L’octubre de 1984 va entrar en servei la central nuclear de Cofrents (Vall d’Aiora) amb una vida útil de 25 anys, malgrat la perillositat per inundacions i l’alt valor ambiental que presenta la zona en què s’ubica, un indret molt a prop del volcà de Cofrents i del marge dret del riu Xúquer, i inscrit en la Xarxa Natura 2000 per estar catalogat com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). Enguany, la central complirà 37 anys, després que l’11 de març de 2011 —data de l’accident de Fukushima— se li prorrogara la llicència fins al 20 de març de 2021. Aquest dissabte, doncs, s’hauria de tancar i donar pas al procés de desmantellament de la central. Tanmateix, els interessos de l’empresa propietària, Iberdrola; i de l’empresa pública de gestió de residus nuclears, Enresa, van en la línia contrària. Pretenen renovar l’autorització d’explotació fins a l’any 2030, una petició que el Ple del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) ja ha aprovat. Ara, l’última paraula la té la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera (PSOE).
Les raons que argüeix el sector per defensar la continuïtat de la infraestructura de Cofrents, es fonamenten, bàsicament, en dues qüestions. D’una banda, el caràcter “estratègic” que consideren que té la central amb major potència elèctrica instal·lada (1.092 megawatts); la qual és responsable “del 3,7% de la producció elèctrica” i cada any lliura l’atmosfera de “l’emissió d’uns 5 milions de tones de CO2”. Per tant, defensen evitar un augment de les emissions abans que les energies renovables puguen substituir les centrals. I d’altra banda, el dèficit econòmic que arrossega l’empresa pública que gestiona els residus nuclears. No obstant això, diversos informes i el moviment ecologista desmenteixen o matisen aquests arguments.
“Ens sobra electricitat. Demà mateix es podrien tancar totes les centrals i no passaria res”, afirma la portaveu de la plataforma, Lourdes Tejedor, qui recorda que les elèctriques estan pressionant per a aconseguir que es fixe un preu mínim com a solució a les pèrdues, en part, “ocasionades pel boom de les renovables”
Les dades comparatives entre l’energia nuclear i les renovables mostren com aquestes últimes ja guanyen en termes de rendibilitat, capacitat de generació i en una reducció significativa de les emissions. Segons l’últim Informe de la Indústria Nuclear Mundial, elaborat, entre altres autors, per Mycle Schneider, fundador del grup antinuclear Wise a París; en l’any 2017, nou dels 31 països nuclears —Brasil, Xina, Alemanya, Índia, Japó, Mèxic, Països Baixos, l’Estat espanyol i Regne Unit— van generar més electricitat amb energies renovables que amb la nuclear. En concret, el creixement anual de la generació mundial a partir d’energia solar va ser superior al 35%; en el cas de l’eòlica, més del 17%; i per a la nuclear només un 1%, degut exclusivament a la Xina. L’informe també xifra l’augment dels costos nivellats —resultat de comparar el cost total de construcció i operació d’una planta amb la producció que generarà durant la seua vida útil— de la nuclear en un 23%, mentre que han abaixat en un 88% i un 69% per a la solar i l’eòlica, respectivament.
Des de la plataforma Tanquem Cofrents, que agrupa els col·lectius ecologistes valencians i bona part del teixit associatiu del país, s’assegura que, en l’actualitat, la producció nuclear és “prescindible”, degut l’augment de la competitivitat de les renovables. “Tenim una potència instal·lada amb capacitat de generar 110 gigawatts (GW) —54 d’ells renovables— i un consum màxim que ronda els 40. La central de Cofrents representa només 1 GW, i les nuclears poc més de 6 GW. Ens sobra electricitat. Demà mateix es podrien tancar les centrals i no passaria res”, afirma la portaveu de la plataforma, Lourdes Tejedor, qui recorda que les elèctriques estan pressionant per a aconseguir que es fixe un preu mínim com a solució a les pèrdues, en part, “ocasionades pel boom de les renovables”. “L’any 2020 ha tancat amb un 44% de producció renovable, i aquest mes de febrer la producció nuclear ha passat al tercer lloc, darrere de l’eòlica i la hidràulica”, argumenten des de Tanquem Cofrents a través d’un comunicat.
Tejedor suposa que la tenacitat de les empreses per mantenir obertes les centrals recau en l’anomenat lucre cessant: “D’ací a uns anys informaran del tancament i demanaran al govern indemnitzacions de milions d’euros pels danys patrimonials ocasionats
Davant aquest excés de potència, la plataforma considera que l’ús i justificació de l’energia nuclear per part d’Iberdrola no respon a una demanda elèctrica real. Tejedor suposa que la tenacitat de les empreses per mantenir obertes les centrals recau en l’anomenat lucre cessant: “D’ací a uns anys informaran del tancament i demanaran al govern indemnitzacions de milions d’euros pels danys patrimonials ocasionats”. Açò ja ha ocorregut en Alemanya, on el govern ha anunciat recentment un acord d’indemnització de 2.428 milions d’euros als grups energètics afectats per l’abandó progressiu de l’energia nuclear, que en el país alemany haurà de començar a desaparèixer entre 2021 i 2022. Un negoci rodó.
Més enllà dels motius purament economicistes, són nombrosos els estudis que, referenciant accidents com el de Fukushima (2011), Txernòbil (1986) i Harrisburg (1977), asseguren que la nuclear no és una solució d’energia “neta” per fer front al canvi climàtic, a causa de les perilloses emissions de radioactivitat per a la salut i el medi ambient. Durant el seu funcionament rutinari, les centrals nuclears, en forma d’efluents líquids, emeten radioactivitat al mar, l’embassament o riu del qual depèn la seua refrigeració; així com, en forma d’efluents gasosos radioactius, a través de les xemeneies.
José Juan Sanchis, químic i membre de Tanquem Cofrents, també posa l’accent en les elevades i anormals dosis de radioactivitat que reben les treballadores de la central de la Vall d’Aiora, on, durant els processos de recàrrega del combustible nuclear, les dosis col·lectives arriben a ser de 2.500 microsievert-persona, el triple de les que se solen produir en altres centrals, segons l’estudi Raons per a tancar la central nuclear de Cofrents, redactat per Greenpeace a partir de la comprovació d’informes del CSN. En paraules de Sanchis, la radiació és “acumulativa” i “està demostrat que no hi ha cap dosi que siga innòcua”.
Residus nuclears, contaminants i cars
Per a la patronal del sector, en la decisió d’ajornar el tancament d’aquesta planta també entra en joc el cost de la vigilància dels residus. El Pla de Gestió de Residus Radioactius, publicat en l’any 2006 i pendent d’actualització des de fa temps, estima un cost per al desmantellament de les centrals nuclears espanyoles i la posterior gestió dels residus que ascendeix a més de 19.500 milions d’euros, una xifra que en l’actualitat està fora de l’abast de l’empresa pública de gestió. Des dels anys huitanta, una part del rebut de la llum anava destinada a aquest fons, però en 2005, el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va fixar una taxa —actualment de 7,98 €/MWh generat— perquè les elèctriques també hi contribuïren. No obstant això, en l’any 2014, ja s’alertava d’un dèficit de 1.500 milions d’euros en el fons d’Enresa, una dada que, quatre anys més tard, la mercantil la situava en almenys 3.000 milions.
Les empreses elèctriques pretenen resoldre aquesta falta de pressupost allargant el temps de funcionament de les centrals i, per tant, de recaptació de fons, un plantejament que per a Tanquem Cofrents manca de sentit. “Si la llicència es prorroga fins al 2030, acumularem 300 tones de residus més, per al tractament de les quals necessitarem encara més recursos i més espai, i generaran més riscos”, adverteix Tejedor. En l’actualitat, el combustible nuclear gastat s’aboca a piscines d’aigua —instal·lació imprescindible per evitar la contaminació radioactiva a l’aire i els accidents més greus—, la capacitat d’emmagatzematge de les quals ja es troba al 99,08%, una dada que “demostra clarament que la central ja està al final de la seua vida útil tècnica, ja que la seua capacitat s’establia en virtud de la seua vida operativa”, puntualitza Sanchis.
La solució de la central, i amb què es busca allargar el seu funcionament més enllà dels 40 anys, ha consistit a instal·lar un Magatzem Temporal Individualitzat (MTI), malgrat que, segons asseguren des de Tanquem Cofrents, no compleix les mesures mínimes de seguretat
La solució de la central, i amb què es busca allargar el seu funcionament més enllà dels 40 anys, ha consistit a instal·lar un Magatzem Temporal Individualitzat (MTI), malgrat que, segons asseguren des de Tanquem Cofrents, no compleix les mesures mínimes de seguretat. “Deixaran els residus sobre una llosa de formigó que està a l’aire lliure”, matisa Tejedor. A més a més, en les al·legacions que es van presentar en l’any 2017 contra la creació del dipòsit ja s’afirmava que la seua base està només “a un metre per damunt del nivell de la central” en una zona catalogada com a inundable en el Pla d’Acció Territorial sobre prevenció del Risc d’Inundació de la Comunitat Valenciana (Patricova). En cas de trencament de les preses de Contreras i Alarcón, com ja va passar en l’any 1984 —es van inundar per complet totes les instal·lacions del recinte i van morir nou treballadors—, l’aigua arribaria a la central, però també a l’MTI; i el riu, important font per a l’economia i subsistència de la comarca, “es contaminaria amb residus radioactius”, alerta la portaveu. A més a més, segons la plataforma, Cofrents és “el major consumidor d’aigua de tot el País Valencià”. “Consumeix fins a 32 hectòmetres cúbics d’aigua a l’any, l’equivalent a 10.500 piscines olímpiques”. “En un context de canvi climàtic, necessitem urgentment aquesta aigua per a beure, regar i mantindre el cabal ecològic del riu Xúquer”, defensen.
En la mateixa línia s’expressa la responsable de la campanya antinuclear de Greenpeace a l’Estat espanyol, Raquel Montón, per a qui les despeses de gestió de residus poden ser completament cobertes per les empreses que han explotat les centrals i que any rere any augmenten els seus beneficis. En el cas d’Iberdrola, en l’any 2020, va obtenir un benefici net rècord de 3.610,7 milions d’euros, el que representa un increment del 4,2% respecte als guanys de 2019, tot i la situació de crisi per l’emergència sanitària. Segons Montón, el desmantellament també requerirà temps, “com a mínim, 20 anys”; i d’una “preparació que, ara per ara, no tenim”. “El Consell de Seguretat Nacional s’està aprofitant d’aquesta falta de planificació per a demanar renovacions i allargar la vida de les centrals en uns set anys més”, afegeix.
Incidència rere incidència
La decisió d’allargar la vida de la central presa pel Consell de Seguretat Nuclear es fonamenta en la comprovació del seu “funcionament correcte” i del manteniment del “nivell adequat” de seguretat. Alguns treballadors, però, no pensen el mateix. Guillem Masid va treballar en la neteja de la central de Cofrents durant la seua última parada, en l’any 2019; una feina que només li va durar un mes, perquè va ser acomiadat en negar-se a entrar en l’àrea coneguda com a “pou sec”, just al costat del reactor. “Em van dir que, com a màxim, podríem absorbir fins a 50 microsievers al dia, però en aquella zona podia pillar fins a 200 per hora”, relata Masid. I afegeix: “El primer dia et diuen que, per la nostra salut, només podem rebre entre 40 i 50 i, després, et fan entrar en el pou sec. No té cap sentit”. El que més el va sorprendre va ser “l’envelliment” de les instal·lacions de la central, les quals li van recordar “a una escena de la sèrie Txernòbil”. Segons explica, les portes de les sales estan diferenciades amb diferents colors en funció del nivell de radiació, del verd al roig. “Doncs, ens digueren que la central de Cofrents és l’única infraestructura espanyola on hi ha cartells taronges i rojos”, conclou.
“Em van dir que, com a màxim, podríem absorbir fins a 50 microsievers al dia, però en aquella zona podia pillar fins a 200 per hora”, relata Masid
Enric Martínez —qui prefereix utilitzar un nom fictici per preservar la seua identitat— va ser company de treball de Masid al llarg d’una setmana i mitja. Després, també va ser acomiadat en negar-se a entrar en sales “on estava clar que hi havia un nivell alt de radiació”, recorda. La seua tasca va consistir a perforar una paret interna: “Vam fer un forat en una sala, però abans d’acabar el treball, ens van comunicar que havíem de parar, perquè la radiació era molt elevada. Fins i tot, van haver de buscar un mesurador més complex, perquè el que tenien no registrava nivells tan alts”. “Estant en eixa sala durant una jornada —continua—, una persona podia rebre la mateixa quantitat de microsievers que treballant-hi cinc anys”.
Un dels aspectes que més li va xocar va ser l’estat de “deterioració” de les dues torres de formigó que caracteritzen la central. “Es va arribar a fer una xicoteta revisió, amb què es va constatar que hi havia molts desperfectes, sots; però no s’ha fet cap tipus de reparació”, subratlla Martínez, qui també posa èmfasi en el fet que el tancament no comportarà una pèrdua de llocs de treballs. “La gent es preocupa pel treball, però els treballadors actuals continuarem durant el desmantellament, que durarà molts anys; i després podem marxar al sector de les renovables o a altres que s’impulsen”, considera.
En els seus actuals 37 anys de vida, Cofrents ha sofert una llarga sèrie de fallades i problemes de seguretat sense resoldre
En els seus actuals 37 anys de vida, Cofrents ha sofert una llarga sèrie de fallades i problemes de seguretat sense resoldre. Entre les moltes deficiències identificades en l’informe de Greenpeace, destaquen les “reiterades fallades en l’obertura de les vàlvules reductores”, “l’augment de les dosis rebudes per la plantilla de manteniment”, “les deficiències relacionades amb els sistemes de lluita contra incendis” o “els problemes de corrosió”, que van obligar a substituir el sistema d’accionament de les barres de control de l’atuell del reactor. Segons matisa Sanchis, les barres de control són un “mecanisme primari de regulació” que, en el cas de la central de la Vall d’Aiora, “estan sota l’atuell de pressió i, per tant, en una aturada d’emergència s’han d’activar amb electricitat; no poden aprofitar la gravetat i caure pel seu propi pes”. Açò és degut al tipus de reactor de Cofrents, d’aigua en ebullició, “l’únic que queda a Espanya, i que la fa molt més perillosa que les centrals amb reactor d’aigua i pressió”, explica el químic.
Segons l’informe de Greenpeace, des de l’any 2001 fins a l’11 de març de 2011, la central ha sofert 25 aturades no programades i 102 successos de seguretat notificats pel Consell, dels quals dos van ser de nivell 1 en l’Escala Internacional de Successos Nuclears (INES). En la darrera dècada, les incidències també han estat un degoteig. La instal·lació acumula un total de 16 incidents registrats davant el CSN des de l’any 2017 fins a desembre de 2019, un dels quals va ser catalogat de nivell 1. Aquest va provocar una aturada no programada de fins a 75 dies, perquè es va trencar una vàlvula en diversos fragments que van caure al reactor i no es podien extreure.
Per a Tanquem Cofrents, aquest recull oficial d’incidències ni tan sols mostra la perillositat de la central. Sanchis incideix que si el Consell de Seguretat Nacional detecta una avaria per a la resolució de la qual no és necessari aturar la central, “no es comptabilitza com a incident”, i per tant, no existeix una panoràmica “real” sobre “la baixa cultura de seguretat de la infraestructura”. A més a més, el CSN ha estat criticat en nombroses ocasions pel “greu deteriorament de la seua funció reguladora”, a causa, principalment, de les actuacions dels gestors que van entrar a la cúpula directiva l’any 2013, tal com ja va explicar la Directa. L’Associació Professional de Tècnics en Seguretat Nuclear i Protecció Radiològica (ASTECSN) va denunciar la “instauració de la por i l’ocultació interna i externa d’informació” per part del CSN.
Des del passat mes de setembre, Tanquem Cofrents ha exercit una forta pressió social perquè no es renove la llicència, a través d’accions al carrer i mobilitzacions, com una convocatòria a pujar diferents cims del País Valencià amb banderes de la plataforma i una acció directa no violenta a les portes de la central, on huit activistes de Greenpeace es van encadenar per tallar l’accés a la instal·lació. Fins i tot, han aconseguit que la majoria de les Corts (PSPV, Compromís i Podem) renoven la proposició no de llei de 2017, amb la qual s’exigia al Govern espanyol el tancament de la central i la no construcció del magatzem temporal de residus. Des de la plataforma, però, es denuncia l’actitud contradictòria del PSOE. En el seu últim programa electoral, apostava pel tancament de les centrals després dels 40 anys de vida, però ara les socialistes, sense el vistiplau d’Unides Podem, pretenen allargar la vida de Cofrents fins a quasi mig segle.
