“Àbac. Aparell per càlcul manual de les operacions aritmètiques bàsiques, que consisteix en un marc amb fils travessers per on es fan córrer boles.” Aquest va ser el primer article que es van poder llegir en català a la Viquipèdia. Es va editar des d’Andorra, i el fundador de la plataforma, Jimmy Wales, explicava que el seu autor li havia enviat un missatge on li prometia que no els infligiria el càstig del seu terrible anglès si obrien una versió en català de l’enciclopèdia. Així va ser com la Viquipèdia en llengua catalana –que dos anys després adoptaria aquest nom adaptant-lo de l’original, Wikipedia– es va convertir en la tercera del món en crear-se, i en la primera a publicar un article de parla no anglesa.
D’això en fa ara vint anys, i des d’aleshores l’èxit d’aquest projecte creat perquè “cada persona del planeta tingui accés lliure a la suma de tot el saber de la humanitat” es pot mesurar només si pensem en les vegades que hem consultat una de les seves pàgines. En xifres, acumula més de 55 milions d’articles publicats i versions en 317 llengües, entre les quals la catalana ocupa la vintena posició en nombre d’entrades.
El que explica aquest creixement exponencial, i el que és el seu tret més distintiu respecte qualsevol altre projecte enciclopèdic és la seva filosofia, el que podríem anomenar ADN wiki: que qualsevol usuària pot editar la plataforma directament des del seu navegador. Tot el que conté és fruit de la feina de moltes mans, en concret, en l’últim recompte publicat hi havia 250.000 persones al món que hi contribuïen cada mes (en el moment d’escriure aquestes línies, 1.899 ho havien fet en català els darrers trenta dies). “Tens una limitació que són les llicències, i després pots utilitzar la imaginació per tot el que vulguis, és com un videojoc de construcció”, explica el Francesc Fort, que té 32 anys i en porta 12 editant.
La Wikipedia acumula més de 55 milions d’articles publicats i versions en 317 llengües, entre les quals la catalana ocupa la vintena posició en nombre d’entrades
I és que la Viquipèdia no només permet escriure articles, també pots dedicar-te a corregir o a millorar els que ja hi ha, afegir-hi fotos o fins i tot àudios. L’únic requisit és que tota la matèria primera tingui el permís de les seves autores o titulars per ser reutilitzada, i que algú altre pugui fer el mateix amb el producte que es genera. En certa manera, les editores es converteixen en una cadena de transmissió: recopilen informació, la cuinen i la tornen a posar disposició del públic de forma més accessible. “Nosaltres apuntem la informació, indicant sempre la referència, i si tu vols donar credibilitat a la font, ja és qüestió teva”, assenyala Gerard Soler, editor actiu des de fa quinze anys.
Per sostenir econòmicament tot aquest engranatge, existeix la Fundació Wikimedia, amb seu a San Francisco (Califòrnia), que es finança en més d’un 90% a partir de donacions. Les més importants són de grans corporacions com Google, Apple i Microsoft, però la gran majoria són petites quantitats de particulars –en l’últim exercici hi va haver 8,7 milions de donants que van aportar de mitjana 11,80 euros cadascun. Aquesta és una de les fortaleses del projecte i el que ha permès mantenir-lo allunyat de l’afany de lucre, encara que l’ombra de la publicitat ha planat més d’una vegada per damunt seu.
Tots aquests recursos es destinen, entre altres finalitats, a mantenir i millorar la infraestructura informàtica –una assignatura encara pendent, ja que la interfície és la mateixa que fa deu anys–, i a donar suport a les viquipèdies locals, tot i que cadascuna té plena autonomia pel que fa a la seva organització i línia editorial. Als Països Catalans, d’això se n’encarrega l’associació Amical Wikimedia, que es va fundar el 2008 i compta amb 125 membres.
Comunitat militant i autoorganitzada
“Viquipèdia és un iceberg, i tot el que queda a sota és el que ens interessa exposar”, il·lustra Gerard Soler, que també és membre de l’associació. Aquesta feina submergida que fan les editores no només requereix produir articles en quantitat, sinó també garantir-ne la qualitat i que tinguin uns criteris homogenis. Aquí sorgeix un repte operatiu important com és la presa de decisions entre un grup tan nombrós de persones. Per això, cada comunitat viquipedista s’ha dotat d’uns reglaments interns per funcionar, que s’han establert a partir de l’hàbit i es basen en el principi del consens entre participants, tal com s’explica a la versió en català. Així, existeix un ampli ventall de normes que afecten des de l’estil i el contingut dels articles, el comportament en les discussions o són indicacions més generals com la de mantenir un “punt de vista neutral”.
Aquestes pautes solen tenir una finalitat orientativa més que no pas obligatòria, ja que també es fa una crida a ignorar-les i seguir el “sentit comú” quan convingui. Totes les normes estan subjectes al debat i la revisió continues per part de les usuàries, i això de vegades genera extensos intercanvis d’opinions que poden arribar a ser més llargs que els mateixos articles. Sovint sorgeixen, també, conflictes ideològics –per exemple, sobre quin marc territorial utilitzar per indicar les nacionalitats–, però això, segons les editores, lluny de tensar les costures de la plataforma, el que fa és enriquir-ne els continguts.
Totes les normes estan subjectes al debat i la revisió continues per part de les usuàries, i això de vegades genera extensos intercanvis d’opinions
Una de les normes de la Viquipèdia en català és que permet escriure en les diferents variants dialectals de la llengua. Francesc Fort constata que hi ha un “desequilibri” important a favor del català oriental, i que això també es reflecteix en els continguts, on predominen les qüestions que tenen a veure amb Catalunya. Tot i això, assenyala que algunes de les usuàries més actives són de les Illes i el País Valencià, i per això no és inusual trobar pàgines escrites en aquests parlars, encara que les autores en siguin escasses. En general, el perfil de totes les persones que editen en català és “una mica militant, tant en valors com en producció”, subratlla en Gerard Soler. Aquesta implicació és sempre voluntària –a diferència d’altres versions, com l’alemanya, no hi ha cap persona alliberada–, i segurament per aquest motiu l’autoorganització de la comunitat és més forta.
De l’activisme al gust per formar-se
Tot i compartir aquest vessant compromès, entre les viquipedistes en català hi ha motivacions diverses sobre per què editen. Francesc Fort relata que les primeres generacions van entrar-hi per “militància lingüística”, afegida a una consciència a favor del coneixement lliure. En algun cas, com el de Gerard Soler, s’hi suma una voluntat de fer acció política incidint en el relat, ja que Viquipèdia també és utilitzada com a font d’informació pels mitjans de comunicació. “No per manipular, sinó per exposar de manera transparent”, precisa.
Però avui, per a moltes editores, la Viquipèdia s’ha convertit simplement en eina de divulgació o en un passatemps saludable. És així, per exemple, per la usuària Dragonfly137, que té 23 anys i va començar a crear articles sobre la temàtica del seu treball de recerca quan estava a segon de batxillerat. Per a ella és un instrument per formar-se, igual que la universitat, però amb l’afegit que “aquí comparteixes i aprens alhora”. “També em va molt bé editar per distreure’m del que estic estudiant”, comenta. Quan ha de triar de què publicar, un criteri recurrent és que sigui un tema lligat a l’actualitat, per anticipar-se a les consultes de la gent –per exemple, durant un temps editava sobre pel·lícules de la graella televisiva–, i és que, en aquest sentit, Viquipèdia també fa una funció periodística.
A més, aquest últim any s’ha centrat a editar perfils de dones, seguint la campanya impulsada per Amical Wikimedia per tal de reduir el biaix de gènere en els continguts. Tot i que darrerament han augmentat, les biografies femenines representen tan sols un 18% del total a la versió en català. També hi ha una clara manca d’editores, i encara que es fa difícil disposar de xifres exactes a causa de l’anonimat, el 2018 es va calcular que eren vora el 15%, un percentatge similar al nombre de sòcies d’Amical Wikimedia. “A vegades les discussions a l’associació són molt testosteròniques”, reconeix Frank Compernolle.
El seu cas és especial perquè és belga d’origen flamenc i va aprendre a escriure català amb la Viquipèdia gràcies a les correccions que li feien altres usuàries. Va començar fa tretze anys i ara és ell qui es dedica a corregir altres pàgines. El seu historial d’edicions ja supera les 100.000: “És una mica addictiu, veus que falta una cosa i la corregeixes, és infinit”. Quan li pregunten, diu que escriu en català perquè és més necessari que fer-ho en anglès. Ara que està jubilat hi dedica entre dues i tres hores al dia, i a més també és administrador, una funció de manteniment que fan algunes persones triades per la comunitat i que li permet, per exemple, esborrar pàgines o vetar usuàries que no s’adapten a les normes consensuades. Amb 65 anys, assegura que “l’edat no és un criteri de qualitat ni d’autoritat”.
La comunitat editora es vol espolsar l’etiqueta de “consell de savis” i demostrar que no hi ha barreres per posar-se a escriure. Seguir creixent és un repte i un requisit indispensable per mantenir viu l’esperit d’aquest projecte sui generis en el món d’internet, que avui dia és la tretzena pàgina on accedeixen més persones del planeta.
