Som una associació de mares que lluitem per la visibilització de la maternitat des d’una perspectiva feminista i per dotar de drets i recursos la criança. Ens oposem a l’actual llei de permisos parentals iguals i intransferibles, ja que considerem que no és una demanda de les mares i que no respon a les necessitats de les i els bebès. L’ampliació del permís de maternitat (congelat des de 1989) sí que és una demanda històrica de les mares, grups de suport a la lactància materna, criança i professionals de la salut. Aquests permisos, tot i que es proposen com una mesura igualitària, no tenen en compte els processos sexuals i reproductius de les dones –gestació, part, postpart, exterogestació i lactància materna– ni tampoc cobreixen les necessitats de les i els bebès. Una llei que ignora aquestes realitats, en una suposada cerca de la igualtat al mercat laboral, no és feminista ni equitativa i no posa les cures al centre.
A més, no és una mesura que fomenti la corresponsabilitat, perquè un permís que s’ha de gaudir forçosament el primer any de vida del nadó no garanteix la incorporació dels homes a les cures, ni molt menys de la manera que realment necessita la díada mare-bebè. Aquells homes que ja eren corresponsables abans de ser pares ho continuaran sent, amb permís o sense. La cura i les necessitats d’un fill o filla són molt diferents a les 16 setmanes de vida que als dotze mesos o als 3, 9 o 15 anys, i calen uns permisos que s’hi adaptin. Volem educar en corresponsabilitat en tots els àmbits de la vida, sense fer experiments durant el període més vulnerable i delicat de la vida humana.
Un altre dels motius del nostre rebuig als permisos iguals i intransferibles és la discriminació a les famílies monomarentals, que disposen de la meitat del temps de cures remunerades que les famílies biparentals. I també volem visibilitzar totes aquelles dones que no tenen ni tan sols accés al permís de maternitat per no complir els requisits que exigeix la seguretat social, i per aquest motiu exigim que el permís sigui universal i no condicionat a la cotització.
Aquests permisos no portaran més igualtat laboral, perquè el mercat té dinàmiques profundament patriarcals que no es corregeixen amb uns permisos que continuen empobrint les mares
A més, aquests permisos no portaran més igualtat laboral, perquè el mercat té dinàmiques profundament patriarcals que no es corregeixen amb uns permisos que continuen empobrint les mares. L’any 2019 van ser 117.775 els permisos remunerats sol·licitats per homes i 112.990 els sol·licitats per dones (amb el consegüent augment de despesa pública, ja que són els homes els qui tenen millors ocupacions i cotitzacions). En canvi, aquell mateix any les mares vam sol·licitar 42.857 excedències per cuidar –sense remunerar– i els homes només 5.320. També les reduccions de jornada són majoritàriament sol·licitades per mares. Per tant, tot i l’ampliació de permisos paterns, les mares som les que continuem cuidant gratuïtament, i és per culpa d’un permís insuficient que intentem allargar fent malabars i empobrint-nos.
Des de PETRA Maternidades Feministas demanem l’ampliació i la transferibilitat dels permisos per naixement, amb mesures que s’assemblin a països europeus més avançats en polítiques d’igualtat. Tenim una proposta pragmàtica adaptada a la realitat actual (i que, per tant, suma només 32 setmanes en total), però la nostra proposta òptima seria de 52 setmanes de permís remunerat, 6 de les quals podrien ser intransferibles per a cadascun dels progenitors i la resta haurien de ser transferibles.
No és la maternitat allò que ens penalitza, és haver de maternar amb unes polítiques guiades pels interessos del capital i el mercat laboral.
