El col·lectiu feminista Subversives, de Castelló de la Plana, ha llançat la campanya “Violències masclistes a les aules” amb la intenció de donar veu a les estudiants que, presumptament, han patit violències masclistes per part de professors de la Universitat Jaume I (UJI), exercides a través de “comentaris, ridiculitzacions, vexacions, i assetjaments i abusos sexuals”, tal com denuncien a través d’un comunicat. Mitjançant la campanya, han difós els testimonis de “més d’un centenar d’alumnes”, que assenyalen els presumptes assetjadors amb greus acusacions. No obstant això, la Universitat, a qui titllen de “còmplice”, encara no ha ofert cap tipus de resposta a les afectades i ha procedit a retirar les pancartes i els cartells on es reproduïen els testimonis i es criticava “la impunitat masclista” a la universitat. “Per tot açò, volem treure a la llum aquesta violència invisibilitzada que patim, la complicitat de les institucions i la seua hipocresia”, subratlla Subversives en un dels comunicats.
Les estudiants han descrit diferents situacions de violència masclista fent ús dels fulls “de reclamació o denúncia davant una situació d’assetjament” que facilita el centre; denúncies que s’han enviat a la Unitat d’Igualtat de la Universitat Jaume I mitjançant la bústia de suggeriments. En aquestes, les alumnes, preservant la seua identitat, han denunciat, com a testimoni o víctima, comportaments masclistes i abusos per part de professors. “Es posava darrere de les alumnes de forma molt bavosa, flirtejava amb nosaltres i citava les alumnes que li agradaven amb tutories per correu. Ho vaig comentar a altres professors i no van fer gens de cas”; “Em va dir, en el seu despatx: ‘Quin cos més bonic tens’”; “Proposava a les seues alumnes que, si volien aprovar o apujar la nota, ja sabien ‘el que havien de fer’”, “Sempre tocava massa les xiques i les enviava al seu despatx” o “Em va nugar les mans en el seu despatx i em va dir: ‘Ets una nena molt mala. Aquestes són algunes de les violències masclistes que diverses alumnes han traslladat a la Unitat d’Igualtat.
També s’han recollit i publicat —de manera anònima— els testimonis de diverses alumnes, que denunciaven haver patit o presenciat frases masclistes i obscenes per part de professors, com per exemple: “Les dones no coneixeu les plantes, perquè no aneu a la muntanya mai”
Mitjançant una exposició participativa, inaugurada el passat mes de gener i, posteriorment, censurada per la Universitat Jaume I, també s’han recollit i publicat —de manera anònima— els testimonis de diverses alumnes, que denunciaven haver patit o presenciat frases masclistes i obscenes per part de professors, com per exemple: “Les dones no coneixeu les plantes, perquè no aneu a la muntanya mai”; “T’ho explique dues vegades, que ets dona”; Hi ha una dicotomia entre la dona com a tal i la dona treballadora”; o “Si vals, vals, si no, a rodar la bossa en una cantonada”. Aquest tipus d’exposició ja es va inaugurar en l’any 2019 i també va ser retirada pel centre. Per això, les estudiants i el col·lectiu Subversives han volgut tornar a deixar patent que “la violència segueix exercint-se impunement”. I afegeixen en un dels comunicats: “Amb els testimonis, hem vist com moltes dones heu sigut assetjades, heu denunciat, i la universitat el que ha fet és silenciar-vos, apartar-vos i encobrir les agressions”. Subversives fa referència així a alguns testimonis recollits que denuncien la impunitat del masclisme a les aules, com per exemple: “L’UJI encobreix l’agressor. Em vaig veure reunida amb diversos senyors a qui només els importava la integritat i imatge de la Universitat”.
Des del departament de comunicació de l’UJI, Francisco Fernández, responsable de la comunicació, explica que el procediment que s’ha seguit per denunciar les presumptes violències masclistes no és “l’adequat”. “Per encetar qualsevol tipus d’investigació –matisa–, necessitem que hi haja una denúncia formalment presentada, seguint el protocol”; un protocol que, segons Tamara Ribés, psicòloga i una de les portaveus de l’Assemblea Feminista 8M Castelló, és “insuficient” i “té mancances”. Per a ella, “fan falta mesures d’acció immediata per tal de frenar l’assetjament en sec i establir controls preventius perquè no s’arriben a donar eixes situacions”. A més a més, tal com l’Assemblea i Subversives han subratllat, el protocol no permet preservar la identitat de les afectades, per la qual cosa moltes alumnes poden “sentir por” a l’hora de presentar la denúncia. La Universitat Jaume I, en canvi, nega rotundament que el protocol no garantisca la confidencialitat de les alumnes.
Des de l’Assemblea Feminista, també consideren que els protocols són “ferramentes burocràtiques que mitiguen la gravetat dels fets, qüestionen la víctima i vetllen per la impunitat de l’agressor, així com per protegir la imatge de la institució”. Per això, segons la psicòloga, aquests haurien de salvaguardar la identitat de l’estudiant afectada, “partint de la base que Castelló és com un poble” i “es coneixen tots”, així com tenint en compte la “relació de poder” que existeix entre l’alumna i el professor. “Estàs denunciant una persona de la qual depén la teua nota i la teua permanència a la universitat”, destaca Ribés, qui exposa les conseqüències psicològiques que pot sofrir l’estudiant afectada, com problemes d’atenció, memòria i comprensió, deteriorament del rendiment acadèmic, empitjorament de l’estat d’ànim o problemes de son.
Subversives assegura que moltes de les denunciants han seguit els passos que fixa el protocol, però “s’han sentit silenciades i qüestionades” i no han obtingut la resposta que s’esperaven, ja que la universitat “només ha resolt les situacions d’abús canviant els professors de facultat o obligant-los a fer les tutories amb la porta oberta”, per la qual cosa “moltes estudiants continuen tenint por d’anar als despatxos”. Per a la psicòloga, aquesta solució és “insuficient” i “ineficient”, perquè “hi ha angles cecs” en els despatxos i perquè “el fet que estiga la porta oberta no eximeix les estudiants dels abusos psicològics o de la comunicació no verbal”.
L’any 2011, la Universitat Jaume I va formular un protocol per combatre els casos de violències masclistes. Des de llavors, segons ha informat el centre, només s’han formulat dues denúncies –una en 2014 i una altra en 2015–, i en ambdós casos “es va sancionar els implicats”. En el primer cas, segons va relatar l’alumna en la denúncia presentada davant el Rectorat, durant una tutoria, “el professor, mentre m’explicava dubtes de l’assignatura amb el seu ordinador portàtil perquè visualitzara millor el que explicava, em va convidar a passar al seu costat de la taula per a seguir amb l’explicació i jo observara la pantalla del seu portàtil. Mentre m’explicava els dubtes, vaig notar, en un primer lloc, un tocament amb la seua mà en el cul. Em vaig retirar immediatament i ell va procedir a tocar-me, descaradament, les meues parts”. El docent va reconéixer que “va poder haver-hi una conducta inapropiada”, però va matisar que es va tractar “d’una cosa accidental”. Amb tot, la resposta de la universitat va ser obrir un expedient disciplinari que va acabar en una sanció de tres mesos de suspensió d’ocupació i sou, termini després del qual el professor investigat va tornar a impartir classes.
Aquest no és l’únic professor que, malgrat haver sigut denunciat i sancionat, continua exercit el seu càrrec. L’any 2015, el jutjat del penal número 1 de Castelló va condemnar Agustín V.P., professor de Dret Civil i Privat de la Universitat Jaume I a vint dies de treballs en benefici de la comunitat per un delicte de violència masclista perpetrat contra la seua parella. El docent, qui continua impartint classes a l’UJI, va ser detingut en 2011 després d’apallissar la dona en el domicili, segons va publicar Mediterráneo en exclusiva. Arran d’aquests casos, Subversives ha denunciat que “hi ha diversos professors amb denúncies per agressions i violència masclista exercit el seu càrrec impunement”, i ha titllat la universitat “d’encobridora que presumeix de garantir igualtat i seguretat contra agressions a les dones”.
Exigeixen l’obertura d’una investigació
Ambdós col·lectius feministes, que defensen la importància de visibilitzar les violències i assenyalar els culpables, exigeixen a la Universitat Jaume I emprendre tots els processos necessaris per a iniciar una investigació, “sense qüestionar o perjudicar les afectades”, amb l’objectiu final de “cessar els agressors del seu càrrec a la universitat”, l’única mesura que, segons consideren, pot ser realment eficient. Així mateix, les estudiants consideren que la Universitat Jaume I hauria d’implementar diverses mesures, com formació per educar en igualtat a tot el professorat i, a més a més, que l’alumnat participe en ella de manera horitzontal; una resposta “efectiva i responsable” per part del centre enfront de qualsevol situació d’assetjament sexual; i fins i tot l’elaboració d’un nou protocol amb què es responsabilitze el masclisme de manera objectiva.
Fernández afirma que “no hi ha cap acusació formalment presentada ni proves que la universitat puga investigar”, així com que les denúncies són “anònimes” i, la majoria, estan “duplicades” o “triplicades”. També al·lega que aquesta campanya perjudica la reputació de la universitat. Per aquest tipus de declaracions, les membres de Subversives critiquen que la preservació de la imatge de la institució “siga l’únic que preocupa a la institució, després de visibilitzar totes les agressions que fa anys que succeeixen en la universitat”. I conclouen: “És el silenci còmplice de la institució”.
