No hi ha cap dubte sobre la gran funció ecològica que generen els rius a la biodiversitat, així com la seva necessitat d’aprofitament per diverses activitats econòmiques que ajuden a cobrir les necessitats bàsiques (i no tan bàsiques) dels éssers humans. L’existència de grans ciutats al voltant dels rius, com és el cas de Tarragona, també exemplifica aquesta importància, però l’aprofitament desmesurat realitzat en l’últim segle està provocant una destrucció d’aquests espais, adequant-los completament a les necessitats del consum humà i obviant tot l’equilibri ecològic necessari per al correcte manteniment dels ecosistemes fluvials.
Els usos fluvials han anat en augment i el continu desenvolupament i creixement industrial va provocar que el riu Francolí acabes sentenciat
I no tan sols això, sinó que amb el pas del temps, els usos fluvials han anat en augment, arribant al punt àlgid en l’època de la industrialització, on el continu desenvolupament i creixement industrial va provocar que el riu Francolí acabes sentenciat: als anys setanta, es va començar amb la construcció del complex químic de Tarragona. Una part d’aquest complex químic es va situar vora el riu Francolí, a la zona del Morell (Polígon Nord) i, amb la construcció del rack (feix transvasador), es va decidir fer passar per vora la llera del riu Francolí un sistema de canonades per on circular més fàcilment els productes químics i connectar directament el Port de Tarragona amb el complex químic.
Després, per a donar major seguretat a aquest sistema de canonades es va realitzar una canalització del tram urbà del riu Francolí, travessant per la ciutat de Tarragona mitjançant un empedrat de grans dimensions. Aquest empedrat es va ampliar més després de la gran avinguda de 1994, per la qual l’empedrat del riu va recréixer i es va decidir modificar la seva desembocadura, la qual finalitza dins el Port de Tarragona.
Aquesta modificació agressiva del curs fluvial del tram urbà del riu Francolí perjudica greument a l’equilibri ecològic per diverses raons: primer de tot, ens trobem amb un riu que transcorre de forma lineal, sense observar cap meandre característic dels rius; en segon terme, aquest sistema de canalització, el qual ha estat acompanyat d’un enjardinament amb gespa per tota la llera urbana del riu per afavorir l’ús i gaudi de les persones, no té en consideració la necessitat de l’existència d’un bosc de ribera per a generar valor ecològic amb un hàbitat fluvial amb fauna i flora pròpies. És important permetre la convivència entre el gaudi humà i l’equilibri ecològic, cosa que en el tram urbà del riu Francolí és completament compatible, tot i que l’administració no ho contempla.
Les tovalloletes són una de les noves espècies que es troben als voltants del riu sense que l’administració es preocupi per buscar solucions
Altres de les agressions que pateix i sentencien el tram urbà del riu Francolí (o dit d’altre forma, el canal Francolí) al seu pas per Tarragona són els abocaments directes d’aigües no tractades ni depurades de manera “constant”. Les tovalloletes són una de les noves espècies que es troben als voltants del riu i perduren durant temps, sense que l’administració es preocupi per buscar solucions, tot i que existeixen diverses denúncies d’aquests episodis fefaents.
També ens trobem amb el problema dels sobreeixidors, que en cas de pluges torrencials desborden i desemboquen al riu, barrejant tant les aigües pluvials com les aigües fecals, perquè no s’ha creat una infraestructura de xarxes separatives. Fins i tot, vora l’últim tram del riu Francolí, l’administració es permet el luxe d’abocar de forma ininterrompuda aigües sense depurar, tot i que aquest incident passa més desapercebut per la dificultat d’arribar a la zona exacta (tot i que les olors i l’aigua amb tonalitat fosca i grisa no deixa dubte).
Tot i les adversitats esmenades anteriorment, encara queda un escenari pitjor per combatre: durant els mesos de calor, on les pluges són molt escasses o inexistents, el riu Francolí veu minvat el seu cabal ecològic (donades les seves característiques naturals). Tot i la disminució de les pluges, la supervivència del cabal del riu Francolí estaria assegurada gràcies als aqüífers, si no fos per la situació de sobreexplotació d’aquests. Aquestes situacions provoquen que, el riu Francolí, en el seu tram baix, arribi a estar completament eixut, afectant directament a les espècies que han proliferat per la zona durant la primavera i provocant la seva mort. Algunes d’aquestes espècies autòctones afectades són les anguiles, les llises o els joells. També es troba algun cranc americà.
És totalment necessari que Tarragona segueixi l’exemple d’altres ciutats i iniciï tasques de renaturalització del tram urbà del riu Francolí
Tarragona no pot permetre que aquestes situacions perdurin durant el temps. Per a fer front a l’emergència ecològica és necessari que l’Ajuntament s’impliqui en la defensa de l’equilibri ecològic dels sistemes fluvials, treballant sobre les reivindicacions històriques que ha demanat la ciutadania i diverses entitats socials i ecologistes de la zona, com seria el cas d’Aurora o el GEPEC. És del tot necessari que Tarragona segueixi l’exemple d’altres ciutats, com és el cas de Madrid amb el riu Manzanares, i iniciï tasques de renaturalització del tram urbà del riu Francolí per dotar de vida l’hàbitat que caracteritza als rius.
Anteposar els interessos ecocèntrics als antropocèntrics és una obligació, i aquests interessos aportaran grans beneficis al medi natural i al nucli urbà, aproximant la natura i creant una convivència correcta per a mantenir l’equilibri natural. Alhora, diversos estudis indiquen que el fet que les persones tinguin una major disponibilitat i accés a espais verds ajuda a combatre l’estrès i restaurar la capacitat d’atenció i concentració, afavorint la salut mental de milers de ciutadans que travessen pel riu cada dia.
Ara, més que mai, és necessari que Tarragona sigui ambiciosa i avanci cap a l’estudi i execució de la renaturalització del riu Francolí, per aconseguir un benefici global i ajudar a la resiliència contra l’emergència ecològica.
