVID-19 ens ha deixat a les illes un escenari que podria recordar a la caiguda de Detroit. Paisatges fantasma, amb hotels tancats i botigues buides. La ciutat respira entre mascaretes i angoixes, al mateix temps que recupera espais furtats per al “gran negoci” turístic. Feia temps que no es veien adolescents i gent jove pel centre de Palma, com era habitual fa un parell de dècades, quan els bars s’omplien de gent. Enguany no hem tingut un decorat, un Disney World absurd.
Mentrestant, la mar i el cel llueixen més nets, tot té un pols diferent, el sofriment de moltes persones i les seves vides precaritzades es fa encara més palès. Rugeix per sota els carrers el monstre agonitzant i els moviments dels que compren barat per reinventar un model que, tanmateix, fa anys que està obsolet. Així és el capitalisme salvatge, opera amb violència per damunt de la vida de moltes persones.
El suport mutu representa una xarxa de xarxes, un espai on es reconstrueix el teixit veïnal que l’implacable rastre del sistema ha deteriorat. Un grup de veïnes que s’organitzen, des dels primers dies de confinament, per atendre a qui més ho necessita
Però, els moviments socials no descansen, ni tampoc les xarxes veïnals. Durant el confinament s’han organitzat xarxes de suport mutu que continuen omplint senalles a moltes persones, cada vegada més. El suport mutu representa una xarxa de xarxes, un espai on es reconstrueix el teixit veïnal que l’implacable rastre del sistema ha deteriorat. Un grup de veïnes que s’organitzen, des dels primers dies de confinament, per atendre a qui més ho necessita, oferint ajuda psicològica, acompanyament en gestions administratives, assessorament laboral… I també el més immediat, com és omplir els rebosts. Reconstruint tot el que el sistema ens ha anat llevant de mica en mica, perquè la precarització no té escrúpols a l’hora d’arrabassar drets i necessitats, sigui pagar les despeses o gaudir d’un habitatge digne.
Al barri de Sa Gerreria de Palma, vàrem començar amb petites aportacions de l’una i l’altra, dels amics i els familiars. Petites quantitats per fer la compra a unes poques famílies, mares amb infants i persones que vivien soles. Gent diversa: estrangera i local, aturada i treballadora però amb un tret comú: el de no arribar a fi de mes. Han passat mesos i la xarxa ha anat creixent en demandes i també en mans solidàries amb les quals hem construït un espai de trobada per a qui més ho necessita i també per a nosaltres. El petit espai de l’Associació de veïns del barri s’omple cada dissabte d’aliments, roba, joguines, de comprensió i estímul, per continuar endavant, malgrat les dificultats que la crisi ha generat.
Les companyes que hi participem ens fem costat i ens creixem davant les adversitats. Ens mou el principi de compartir recursos, ajudes i temps perquè qualsevol de nosaltres pot trobar-se en aquesta situació
Les companyes que hi participem ens fem costat i ens creixem davant les adversitats. Ens mou el principi de compartir recursos, ajudes i temps perquè qualsevol de nosaltres pot trobar-se en aquesta situació. Hem aconseguit el suport d’algunes entitats locals que han col·laborat cedint espais, com ho ha fet el del mercat tradicional de ciutat. La xarxa està oberta a tothom que hi vulgui participar.
En aquest dramàtic escenari trobem el cas de na Fátima, una veïna del barri de Sa Gerreria, migrada i en situació molt vulnerable, que ha estat expulsada del barri per enfrontar-se a un fons voltor que l’assetjava a ella i la seva família, fins que va aconseguir expulsar-la del barri. Na Fátima i la seva família representa a moltes dones del barri que, com ella, han anat perdent els drets més elementals i que participen de la xarxa de suport mutu, cercant solucions i fent valer els seus drets. I és que ella té molt clar que els drets se lluiten i recuperen en comunitat, com la que representa la Xarxa de suport mutu del Centre de Palma.
En temps de crisi, el suport mutu i l’acció col·lectiva és el camí que ens pot ajudar a sortir-ne de forma innovadora.
