El Teatre romà de Sagunt, l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries, els instituts de Xest i la Misericòrdia, el Festival Internacional de Cine de València, el Centre Tecnològic d’Almassora… La llista és llarga i, entre l’any 1995 i el 2015, no va parar d’incrementar-se. Tots aquests espais públics, a banda de trobar-se al País Valencià, tenen una característica en comú: la seua vigilància ha estat a càrrec de Levantina de Seguridad SL, l’empresa dirigida pel reconegut ultradretà valencià José Luis Roberto Navarro –àlies el Cojo–, a qui, durant les dues llargues dècades de govern del PP a la Generalitat, se li van adjudicar contractes per valor de més de sis milions d’euros. En maig de 2015, amb l’arribada del Govern del Botànic, se li ha tallat aquesta aixeta, però ha continuat fent-se amb contractes de les administracions municipals.
Els tentacles de José Luis Roberto, fundador d’España 2000, exdirector de l’Associació Nacional d’Empresaris de Locals d’Alterne (ANELA) i soci del despatx d’advocats Roberto & Salazar –que ha defensat neonazis com els detinguts a l’operació Pánzer–, també han arribat a Catalunya. Al llarg dels últims dos anys, els ajuntaments de Constantí (Tarragonès) i de les Borges del Camp (el Baix Camp), així com l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona, li han adjudicat tres contractes per valor de 9.168 euros. L’any 2009, sota el govern del tripartit, la seguretat del castell de Miravet, la cartoixa d’Escaladei i el castell d’Escornalbou, edificis que gestiona el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, també van estar en mans de La Levantina.
La vigilància de residències, centres de menors, polígons industrials, superfícies comercials, entitats bancàries són una altra de les fonts de finançament de les empreses de seguretat amb vincles amb l’extrema dreta. També són presents a esdeveniments musicals organitzats per mercantils privades com l’Arenal Sound, el Medusa Festival, el Festardor, l’Iboga o els concerts organitzats a Alzira amb motiu de la Diada del País Valencià.
La seguretat dels hospitals valencians ha sigut un altre dels seus nínxols de mercat. L’Hospital General de Castelló i l’Hospital Clínic Universitari de València, ambdós de titularitat autonòmica, van estar sota els serveis de vigilància de La Levantina. En l’actualitat, l’empresa encarregada és Clece –propietat de Florentino Pérez–, però hi continua treballant bona part de la mateixa plantilla, ja que la llei de contractes del sector públic obliga la nova adjudicatària a subrogar el personal de les empreses anteriors. Segons ha pogut confirmar la Directa, un dels vigilants de seguretat de l’Hospital General de Castelló és l’extreballador de La Levantina Juan Sales, qui va ser número u de la llista de Democracia Nacional a les eleccions municipals de 2015. Pel que fa a l’hospital Clínic de València, hi treballa Vicente Casinos Garcés, militant d’ideologia neonazi que també va començar com a vigilant a La Levantina.
Casinos acumula un llarg historial d’antecedents policials, entre els quals destaca la seua detenció en desembre de 2019 per posseir un important arsenal d’armes il·legals i munició en el seu domicili del barri del Cabanyal. En aquesta operació, tal com va informar Público, la Brigada d’Informació de la Policia Judicial de València també va incautar-li pamflets nacionalsocialistes, a més de samarretes amb esvàstiques nazis, amb lemes contra el col·lectiu LGTBI o amb missatges contra l’exdirigent de la CUP, Anna Gabriel. Casinos també està sent investigat pels seus presumptes vincles amb Combat 18 –organització armada nazi fundada en 1992–, considerada el braç armat del grup polític Blood & Honour. L’any 2010, l’Audiència Provincial de Madrid va imposar penes de presó a catorze membres d’aquesta organització pels delictes d’associació i tinença il·lícites d’armes;
i sentenciava la il·legalització i dissolució de Blood & Honour a l’Estat espanyol. D’acord amb la llei de memòria democràtica, la Generalitat Valenciana ha obert un expedient sancionador a Casinos per exhibir simbologia franquista en la manifestació d’España 2000 convocada el passat 12 d’octubre de 2020 a Benimaclet.
Els orígens de La Levantina
Levantina de Seguridad SL, popularment coneguda com La Levantina, fou fundada en 1980 per José Luis Roberto i altres socis de la seua òrbita. En aquella època, l’actual líder d’España 2000 era president local de la Central Obrera Nacional Sindicalista (CONS), director d’un col·legi del Ministeri de Defensa a Paterna (Horta Oest), propietari del pub neonazi ‘Lili Marleen’ i conseller d’administració de la desapareguda emissora Intervalencia Radio. Aquestes activitats, vinculades als cercles ultradretans de l’època, engranaven tota una maquinària que tenia com a un dels objectius cercar neonazis per a les files de l’empresa de seguretat.
L’any 1976, havia estat detingut per l’explosió d’una bomba en l’estadi del Llevant UE, abans de l’acte independentista Trobada dels Pobles. Casualment, anys més tard i sense ser condemnat per aquests fets, la seua companyia s’encarregaria de la vigilància i la seguretat del recinte esportiu.
La Levantina creixeria ràpidament i s’especialitzarà en la vigilància i la seguretat en diversos àmbits. Es va convertir en una de les empreses de seguretat més potents i es crearen noves seus arreu de l’Estat espanyol. En 2015, aconseguiria una llicència per a operar en República Dominicana, expandint el negoci a l’àmbit internacional. En l’actualitat, compta amb més de 1.000 empleats, els quals destaquen per una estètica de tall paramilitar; i amb una acadèmia per a la “formació de vigilants privats, Policia Local i Policia Nacional”, segons s’explica a la seua pàgina web.
José Luis Roberto obligava el seu personal a militar a la Falange Española-Frente Nacionalista Sindicalista
En la dècada dels noranta, La Levantina va anar als tribunals en diverses ocasions. L’any 1998, Juan Javier Campos, titular del Jutjat del Social número 8 de València, va condemnar l’empresa per imposar al seu personal “l’afiliació al sindicat Central Obrera Nacional Sindicalista i a la Falange Española-Frente Nacionalista Sindicalista (FE-FSN)”. Tal com van denunciar els treballadors i es recull a la sentència, els denunciants van assegurar que, a més, els havien obligat a assistir a festes “vestits amb estètica nazi per poder conservar la feina”.
A finals de l’any 2001, un jutge va ordenar el tancament del mòdul d’aïllament del centre de menors del Pinar de Madrid després de denunciar-se diversos casos de maltractament a menors per part del personal de l’empresa de seguretat.
El setmanari El Temps va revelar que l’adreça de contacte de l’organització neonazi Acción Radical coincidia amb el domicili de la companyia de vigilància de José Luis Roberto. Aquest cercle s’evidenciaria amb un altre lligam, José Manuel Chulià, amic de Pedro Cuevas Silvestre –àlies el Ventosa–, botxí confés de l’assassinat de Guillem Agulló en 1993 i detingut en l’Operació Pánzer. Chulià, qui va treballar com a vigilant de Levantina, formava part d’Acción Radical i d’Ultra Yomus, grup ultra de les grades del València CF que anys més tard lluiria una pancarta a l’estadi de Mestalla en què es llegia: “Guillem Jódete”.
Per La Levantina, han passat alguns dels membres i simpatitzants més coneguts d’España 2000, començant per José Cercós, qui va ser membre del Consell Nacional de la formació ultradretana i director d’inspectors de l’empresa. Ramón Barnes i David Tejedor, candidats al Senat per València en l’any 2011, van ser vigilants de la mercantil de José Luis Roberto, així com Ricardo Bartolomé Martínez, qui es va presentar en 2004 a les eleccions al Congrés per España 2000 en un poble de Tarragona; Rafael Giménez Giménez, suplent d’España 2000 en les eleccions a les Corts Valencians en 2003; i Salvador Cayrols, qui es va presentar a les eleccions de Paterna (Horta Oest) com a número tres de la llista d’España 2000.
El propietari de La Levantina s’ha querellat contra l’equip de rodatge de la pel·lícula ‘La mort de Guillem’
En aquest planter destaca també l’extreballador de La Levantina, exregidor d’España 2000 a Silla (Horta Sud) i un dels referents d’Ultra Yomus, José Alejandro Serrador, amb un llarg historial de violència. L’any 2002 va ser condemnat a un any de presó per haver apallissat un menor de 16 anys i va estar imputat en l’operació Pánzer. Al seu domicili, la Guàrdia Civil va trobar una escopeta de calibre dotze, munició, ganivets i pamflets neonazis, per la qual cosa, la Fiscalia va demanar quatre anys de presó. Va ser absolt.
José Luis Roberto, qui fa poc s’ha querellat contra l’equip de rodatge de la pel·lícula La mort de Guillem, per considerar que aquesta l’assenyala com a autor intel·lectual de l’assassinat del jove antifeixista Guillem Agulló; no és l’únic membre de la seua família que es dedica al sector de la vigilància i la seguretat. Segons ha pogut confirmar la Directa, el fill del líder d’España 2000, Miguel Roberto Ramón, posseeix la seua pròpia empresa de seguretat, Roberto Ramón Seguridad SL –administrada per José Antonio Ocio Albiñana, membre de l’Associació Patronal Valenciana de Seguretat i Serveis i qui ha figurat en les llistes electorals d’España 2000. En aquesta societat, amb seu a València, també va treballar Santiago Bojados, exregidor d’España 2000 a Onda (Plana Baixa) que va morir de manera sobtada l’abril de 2019.
Lligams amb Ultra Yomus
GFS Security Group també generà polèmica pels vincles d’alguns dels seus treballadors amb els grups ultres de les grades del València CF, l’Ultra Yomus i Curva Nord. Entre els neonazis que va identificar la Policia Nacional espanyola com a principals agressors a la manifestació del 9 d’octubre de 2017, es trobava l’exlíder d’Ultra Yomus, candidat d’España 2000 a Llíria (Camp de Túria) als comicis locals de 2015, i exvigilant de GFS, Vicente Estruch, conegut com a l’Alfarrasí o cap de pot. Malgrat la quantitat d’antecedents policials, però, es va acordar la seua llibertat provisional sense fiança, i en l’actualitat, segons ha pogut confirmar la Directa, el seu cas es troba encara en fase d’instrucció i només té l’obligació de comparèixer en el jutjat de guàrdia de Xàtiva el primer dijous de cada mes.
Altres vigilants de seguretat que han treballat a GFS són Ángel Estruch i Walter Bañón. El primer ha difós fotografies amb pancartes a la Corba Nord; el segon, en les seues xarxes socials, comparteix contingut relacionat amb el centre neonazi Hogar Social Madrid i de la Plataforma Valencianista –és un històric membre d’Ultra Yomus.
La seguretat privada de l’òrbita Le Pen
A finals del 2016, el periodista David Perrotin publicava a Rue89 un reportatge on descrivia “els sorprenents clients d’una empresa de seguretat pròxima a l’extrema dreta”. Parlava de l’existència d’un local secret al número 27 del carrer des Vignes de París, on es reunien regularment conselleres oficioses de Marine Le Pen per preparar la campanya a les eleccions presidencials del 2017. Entre les col·laboradores més habituals hi trobem a Halvard Couasnon, dirigent de Colisée Sécurité, una empresa de vigilància privada que formava part d’una societat immobiliària (SCI Les Vignes) amb seu al mateix local. No sorprèn, doncs, que aquesta societat mercantil garantís la seguretat de l’aleshores Front Nacional (FN). Per contra, la mateixa empresa s’encarregava de vigilar establiments públics de l’àmbit de la cultura i la comunicació com el Museu del port Branly, el teatre Rond-Point, l’establiment cultural parisenc Le Centquatre, la Ciutat de l’Arquitectura i del patrimoni o el grup Lagardère Active i sobretot l’emissora Europe 1. Malgrat que els contractes amb el Front Nacional no superaven els 8.000 euros, el volum de negoci amb la llarga llista d’institucions anava molt més enllà, arribant als 800.000 euros en el cas de Le Centquatre. Contactats pel periodista, els representants d’aquest establiment cultural i del teatre Rond Point afirmaven no conèixer el perfil del dirigent de l’empresa, una resposta que sorprèn més quan se sap que l’any 2009 sindicats d’artistes ja van assenyalar aquests dos centres per haver escollit com a empresa de seguretat Vendôme Securité, societat mercantil gestionada per Axel Loustau, un antic militant del GUD –organització estudiantil molt violenta– i alhora directiu de la immobiliària SCI Les Vignes i un dels habituals al local del 27 del carrer des Vignes de París.
Per la seua banda, el propietari de Colisée Sécurité, Halvard Couasnon, assegura no tenir res a veure amb l’extrema dreta i que ell tan sols va adquirir els actius de Vendôme Sécurité. Tanmateix, les investigacions de Perrotin sobre l’organigrama de Colisée Sécurité confirmen els vincles d’aquesta empresa amb membres rellevants de l’extrema dreta parisenca, com ara Sébastien Vannier o Thomas Lagane, antic braç dret de Loustau i antic conseller de Jean-Marie Le Pen, entre d’altres.
