Era el que buscaven aquell estiu de 2017, quan van noliejar un vaixell per patrullar per la Mediterrània i bloquejar el rescat de migrants. Van anomenar la seva missió “Defensar Europa” i van pretendre “salvar Europa i la civilització occidental”, “amenaçada” per una suposada “invasió” de migrants; una “invasió”, deien, fomentada per les “ONG que rescaten migrants i els trafiquen en terres europees”. Buscaven presència mediàtica i la van aconseguir. Buscaven atenció a través de la provocació i la van aconseguir. Es tractava d’una campanya del Moviment Identitari (MI), la més important i mediàtica de la seva curta existència.
Aquell agost, el col·lectiu d’ultradreta MI va donar per conclosa la seva primera missió naval per la Mediterrània central –la ruta migratòria cap a Europa amb més persones mortes i desaparegudes– mitjançant un comunicat en diversos idiomes a través de Twitter, i alhora abandonaven el vaixell al port maltès de La Valletta. Des d’aquell moment, el vaixell va navegar a la deriva amb part de la tripulació originària de Sri Lanka, que s’encarregava del manteniment de la sala de màquines i de la intendència, fins a ser abandonat entre el port de Barcelona i la llacuna de la Ricarda del Prat de Llobregat.
Amb helicòpters i camionetes, el Moviment Identitari va fer un bloqueig simbòlic en un pas fronterer dels Alps
L’altra gran acció propagandística de l’MI –transnacional i molt actiu a les xarxes socials– va ser el bloqueig simbòlic, el proppassat abril, del port de muntanya Col de l’Échelle, el pas fronterer als Alps entre Itàlia i França, per impedir el pas de refugiades. Amb helicòpters i camionetes, el col·lectiu ultradretà, amb unes 100 persones participant-hi, va realitzar l’acció “per fer que els governs reforcessin les fronteres per aturar el flux d’immigrants il·legals”. Dit i fet, en menys de 24 hores el govern d’Emmanuel Macron ja patrullava la frontera alpina.
Organització criminal
Si bé les accions a la Mediterrània i als Alps van arribar a les agendes polítiques dels governs italià, francès, espanyol i austríac i la premsa generalista d’arreu d’Europa se’n va fer ressò –la missió “produeix imatges que funcionen en l’imaginari identitari i xenòfob” i “mostren la fortalesa de l’MI dins l’espectre ultradretà europeu i les seves connexions internacionals”– s’ha informat menys de la imputació que ha fet la fiscalia de la ciutat de Graz, a principis de maig, de deu activistes de l’MI autòcton per “formació d’una organització criminal”. Set simpatitzants més han estat acusats per incitació a l’odi, danys a la propietat i coacció.
La fiscalia considera que estem davant d’una organització criminal destinada a provocar delictes d’odi i danys
“Des de la seva fundació a Àustria [l’any 2012], els representants del Moviment Identitari han intentat propagar la seva ideologia xenòfoba a través d’accions de provocació, a les xarxes socials, en manifestacions, en taules rodones, amb pancartes en llocs públics i amb la venda de material de propaganda. S’aprofita dels cada vegada majors temors entre la població austríaca d’atacs terroristes islamistes radicals per equiparar l’islam amb el terrorisme islàmic i criminalitzar cadascun dels musulmans que viuen a Àustria”. Amb aquestes paraules, el Ministeri Fiscal els acusa de fer incitació a l’odi i apologia de la xenofòbia. La fiscalia assumeix que l’Associació per a la Preservació i Promoció de la Identitat Cultural (abreujada com a Moviment Identitari d’Àustria) és una organització criminal destinada a provocar delictes d’odi i danys a la propietat i a la persona.
Els càrrecs són contra setze homes i una dona. La pena, tres anys de presó. Es jutjaran els següents fets: l’abril de 2016, diversos acusats –juntament amb altres activistes identitaris– van colar-se al terrat de la seu del partit dels Verds a Graz i van penjar una pancarta de més de setze metres amb la inscripció La islamització mata, acusant la formació política “d’importar el terrorisme islamista a Europa” i tacant la seu i l’edifici amb sang simulada.
El juny de 2016, diversos acusats –juntament amb altres membres de l’MI– van assaltar la Universitat de Klagenfurt durant una conferència sobre asil i migració. Van ocupar l’escenari, on van desplegar pancartes amb el lema La integració és una mentida i un identitari va colpejar el rector de la universitat, Oliver Vitouch, a l’estómac, quan aquest els recriminava l’acció. També són investigats per l’acció de pintar, el setembre de 2016, les escultures religioses de la població de Santa Maria Lankowitz.
El març de 2017, dos dels acusats van emprar una escala per colar-se en un edifici residencial a Viena, obrir una caixa de claus i penjar-se a l’àtic de l’ambaixada de Turquia per col·locar-hi una pancarta amb la silueta del príncep Eugeni de Savoia –un dels comandants de l’expulsió de l’imperi Otomà de Viena l’any 1683– i lemes contra el president actual de Turquia, Recep Tayyip Erdogan. A totes les accions de l’MI es va fer un audiovisual de propaganda i es va distribuir a YouTube.
Els ingressos de la venda de roba amb eslògans racistes i dissenys filonazis els haurien servit per finançar-se
Les investigacions, iniciades l’any 2016 i amb una ràtzia policial el passat abril als domicilis de diversos quadres de l’organització a Àustria, se centren també en la sospita d’evasió d’impostos en relació amb una línia de moda i botiga anomenada Phalanx Europe. Aquesta marca va ser fundada per Martin Sellner –cap del col·lectiu xenòfob a Àustria i cabdill en el marc europeu –i Patrick Lenart –el número dos dels identitaris austríacs. Els ingressos de la venda de roba amb eslògans racistes i dissenys filonazis haurien servit per finançar el Moviment Identitari a través d’associacions fantasma de Viena i Graz. El seu compte corrent en un banc hongarès ha quedat suspès.
Sellner és un dels ideòlegs de l’organització i un reconegut youtuber que ha propagat la idea mare que “la identitat cultural europea es troba amenaçada pel multiculturalisme, el liberalisme i la islamització” i que Europa està patint una “gran substitució”. Es basa en la teoria de l’escriptor francès Renaud Camus que una suposada “invasió musulmana” acabarà reemplaçant tota la població autòctona –i blanca– d’Europa. Oculten el racisme darrere del concepte d’etnopluralisme. No parlen de races o grups ètnics, sinó de cultures diferents que simplement no s’han de mesclar.
Quin paper hi juga l’FPÖ?
La causa judicial contra l’MI podria causar problemes al Govern de coalició entre el sector conservador i l’ultradretà a Àustria, que a un mes de conformar-se ja va afrontar el seu primer cas d’apologia nazi d’un membre del Partit Liberal d’Àustria (FPÖ). El propietari del local de l’MI a Graz és el regidor de l’FPÖ a la ciutat, Heinrich Sickl. Nascut a Caríntia i fill de l’exministra d’Afers Socials Elisabeth Sickl (FPÖ), el polític té un passat neonazi –com el tinent d’alcalde de Graz, Mario Eustacchio (FPÖ)– i va participar en l’assalt de la seu dels Verds a Graz. De totes maneres, no hi ha càrrecs contra Sickl, protegit per l’actual ministre de l’Interior Herbert Kickl, que ha criticat la causa judicial contra els ultres als mitjans de comunicació. De fet, Kickl, amb estrets contactes personals amb membres de l’MI, va participar com a ponent en un congrés internacional organitzat pels identitaris l’any 2016 a la ciutat de Linz.
L’organització ultra compta amb una notable presència a Viena i Graz, però també a Lió, Halle, Milà i Londres
No obstant això, la politòloga austríaca Judith Goetz, que investiga el fenomen, no comparteix l’optimisme amb què ha estat rebuda la notícia de les causes penals entre els moviments socials i l’esquerra. “Darrere d’això podria haver-hi la motivació de desfer-se dels competidors polítics de l’FPÖ”, va afirmar al diari alemany Süddeutsche Zeitung. Tant és així que Sellner “està a les investigacions per cridar l’atenció” i fer proselitisme del col·lectiu, afirma Goetz. Una oposició extraparlamentària d’extrema dreta –com la que practica l’MI al govern on participa un partit d’extrema dreta– és vista per l’FPÖ com a supèrflua. Innecessària, sosté Goetz.
‘Quo vadis?’
El Moviment Identitari és un grup influenciat per la francesa Generació Identitària, creada l’any 2003, i busca en la batalla de les Termòpiles i la llegenda dels 300 espartans la seva principal font d’inspiració. En aquella batalla, datada l’any 480 aC, el rei espartà Leònides, comandant un exèrcit molt inferior en nombre però format pels millors soldats grecs, va impedir l’avenç de l’imperi Persa durant tres dies. El seu símbol és la lambda.
L’activitat política de l’MI ha passat per accions cridaneres, amb tàctiques de guerrilla cultural urbana, simulant les formes de Greenpeace, amb gran cobertura als mitjans de comunicació. Des d’assaltar el teatre de la Universitat de Viena mentre s’escenificava l’obra de la dramaturga Elfriede Jelinek (Els desemparats) fins a escalar la Porta de Brandenburg de Berlín, que els ha portat a la imputació penal.
L’MI té notòria presència a Viena i Graz, també a Lió, Halle, Milà i Londres. Les investigacions acadèmiques i antifeixistes coincideixen a estimar l’existència d’un centenar d’activistes militants i un miler de simpatitzants en actiu a tota Europa; però malgrat les missions a la Mediterrània i als Alps, amb prou feines aconsegueixen atraure noves seguidores. La seva ambigüitat política i la causa judicial podria convertir-se en un problema per l’MI. Per Goetz, només hi ha dues possibilitats: o se segueixen radicalitzant o es dilueixen dins els partits populistes de dreta radical.
*Article publicat al número 455 de la ‘Directa’
