No pots viure allunyada de la natura, i ho saps. Per això, en desplaçar-te a un entorn fet de ciment, has hagut de pintar un bedoll a casa. Hi ha una intenció que va més enllà del simple fet artístic. Primer, la idea. Després, el procés creatiu i participatiu, amb recerca d’informació inclosa, ja que no podia tractar-se d’un arbre qualsevol. I, finalment, l’execució sobre la paret que, de ben segur, evolucionarà seguint els comentaris dels observadors ocasionals. Però només tu saps el que et suposa veure’l cada dia, igual que els muralistes que, transformant grans espais, transformen també les persones que els habiten.
En primer lloc, cal que distingim els grafitis dels murals. Tot i que totes dues són expressions artístiques que solem trobar en espais exteriors, el contingut és diferent. Aquí no parlarem de llibertat d’expressió o d’il·legalitat. Aquí ens centrarem en l’art mural entès com a forma de comunicar un contingut que sorgeix d’un encàrrec, que és generalment remunerat i que té una intenció darrere. I, per si no fos poc, posarem de manifest el component de ruralitat, tant si és temàtica com per localització del projecte, per origen de l’artista o per la intencionalitat.
Reivindicació territorial
“La nostra feina és fer de connexió entre l’art i les persones, portar l’art als carrers, a l’Horta, a la terra”, afirma el col·lectiu Género Fresco des de Forn d’Alcedo, una pedania al sud de València, on aquests dies pinten al mur de l’escola, en el marc d’una iniciativa municipal per sensibilitzar sobre la riquesa del paisatge agrícola. I és que aquest grup de tres artistes procedents de Madrid –Fer, Susana i Isra– han aconseguit crear un llenguatge propi per reivindicar i homenatjar l’Horta de València. “Volem visibilitzar l’Horta valenciana, que està protegida però alhora amenaçada per les infraestructures urbanístiques”.
Les seves accions van dirigides tant als habitants de l’Horta per revalorar el que tenen, com als de la ciutat per apropar-los aquest espai agrícola. “Una part important del nostre projecte és conscienciar la gent de València que l’Horta existeix i que la tenen aquí mateix” expliquen, mentre refermen la seva intenció de seguir pintant murals no només a la zona sud de la capital valenciana com han fet fins ara, sinó també a la mateixa ciutat. Una llavor sembrada just abans del confinament al pont de Meliana, i que va creixent fruit de l’esforç constant. Darrere de cada obra hi ha un procés de documentació i recerca que els fa que, com el seu nom indica, s’hagin de reinventar constantment per ser el darrer (i el més fresc) que acaba d’arribar al mercat.
Evitar el despoblament
El municipi de Llardecans (Segrià) ha decidit utilitzar l’educació, la cultura i l’art per fer front a la tendència a perdre habitants, molt comuna en àrees rurals. Lara Costafreda, exalumna de l’escola i actualment il·lustradora reconeguda a escala internacional, ha estat l’encarregada de pintar l’exterior del centre educatiu municipal. “És un projecte de transformació social per frenar el despoblament rural. Els murals són una excusa o una estratègia per aconseguir-ho”. Des del passat estiu, les parets exteriors de la llar d’infants i de l’escola, inclosa la sitja, estan decorades amb els motius florals i vegetals que caracteritzen la il·lustradora i que representen també aquest territori, reivindicant la ruralitat com a model de vida sostenible.
Costafreda destaca el poder que tenen els murals però, sobretot, la comunicació: “Cal que hi hagi uns valors darrere. Ens hem de comprometre molt més i entendre que allò que nosaltres expliquem a través de la imatge té un missatge explícit que ajuda a definir el món que volem que existeixi”, assevera.
Penelles, a la Noguera i amb poc més de 500 habitants, s’ha convertit en la galeria d’art mural més important de Catalunya
Casualitat o no, des de terres lleidatanes arriba un moviment d’art mural molt vinculat al món rural i amb un fort impacte al territori. La reactivació de l’economia de Penelles n’és un exemple. Aquest municipi de poc més de 500 habitants s’ha convertit en la galeria d’art mural més important de Catalunya després de començar a fer-s’hi el festival GarGar de murals i art rural. Des de fa cinc anys, artistes internacionals i locals es barallen per omplir-ne les parets i convertir-lo en un espai més agradable pels seus habitants i en un lloc d’interès per persones de fora. Segons expliquen, han passat de tenir un bar a tenir-ne tres.
L’experiència ha fet que altres pobles propers repliquessin la iniciativa. A Fraga, la realització de murals a l’espai públic ha anat de la mà del procés de recuperació del barri antic. Oriol Arumí ha participat en el festival Fragatti d’enguany amb el mural Les dones de Faldetes localitzat en una de les portes d’accés. Són moltes les obres d’aquest artista lleidatà que es concentren en aquest territori, tant a la capital, on té en procés actualment una cigonya de grans dimensions, com en petits municipis. El gat amagat de l’Street Art Festival de Torrefarrera no deixa indiferent ningú.
Molts són els artistes o col·lectius que escullen, cada vegada més les temàtiques o els entorns rurals per realitzar els seus murals arreu dels Països Catalans. Jofre Oliveres o Swen són dos dels muralistes que han desplegat el seu art en el mateix municipi, Ivars d’Urgell. El primer ha escollit les sitges de la Cooperativa d’Ivars per fer-hi el que és el mural més gran de Catalunya fins ara. El segon, s’hi ha instal·lat provinent d’Alemanya, i ha escampat la seva passió per la natura i la seva col·lecció d’ocells per tot el poble.
Poesia de grans dimensions
“Al món rural la gent vol que els expliquis llegendes i històries. Allò que ha passat en el poble fa molt de temps o la vida d’un personatge concret. Al poble, un mural passa a ser un monument”, explica Lilybrick, l’artista i muralista lleidatana establerta a Puigverd de Lleida. Les seves figures femenines pèl-roges no només omplen molts dels municipis de les comarques de ponent, sinó que també han traspassat fronteres fins a arribar a l’Índia o Gàmbia.
Per ella, la influència del territori no es pot negar. “He crescut en un entorn rural i es nota moltíssim. Tot el que faig és narrar uns personatges amb unes arrels fermes a la terra, ja sigui amb la presència d’animals, amb les robes que porten o amb els cabells salvatges. Persones amb una fortalesa i una naturalitat que trobes al camp, amb els pagesos”. Un art figuratiu que busca explicar històries. “La gent diu que són com poemes visuals, perquè toco les emocions”.
Els murals sempre tenen un procés de gestació que va des de la idea a la documentació i on, sovint, també hi ha participació ciutadana
Sigui com sigui, els murals sempre tenen un procés de gestació que va des de la proposta o idea a la documentació i on, sovint, també hi ha inclosa la participació ciutadana. És el que fa @llukuter des de les terres de Lleida o @rata_con_corbata des de les comarques gironines. Tots dos treballen des de l’educació i des dels tallers amb joves o col·lectius diversos i responen a encàrrecs d’ajuntaments o entitats per realitzar murals amb una temàtica determinada, cada un amb el seu estil. Mentre Lluc utilitza les paraules per reforçar les obres, Aleix es concentra en les figures geomètriques i la mateixa paret. A banda, cadascun té els seus propis projectes personals, participen en festivals i, fins i tot, es permeten sortir a pintar grafitis de nit. Que ja hem quedat que no és el mateix.
Visibilització de la identitat
I és que fins i tot aquells artistes més coneguts a les ciutats són presents en àrees rurals. Parlem de RocBlackblock o Reskate que, a banda tenir una trajectòria que els identifica amb reivindicacions polítiques, també executen projectes per visibilitzar la identitat dels territoris.
En el cas del primer, ha desenvolupat una línia centrada en temes de recuperació de la memòria popular, treballant amb fotografies locals i antigues. “Els pobles són un espai amb un potencial molt interessant per fer-hi intervencions, tant culturals com de dignificació de l’espai”. La recerca i el coneixement del territori es converteixen en una eina fonamental per la bona acollida del mural, encara que reconeix que realitza gairebé tot el procés sol. El rentador de la baixada de l’abeurador, a la Riera de Gaià, fet a partir d’una fotografia dels anys setanta és un dels exemples d’aquest treball, que li va permetre interaccionar amb les rentadores reals.
“Sempre ens preocupem que la nostra feina s’adapti bé a l’entorn. Que formi part del lloc i que els habitants se’n puguin sentir representats i orgullosos. Ens agrada que el nostre art ajudi a reforçar la identitat d’allà on pintem, sigui un barri o un poble”, expliquen la Maria i en Javier, els artistes amagats rere Reskate. Consideren que no importa tant el lloc com la temàtica i sovint aprofiten per posar el seu art en mans de reivindicacions locals. “Fem ús de l’estètica per atraure l’atenció en missatges que puguin ajudar a la millora col·lectiva”. No és gens estrany observar el seu art tant en territoris rurals com semirurals si la intenció ho mereix, ja sigui per expressar la necessitat d’escollir producte local, dir-nos que som llavors o fer-nos saber, com si es tractés d’un anunci, que tot allò que estem trepitjant, abans, eren camps.
La repercussió
Més enllà de la sorpresa inicial o la possible implicació dels observadors, tots els artistes coincideixen que l’impacte sempre és més fort a les àrees rurals. Vane Julian ho ha viscut en una escola del Nepal, però també en diverses experiències a Castelló. Destaca la “forta connexió entre l’aspecte visual d’un lloc amb el comportament i la salut dels seus residents. L’art al carrer unifica, crea comunitat i dona veu de forma col·lectiva”.
De forma semblant, arran d’un encàrrec realitzat a una universitat de muntanya a Mèxic, Nívola Uyá ens remet a l’ús dels murals que es fa en altres cultures. Aquesta il·lustradora mallorquina valora molt els processos participatius amb els quals treballa aquí, però destaca que “ells tenen aquesta tradició del mural com a element divulgador, educatiu i transformatiu”. Tres elements indispensables per fer de l’art mural una forma de conèixer el territori, cuidar-lo i seguir descobrint-lo.
