“Enterra’m, amor meu” és una expressió àrab de comiat que significa “no pensis a morir abans que jo”. Expressió que dona nom a l’obra més aclamada de l’estudi francès Pixel Hunt i que, amb l’ús d’unes poques paraules, aconsegueix englobar l’essència del videojoc en qüestió: l’esbós d’un llarg i cruel adeu.
Bury me, my Love explica la història de la Nour, una refugiada siriana que escapa de la tragèdia en què es troba immers el seu país. Però nosaltres no l’encarnem a ella, sinó al seu marit, en Majd.
A través de la pantalla del nostre mòbil podrem conversar amb la Nour, a qui acompanyarem telemàticament durant el seu viatge cap a Europa. The Pixel Hunt utilitza una eina tan quotidiana com el xat per fer-nos empatitzar amb un personatge fictici, un conjunt de píxels basats en una experiència real, que, amb tot, representa a tantes persones d’ahir, avui i, malauradament, demà.
El joc ens mostra les tristeses i perills que viuen els refugiats. La mort que travessa el Mediterrani, la cruesa dels camps de refugiats, la incertesa del dia a dia… Tot sense caure en romanticismes o infantilismes, sinó essent exemple de sensibilitat i tacte. Una experiència amb què conscienciar altri.
