La causa judicial oberta al jutjat d’instrucció número 5 de Manresa (Bages) per les agressions, amenaces i vexacions racistes d’un grup de sis agents de l’Àrea de Recursos Operatius (ARRO) dels Mossos d’Esquadra contra un jove de vint anys anomenat Wubi avança amb entrebancs. L’acusació particular, exercida per SOS Racisme en representació de la víctima, ha sol·licitat finalment al jutjat la renúncia a la roda de reconeixement, que les defenses dels policies havien torpedinat repetidament durant els darrers mesos. En un comunicat, l’entitat denuncia “l’encobriment i entorpiment de la recerca per part dels cossos policials i els polítics responsables, que des d’un inici van tenir coneixement dels fets i s’han negat a suspendre als investigats”.
Els advocats dels agents van tornar a recórrer a l’Audiència de Barcelona per forçar que un dia abans de la roda prevista pel 28 de gener, aquesta s’hagués de suspendre
La pràctica de la prova, en aquest cas consistent en una roda de reconeixement per cadascun dels sis agents amb quatre figurants i una altra de col·lectiva amb la participació de tots ells i dels respectius figurants, ha estat recorreguda a l’Audiència de Barcelona pels advocats dels mossos d’esquadra, investigats per delictes contra la integritat moral, de tortures i de lesions. Prèviament, el jutge instructor ja va rebutjar un primer recurs on sol·licitaven poder presentar-se davant la víctima amb la cara coberta amb passamuntanyes, motiu pel qual els advocats dels antidisturbis van reiterar la mateixa petició a instàncies judicials superiors forçant que un dia abans de la roda prevista pel passat 28 de gener aquesta s’hagués de suspendre.
SOS Racisme assegura que la part denunciada està seguint una “estratègia de dilació” i consideren que la roda de reconeixement –diligència sol·licitada a principis del 2019– actualment és prescindible, perquè entre juny i juliol de l’any passat, tres comandaments dels Mossos d’Esquadra van procedir a identificar amb claredat les veus que s’escolten a l’àudio de l’episodi, gravat per la víctima i publicat per la Directa i Catalunya Ràdio. La transcendència pública que va agafar el cas va ser essencial per forçar la confessió dels superiors, ja que els mateixos sis agents investigats s’havien negat anteriorment a realitzar una pericial d’àudio i de veu que fins i tot els podria haver exculpat, i van perseverar en una actitud de no col·laboració que han mantingut fins avui dia.
Així mateix, el motiu principal de la renúncia de l’acusació particular a aquesta prova és “preservar la salut i integritat de la víctima”, de qui asseguren que des que va patir l’agressió policial racista ha estat sotmesa a un estat de tensió i malestar psicològic constant. Des de l’organització antiracista que li dona suport expliquen que aquesta situació es va agreujar amb la possibilitat de fer la roda de reconeixement pel temor a reviure de nou els fets i per la pressió que suposa exigir-li que identifiqui els policies dos anys després dels fets, i que la darrera suspensió li va generar encara més ansietat. “Denunciem també la situació d’indefensió en què el racisme institucional, que estructura les institucions policials i el sistema judicial, situa a les persones que exigeixen justícia”, rebla SOS Racisme.
L’acusació particular afirma tenir motius suficients per sospitar que, en cas de produir-se la roda, els Mossos dificultarien el seu correcte desenvolupament
A més a més, afirmen que els agressors han pogut canviar d’aspecte físic fins al punt de ser irreconeixibles, tal com ha succeït en investigacions com la de l’agressió policial a un antifeixista el 12 d’octubre de 2012 a la plaça Universitat de Barcelona, on un dels agents encausats va presentar-se a la roda de reconeixement amb les celles depilades. Cal tenir en compte que els Mossos d’Esquadra organitzen aquesta mena de prova habitualment i coneixen perfectament les eines que afavoreixen o dificulten una identificació visual, motiu pel qual la representació legal de la víctima afirma tenir motius suficients per sospitar que, en cas de produir-se la roda, en dificultarien un bon desenvolupament, en la línia del seu comportament durant tota la fase d’instrucció.
Per tot això, l’acusació particular demana al jutjat d’instrucció que engegui els tràmits del procediment abreviat per poder formular escrits d’acusació i procedir a l’obertura de judici oral amb la màxima brevetat possible, segura de què existeixen indicis suficients tant de l’acció delictiva com d’identificació dels autors. A hores d’ara, el departament d’Interior només ha canviat de destinació els sis agents implicats a l’espera de la resolució judicial, tot i que el Parlament de Catalunya –a proposta de la CUP– va instar el Govern a suspendre de sou i feina els policies, mesura que contempla el mateix reglament de règim disciplinari del cos per un cas com aquest. La resolució parlamentària va comptar amb els vots a favor d’En Comú Podem i ERC, l’abstenció de Junts per Catalunya, PSC i PP, i els vots en contra de Ciutadans, partits a qui SOS Racisme exigeix “el reconeixement institucional de l’existència del racisme dins dels cossos policials, però també un canvi radical en el mateix funcionament del sistema, perquè els innombrables casos de violència policial racista no continuïn sent pràctiques normalitzades i legitimades per les institucions”.
