“Ens volen fer fora, però no tenen cap intenció de fer res amb l’edifici”. Amb aquesta contundència s’expressen els membres de l’assemblea gestora del Casal Okupat Autogestionat (COA) La Llavor, pendent de l’execució d’una ordre de desallotjament prevista per al 3 de juny. Actiu com a centre social des del 15 de març de 2014, quan un grup de veïnes del Prat de Llobregat va okupar l’antiga seu del Centre d’Estudis del Llobregat (CELL) per “allotjar-hi un projecte de Casal autogestionat obert al poble i al seu teixit associatiu, a les causes socials, a expressions culturals i a la pràctica de l’esport”, l’edifici és propietat de Comercial Ibérica Exclusivas Deportivas S.L. L’empresa es dedica a la compravenda de béns immobles i està vinculada a la família Rosal Bertrand, propietària de la finca de La Ricarda situada prop de l’estany homònim, al delta del Llobregat. Com a resposta, l’assemblea gestora del Casal ha convocat una manifestació el 2 de juny a la plaça de la Vila i un esmorzar popular al casal el mateix dia 3.
El 15 de juliol de 2014, la propietat va presentar una demanda contra les persones okupants de la nau i es va iniciar un procés judicial que va finalitzar el 24 de novembre amb una sentència favorable a la part demandant
El 15 de juliol de 2014, la propietat va presentar una demanda contra les persones okupants de la nau i es va iniciar un procés judicial que va finalitzar el 24 de novembre amb una sentència favorable a la part demandant, però que no es va executar aleshores perquè la procuradora de l’empresa no va presentar part de la documentació requerida per a provar la titularitat de l’immoble. Ara, la família Rosal Bertrand vol executar la sentència, abans d’haver d’iniciar un nou procés judicial i després d’haver tallat les negociacions iniciades amb l’assemblea gestora del casal “perquè no volien pagar cap classe de renda”, explica José Luis Álvarez, advocat de la part demandant.
Davant de la sentència contrària als interessos de les veïnes denunciades, aquestes van presentar un recurs que va ser desestimat definitivament dos anys més tard. El 10 d’abril d’enguany feien pública la data de desallotjament, al mateix temps que manifestaven que “en el moment de la seva okupació, l’edifici de l’antic CELL feia més de dotze anys que romania en estat de complet abandonament i sotmès a un procés de degradació irreversible” i que “en aquests set anys de vida del projecte de casal l’edifici ha experimentat una notable millora, i no han estat pocs els recursos i treball invertit en el seu manteniment”.
“El que era fins a l’any 2014 un espai abandonat adquirit per una immobiliària sense cap altre fi que el del lucre i l’especulació, ara ha recobrat la vida de la mà de nombrosos col·lectius, entitats i persones del Prat i altres municipis del Baix Llobregat”, argumenten les veïnes que fan ús del centre social. Davant de les intencions de la propietat, que, segons l’advocat, pretén l’enderrocament de l’edifici i la posterior venda del solar, defensen la resistència d’un “espai autogestionat, assembleari i horitzontal, fora dels canals institucionals i d’interessos econòmics o partidistes”, que “cobreix una necessitat al Prat i enriqueix el teixit associatiu local”.
L’Ajuntament del Prat de Llobregat, per la seva banda, informa que l’antiga nau industrial està afectada per un Pla Especial de Reforma Interior de l’any 1984 que contempla l’ampliació del carrer Penedès i que la deixa en situació de “volum disconforme”. En conseqüència, obligaria qualsevol comprador a enderrocar-ne la meitat per tal d’alinear la façana amb la resta d’edificis del carrer, “problemàtica que el fa inhàbil per al seu ús o comercialització”, segons la propietat. De fet, la llicència d’enderroc està demanada des del mes de gener, asseguren fonts municipals.
“És per això que els seus propietaris ni l’han pogut vendre ni l’han pogut llogar mai: ho proven els dotze anys en desús”, asseguren les membres de La Llavor, al mateix temps que creuen que l’únic ús viable és el que li han estat donant al llarg dels darrers set anys i que “en el cas que fóssim desallotjats, el local continuaria abandonat durant anys o convertit en un solar, tal com ha passat amb l’antic KOP-Alta Tensió”. “Reclamem una sortida que eviti el tancament del Casal”, demanen.
Contra l’especulació i per l’autogestió
“Ho hem reformat tot al llarg d’aquests set anys, era un institut abandonat. Hem instal·lat l’enllumenat elèctric i col·locat finestres, hem condicionat espais com la K-feta, la cuina, la fusteria, una ludoteca infantil, la biblioteca, una sala de música i fins i tot un gimnàs i un rocòdrom”, expliquen les veïnes que fan ús del casal, que afegeixen que al llarg d’aquests set anys al centre social s’han organitzat, des de l’assemblea gestora o des de diferents col·lectius del Prat i d’altres municipis veïns, tallers, sopars populars, debats, conferències i xerrades, concerts, obres de teatre, presentació de llibres i projecció de documentals i pel·lícules, entre altres. “La intenció sempre ha estat intentar abastar diferents sensibilitats amb activitats procedents de propostes particulars o de col·lectius i, al mateix temps, trencar clixés sobre el moviment okupa”, comenten, alhora que remarquen que les úniques condicions és que les activitats siguin de franc i obertes a totes les veïnes.
Per al veïnat implicat amb el centre social, el Casal La Llavor representa una manera de gestionar-se desmarcant-se de les institucions i del sistema establert
Per al veïnat implicat amb el centre social, el Casal La Llavor representa una manera de gestionar-se i desmarcar-se de les institucions i del sistema establert. “És un col·lectiu referent de cultura popular i un espai de referència al Prat, obert a qualsevol col·lectiu reivindicatiu”, recalquen, i insisteixen en el fet que no hi ha cap altre espai semblant al Prat actualment, després del desallotjament de l’antic Kasal Okupat del Prat (KOP-Alta Tensió), l’any 2009. Antic edifici de la companyia d’energia elèctrica FECSA-Endesa, va ser okupat l’any 2003 pel veïnat que havia marxat voluntàriament de l’antic cinema Monmari, després d’una breu okupació. Al llarg de sis anys s’hi van organitzar concerts, xerrades culturals, polítiques i reivindicatives i activitats diverses i, per a la gent que hi era, es cobria “una necessitat d’espais autogestionats on dur a terme activitats fora d’interessos partidistes i econòmics”.
La lluita contra l’especulació urbanística i la denúncia del sistema capitalista són comunes als diferents centres socials que han existit al Prat des dels inicis del moviment okupa al Baix Llobregat, a les dècades de 1980 i 1990. “El desallotjament del KOP va ser executat amb l’excusa d’una reforma urbanística que no s’ha arribat a fer”, denuncia una veïna de La Llavor que també va prendre part en l’okupació de l’anterior centre social pratenc. I que fa una mica de memòria del moviment okupa al Prat. “Les Cases d’en Puig van ser el primer centre social del Prat, situat a l’avinguda de la Verge de Montserrat”, explica. “Eren un conjunt de cinc cases on hi havia un Centre Social Okupat (CSO) i habitatges. Eren antigues cases dels jornalers que van venir a treballar al delta fa cent anys i que els van fer fora per fer el Museu del Delta del Llobregat, que encara no s’ha fet”, denuncia. “Després van arribar el cinema Monmari, El Jaleo i el KOP”, tanca el breu repàs històric amb la col·laboració d’algunes de les companyes de La Llavor.
“Al Casal quedem molt poques del KOP i s’ha anat incorporant gent nova més jove. El context històric és diferent”, analitza l’okupa més veterana. “A La Llavor s’ha fet repartiment de menjar durant la pandèmia i al KOP no calia. Ara ens volen fer fora els propietaris, terratinents del Prat i propietaris de La Ricarda, mentre que al KOP era l’Ajuntament”, compara. “Ens volen fer fora, però no tenen cap intenció de fer res amb l’espai”, conclou. Des de l’Ajuntament, per la seva banda, es valora positivament la feina desenvolupada pel col·lectiu de La Llavor durant el confinament a causa de la COVID-19, quan van articular una xarxa veïnal de suport mutu i es trasllada l’oferta d’equipaments públics a disposició de totes les entitats de la ciutat com a compensació davant d’un imminent desallotjament.
