La pianista i compositora Clara Peya, recent guanyadora d’un dels Premis Nacionals de Cultura de la Generalitat de Catalunya, ha tornat a sorprendre amb un gir en la seva carrera en editar el que ja és el seu vuitè disc, A A (Analogia de l’A-mort), un treball que sembla mirar cap a dins i aprofundir en uns continguts musicals íntims, reservats, fins i tot ocults –ella mateixa diu que ha intentat abraçar la foscor–, però al mateix temps plenament oberts a qui vulgui apropar-se a ells per desxifrar els seus codis.
Més propera a la música clàssica que al jazz, o en tot cas equidistant entre totes dues escoles, es podria etiquetar com una mostra d’un expressionisme contemporani accentuat amb alguns matisos de minimalisme
Tornant a les seves pròpies paraules, aquest CD, que “no ha sigut pensat, sinó sentit”, mostra en només 38 minuts 16 temes breus interpretats per un piano solitari –amb alguna petita incursió de sintetitzador i també un fragment recitat en castellà–, uns temes que potser caldria qualificar de pinzellades inacabades, que tenen el seu títol partit per la meitat, des del primer “Instru-mental”, a l’últim, “In-tens”, com si volguessin fer palesa la seva dualitat o la seva contrarietat. Musicalment, i com calia esperar, aquesta producció és de difícil catalogació. Més propera a la música clàssica que al jazz, o en tot cas equidistant entre totes dues escoles, es podria etiquetar com una mostra d’un expressionisme contemporani accentuat amb alguns matisos de minimalisme, però probablement ens quedaríem curts, ja que la concepció d’aquesta obra no entén d’estils ni d’etiquetes.
Si més no, amb aquesta proposta, Clara Peya ha demostrat que el seu art no té límits ni s’ajusta a formats establerts
i que continua buscant un Sant Greal que encara no sap com és ni on s’amaga. Perquè el que dona sentit a la seva tasca no és la troballa, sinó la mateixa recerca. Bona mostra d’aquesta filosofia tan personal és que A A (Analogia de l’A-mort) va ser presentat en un únic, exclusiu i irrepetible concert el 6 de desembre a la sala Utopia 126 de Barcelona.
