Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Cauen els primers arbres al bosc alemany ocupat de Hambach

Ja fa setmanes que la policia prepara el desallotjament del bosc mil·lenari, on la multinacional alemanya RWE explota la mina a cel obert més gran d’Europa. El passat sis de setembre van talar el primer arbre i com a resposta s'ha estès la mobilització

/ Leonen Riquez

El soroll de les motoserres es barreja amb els crits de les activistes que increpen la policia i els treballadors de l’empresa RWE. Una grua i diversos operaris intenten desmuntar una plataforma construïda a la part baixa d’un arbre, però han d’aturar-se quan un petit grup d’activistes aconsegueix pujar-s’hi i ocupar-la. Vigilants de seguretat de l’empresa, escortats per efectius policials, tallen les cordes que uneixen una casa arbre amb una torre (construcció de vàries plantes feta entre quatre arbres). Poc després, operaris i una grua comencen a enderrocar la torre, una planta rere altra, destruint així un espai que servia com a habitatge, taller i sala d’estar. És el barri de Gallien, on policia i operaris hi han arribat després de diversos dies d’intervencions policials per anar desallotjant totes les barricades que es trobaven als camins d’accés i escorcollant, confiscant i destruint totes les estructures que es trobaven al seu pas: lavabos, botigues gratis, llibreries, tallers, cuines comunitàries o estructures per recollir i acumular l’aigua de la pluja.

 

Des de fa unes setmanes el bosc ocupat de Hambach, un municipi de l’estat federat Renània del Nord – Westfàlia, es troba sota assetjament constant per part de la policia i de l’empresa RWE, la multinacional energètica propietària dels terrenys i que hi explota la mina a cel obert més gran d’Europa. Tancs blindats, camions cisterna amb canons d’aigua a pressió, centenars de furgonetes policials, helicòpters i una àmplia varietat de grues, excavadores i maquinària d’obra han format part del paisatge habitual del bosc durant les últimes quatre setmanes.

Des del 31 d’agost, tota la zona entre el bosc de Hambach i l’estació de tren de Buir, la més propera, està catalogada com a Zona de Perill, fet que permet a la policia registrar i identificar qualsevol persona o vehicle

L’alarma va saltar per primera vegada a principis d’agost, quan va començar a circular entre les activistes el rumor de què el desallotjament ja tenia dates concretes: del 22 d’agost al 22 de setembre. Durant tot el mes, la presència policial i vigilància als voltants del bosc ha anat creixent fins el dia 24, quan es va dur a terme la primera intervenció policial massiva. Centenars de policies antidisturbis van presentar-se al bosc a primera hora del matí i van començar a enretirar les barricades que bloquejaven els camins d’accés. Una persona que s’havia encadenat dins un cotxe va ser detinguda i alliberada el dia següent. Quatre dies més tard, al registre del meadow (una prat annexa al bosc, propietat d’un veí del poble de Buir i cedit a l’ocupació), la policia va detenir vint persones, que també van ser alliberades posteriorment, encara que una d’elles va haver d’abonar una fiança de 1.500 euros per càrrecs pendents relacionats amb el bosc. Un activista també va haver de ser traslladat a l’hospital, després que efectius policials li trenquessin un braç.

Des del divendres 31 d’agost, tota la zona entre el bosc de Hambach i l’estació de tren de Buir, la més propera al bosc, està catalogada com a Zona de Perill, fet que permet a la policia registrar i efectuar controls d’identificació a qualsevol persona o vehicle que s’hi acosti sense haver de justificar-ho. Des de llavors, els controls policials han estat constants per intentar impedir l’arribada d’activistes i materials al bosc, alhora que aquestes han buscat noves vies per fer-ho. La desobediència massiva ho ha convertit en una tasca pràcticament impossible: “Arribar al bosc de dia, a través de l’estació de Buir -la més propera al bosc- sense identificar-se no és possible, però s’hi pot arribar de nit buscant vies alternatives”, anuncia un twit fet des d’un dels comptes de l’ocupació.


Cau el primer arbre i s’estén la solidaritat

Tot i que la tala d’arbres només està permesa d’octubre a febrer, el dia 6 de setembre, cap a les les 9.30h del matí, treballadors de l’empresa RWE van talar el primer arbre perquè les màquines poguessin arribar a una de les torres construïdes a Oaktown. Com a resposta, les organitzacions que participen a l’Aliança d’Acció van proclamar el “Dia X” i l’activació de la plataforma Aktion Unterholz, una aliança d’entitats i activistes a nivell nacional per aturar la desforestació del bosc. Aquella mateixa tarda convocaven una roda de premsa per explicar que consideren la situació “inacceptable”, fruit d’un conflicte d’interessos en què el govern no té en compte els seus compromisos amb la lluita contra el canvi climàtic: “el treball de desforestació actual està agreujant, una vegada més, el conflicte pel bosc de Hambach. El Ministeri federal de Medi Ambient, el sindicat de la policia i el grup parlamentari dels Verds han exigit durant les últimes setmanes una moratòria en la mineria de carbó i aturar la desforestació. La comissió del carbó de Berlín està a punt de fracassar i diversos membres van anunciar que es retirarien de la comissió en cas de desforestació. Tot i així, en nom del govern estatal, el Ministre d’Interior Herbert Reul ha ordenat una operació policial a gran escala per que l’empresa RWE pugui dur a terme la tala d’arbres prevista per aquest any”.

Les activistes arriben al bosc després d’esquivar els controls policials |Leonen Riquez


Conflicte d’interessos

Les activistes ja havien denunciat anteriorment el conflicte d’interessos existent, ja que el ministre Herbert Reul és membre del Consell d’Administració de la companyia Rheinenergie, un 20% de la qual és propietat d’Innogy, una empresa subsidiària de RWE. Aquest mateix dia, BUND (associació ambientalista que lliure una batalla legal per a la preservació del bosc) va fer públic que RWE havia promès desplaçar l’inici de la temporada de tala de l’1 al 14 d’octubre, fins que el Tribunal Administratiu Superior de Münster es pronunciï sobre la seva legalitat, ja que al bosc hi viuen espècies protegides. Alhora, l’ocupació avisava “això no significa que s’aturi el desallotjament, però sí pot fer que tinguem una mica més de temps per a preparar-nos i reconstruir, i un alleujament de la pressió policial”.

Des del campament contra el canvi climàtic Ende Gaelende han anunciat que aquesta vegada no es limitaran només a entrar a la mina, sinó que faran també accions per bloquejar les infraestructures de l’empresa minera

La plataforma Aktion Unterholz pretén estendre la desobediència civil a nivell estatal. Durant la roda de premsa asseguraven que evitarien els desallotjaments i la desforestació de la policia i de RWE amb “accions de desobediència civil massiva”. A través d’aquesta forma d’acció, asseguraven, “lluitarem pel nostre futur amb les nostres mans”. En conseqüència, el dia següent es van estendre les manifestacions i accions solidàries amb el bosc i més d’un centenar de persones van arribar en bloc a l’estació de tren de Buir, on van ser retingudes per la policia durant més de dues hores davant la negativa a identificar-se. Finalment i després de donar les seves dades personals, van poder seguir i arribar al bosc on, constantment, s’estan efectuant tasques de reconstrucció.

Ahir diumenge 9 de setembre, més de mil persones s’hi van acostar per formar part del Forest Walk, la passejada guiada que es duu a terme un cop a la setmana, aportar recursos i col·laborar en la reconstrucció, sense que hi haguessin greus impediments per part de la policia en un dels dies més tranquils de les últimes setmanes. Tot i així, és una calma tensa. Just ahir el mitjà digital RP-online va fer públic que el ministeri d’Interior de Renània del Nord-Westfalia es prepara per a una operació policial sense precedents a través d’un decret que anuncia que totes les unitats de policia antidisturbis, unitats especials i personal mèdic han d’estar disponibles fins un dia abans de Nadal, concedint així permisos i dies lliures només en casos excepcionals i justificats. Per altra banda, Ende Gaelende (campament contra el canvi climàtic que es duu a terme un cop a l’any i aplega més de mil persones) ha anunciat que aquesta vegada no es limitaran només a entrar a la mina, sinó que faran també accions per bloquejar les infraestructures de l’empresa minera. Les activistes de l’ocupació insisteixen que no es rendiran, fan una crida a la solidaritat internacional i demanen que, qui pugui, s’acosti al bosc, aporti materials o realitzi accions solidàries descentralitzades: “no estem disposades a acceptar sense resistència el que està succeint al bosc ara mateix. Si l’ocupació no continua, les portes estan obertes perquè RWE destrueixi aquest bosc únic i els animals que hi viuen, tot per cobdícia. Mentre no ens assegurin que el bosc es protegirà, la resistència seguirà activa”.

Articles relacionats