L’empresa energètica alemanya RWE i el cap de govern de l’estat federat de Renània del Nord-Westfàlia, Armin Laschet, han arribat a un acord recentment, a finals del mes passat, per paralitzar la tala del bosc de Hambach fins a l’octubre del 2020. La decisió s’ha pres per calmar les tensions en una zona definida com a “crítica” per Laschet, després del fracàs de l’intent de desallotjament de les activistes el passat mes de setembre, que va concloure amb una ordre judicial que prohibia qualsevol activitat de destrucció del bosc per a la temporada 2018-2019.
Per a RWE, que actualment té més de 10.000 empleats en aquest estat alemany, la preservació del bosc podria suposar un cost econòmic de desenes de milions d’euros a causa de les “fortes limitacions operatives que això implica”, segons va declarar un representat a la televisió alemanya DW dues setmanes enrere. El director executiu de l’empresa, Rolf Martin Schmitz, va amenaçar en una conferència industrial a Essen el passat mes de febrer que si no se segueix amb el pla d’acabar amb la part del bosc prevista per ampliar una mina de carbó, es “podrien arribar a perdre fins a 4.600 llocs de treball”.
El darrer intent de desallotjament, el passat setembre, passarà a la història com el desplegament policial més gran a Europa des de la Segona Guerra Mundial, amb un cost que va rondar els 70 milions d’euros
Els plans de l’empresa eren desforestar la meitat del que queda de bosc, que amb prou feines arriba al 5% de l’extensió originària, entre els anys 2018 i 2020. Tot i que la darrera tala legal es va fer l’any 2017, l’extensió del bosc s’ha vist igualment reduïda, ja que tant RWE com la policia han anat eliminant arbres, tant per permetre la circulació de vehicles com per tirar a terra les cases durant els diversos intents de desallotjament. El darrer i més gran de tots ells, que va tenir lloc el passat setembre, passarà a la història com el desplegament policial més gran a Europa des de la Segona Guerra Mundial, amb entre 4.000 i 5.000 efectius de seguretat entre agents, camions cisterna, dispositius mòbils i vehicles industrials de demolició. L’operatiu, amb un cost que va rondar els 70 milions d’euros, es va aturar per ordre del ministre d’Interior de l’estat, Herbert Reul, després de la mort d’un periodista en caure d’un pont penjant a 20 metres d’alçada. Durant l’operació policial es van detenir gairebé 40 persones, quatre de les quals van ser retingudes en dependències policials. Dues d’elles van estar-s’hi dues setmanes, una altra un mes i mig i la darrera, encara continua empresonada a l’espera de judici.
Alegria continguda
La decisió s’ha rebut amb una barreja d’alegria i desconfiança entre les activistes que des de 2012 ocupen Hambach, ja que tot i que això significa un total de dues temporades senceres sense explotació de la zona forestal per part de RWE, l’amenaça de desallotjament segueix més present que mai. “Hem passat un hivern molt tens en què cada dia ens llevàvem pensant que l’endemà ens desallotjarien”, afirma Tempest, una de les representants de la comissió de comunicació de la plataforma en defensa del bosc. Cotxes patrulla, unitats mòbils i llums policials enfocant el bosc durant tota la nit, entre d’altres, han estat assetjant les ocupants durant tot l’hivern, especialment “a partir de cap d’any”. Ara mateix, però, es respira un ambient més positiu. “Sembla que a poc a poc es va recuperant la confiança i el positivisme”, afirma l’activista, “però hem de ser molt cautelosos i no confiar en què no tornaran a venir un altre cop”.
Avui dia, hi ha gairebé un centenar de persones vivint entre les cases als arbres i l’Hambi Camp, un campament de suport a l’ocupació establert al poble veí de Manheim, i el campament de Meadow, als afores del bosc. Tot i la victòria que va suposar el fracàs de desallotjament de la passada tardor, els assetjaments a les activistes no han cessat des de llavors, especialment per part dels treballadors de l’empresa. “La seguretat privada d’RWE fa rondes cada un o dos mesos per les zones ocupades i s’emporta tot allò que estigui a nivell del terra, especialment dispositius electrònics i objectes”, afirma una de les okupes, ja que el terreny que es defensa és de “propietat corporativa, exceptuant tot allò que es troba a dalt dels arbres”.
Durant el desallotjament de setembre es van destruir un total de 90 estructures penjants, entre les quals hi havia cases, magatzems i cuines. Des de llavors no s’ha deixat de treballar, tant en la reconstrucció d’estructures antigues com en la creació de nous sectors o “Barrios”, fins a assolir la vintena de cases que hi ha avui en dia. El suport a les activistes, a més, ha crescut de forma considerable des del darrer intent de desallotjament. Tot i que ja es compleixen gairebé set anys des de l’inici de la lluita, aquest hivern està sent “un dels més multitudinaris en termes de resistència”, afirma Tempest.
Adéu al carbó
El govern federal alemany pretén reestructurar el sector energètic i planteja un adéu definitiu a l’ús del carbó per a l’any 2038. Per això, es preveu una ajuda financera propera als 40.000 milions d’euros, dels quals 15 mil milions anirien destinats a l’estat de Renània del Nord-Westfàlia. A poc més de nou mesos per acabar l’any, es preveu que Alemanya no compleixi els seus objectius d’emissions per al 2020, un fet que es deu a la contínua dependència del carbó com a font d’energia. Es calcula que, només a Hambach, encara queden 2.500 milions de tones de lignit per extreure.
