“Revistas underground y de contracultura en España: 1968-1983.” Aquest és l’aclaridor subtítol de Todo era posible, perquè durant uns anys va semblar que, efectivament, existia la possibilitat de canviar un país trist, gris i reprimit després de quatre dècades de franquisme. Un fenomen que es va fer palès mitjançant la presa del carrer, la recuperació de les festes populars i altres formes d’expressió col·lectiva que van tenir en una sèrie de publicacions les seus principals portaveus.
A la segona meitat dels anys setanta, els còmics d’El Rrollo emmascarado i les publicacions Ozono, Ajoblanco i Star van ser, entre molts altres, els mitjans de comunicació més destacats que encarnaven una forma alternativa de veure i viure la societat. Totes van desaparèixer en arribar els vuitanta amb el desencís, la victòria dels socialistes a l’Estat espanyol i dels convergents a Catalunya i la irrupció de la famosa movida hedonista i desideologitzada, i la tendència underground només va sobreviure amb tebeos com El Víbora i alguns fanzins de distribució limitada.
Aquest llibre era necessari, però potser es queda a mig camí, perquè és molt més gràfic que teòric: abusa de la reproducció de portades i no entra massa en l’anàlisi del sentit i els continguts de les revistes tractades.