Quatre detingudes i almenys nou identificades. Aquest és el balanç repressiu de la mobilització veïnal en defensa de l’horta i el barri de Benimaclet convocada el 2 de juny, en resposta al tancament de diverses parcel·les per part de Metrovacesa –promotora immobiliària controlada pel Banc Santander i BBVA–, que pretén alçar 1.345 habitatges amb torres de fins a vint altures per mitjà del Programa d’Actuació Integrada (PAI) de Benimaclet. La mercantil, principal propietària dels terrenys, ha iniciat un procediment per via penal contra les encausades, a qui acusa de dos presumptes delictes de danys i desordres públics, tal com ha explicat el col·lectiu Cuidem Benimaclet, nascut en setembre de 2018 per aturar qualsevol edificació residencial i expansiva en l’àrea del PAI, en una roda de premsa, aquest dimarts, 22 de juny.
La protesta s’organitzava tan sols un dia després que Metrovacesa començara a instal·lar tanques en diverses parcel·les –rehabilitades pel veïnat com a horts urbans, jardins o aparcaments, en funció de les seues necessitats–, per impedir l’accés, sota l’argument que es troben en desús i presenten una situació d’insalubritat. A la plaça de Benimaclet, hi van acudir desenes de persones que, en un ambient festiu i combatiu, van marxar pel carrer Puçol en direcció a alguns dels terrenys tancats, situats al camí del Farinós. La manifestació va discórrer tranquil·lament, entre pancartes en contra del PAI i cants en defensa del territori, fins que les assistents van rodejar i tombar les tanques. Mentrestant, els agents es van dedicar a observar i deixar fer, per a, tant durant com després de l’acció –aprofitant la desmobilització posterior a la protesta– executar fins a almenys nou identificacions, algunes de manera totalment arbitrària.
Des d’aleshores, les detencions han estat un degoteig. “La policia assenyala i executa al servei dels especuladors”, critica una de les detingudes, que prefereix mantenir-se en l’anonimat. De les nou identificades, huit van ser contactades telefònicament per la Brigada Provincial d’Informació de la policia espanyola a València. Tres d’elles van decidir acudir a la comissaria de Sapadors, on van ser detingudes, i després van quedar en llibertat, mentre que les altres cinc, segons informen des de Cuidem Benimaclet, es troben “en crida i cerca”. “Algunes han decidit anar-hi i altres han decidit esperar”, relata. Han detingut na altra encausada aquest dilluns, 21 de juny, just quan eixia del seu lloc de treball. Per ara, la seua defensa, en mans de l’organització antirepressiva Alerta Solidària, està a l’espera de rebre els expedients i conéixer la sanció que se’ls demana.
Triple ofensiva: contra l’Ajuntament, el veïnat i la terra
Des de la comissió jurídica de Cuidem Benimaclet, entenen que l’inici dels treballs de clos forma part de l’estratègia de “coacció” de Metrovacesa. “Estan fent el que mai ningú s’ha atrevit a fer: tancar parcel·les d’horta productiva. No estem parlant de solars”, sinó d’horta, séquies i camins “que vertebren el territori”, subratllen. El tancament coincideix, d’una banda, amb la negativa de la regidoria d’Urbanisme a admetre a tràmit el projecte de la constructora i aprovar la condició d’agent urbanitzador, en considerar que, d’acord amb la Llei d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge (LOTUP), el projecte no és sostenible ni s’adequa a l’interés general; i d’altra, amb l’anunci d’un nou procés participatiu per redissenyar el plantejament d’aquest sector, després que la reformulació del projecte impulsada per Sandra Gómez, vicealcaldessa i regidora de Desenvolupament i Renovació Urbana, es trobara també amb l’oposició de les associacions i col·lectius del barri, que aposten per la desclassificació total del sòl.
La desestimació del projecte, l’1 de febrer, va ser el detonant perquè Metrovacesa iniciara una batalla legal contra els diferents agents que, en l’actualitat, qüestionen el PAI. “Es tracta d’una triple ofensiva”, descriuen des de Cuidem Benimaclet. La primera ha consistit a recórrer davant la secció número 1 de la sala del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) la inadmissió acordada per l’equip de govern de l’alcalde de València, Joan Ribó (Compromís); una denúncia que ja ha sigut admesa a tràmit. Per a les membres de Cuidem Benimaclet, aquesta ofensiva respon al fet que l’Ajuntament de València considera l’assemblea veïnal com a una interlocutora “més que vàlida”. “Primer, ens ignoraven; després, reien i ens menyspreaven; i ara, ens respecten”, subratllen.
La segona ofensiva, segons manifesten, es dirigeix contra el veïnat, no només contra aquelles que han posat el seu cos per intentar aturar el clos dels terrenys, sinó també contra propietàries d’horts urbans particulars
La segona ofensiva, segons manifesten, es dirigeix contra el veïnat, no només contra aquelles que han posat el seu cos per intentar aturar el clos dels terrenys, sinó també contra propietàries d’horts urbans particulars –amenaçades de desnonament– i el teixit social que manté en peu l’alqueria del Centre Social Okupat i Anarquista (CSOA) l’Horta, nascut al caliu del Moviment 15M. Des de principis de l’any 2019, les seues membres es troben immerses en una batalla judicial contra la Sareb, que pretén fer-se seua la titularitat del centre social, tot i que, segons els estudis de l’equip jurídic de l’espai, aquesta només seria propietària de quatre parcel·les, que no arriben a suposar ni un 5% dels terrenys rehabilitats pel CSOA.
“L’erosió i la degradació dels terrenys a colp de màquina és la tercera ofensiva”, denuncien. Es tracta d’un total de 23 parcel·les que Metrovacesa va rebre del Banco Popular –adquirit, en 2017, per Santander pel valor d’un euro–, del Banco de València –fusionat amb CaixaBank el 2013–, i del BBVA i la Sareb, després de diversos procediments d’embargament de béns executats per ambdues entitats. “Estan retirant la flor de la terra i convertint els terrenys verds i les alqueries en terra morta. Tenir un solar en runes és la seua millor coartada per construir”, reblen amb rotunditat.
Una coartada que, segons l’equip jurídic, necessiten: “No tenen cap llicència de parcel·lació ni condició d’agent urbanitzador ni llicència de demolició o moviment de terres”. Ara per ara, Metrovacesa disposa d’un registre de la seua propietat i d’una declaració responsable –un document amb què qualsevol persona física o jurídica manifesta a l’administració que compleix amb els requisits establerts en la normativa municipal per a la seua activitat– per procedir al tancament de parcel·les o poder fer tasques de neteja. No obstant això, la comissió assegura que la mercantil està incomplint els permisos que estableix la declaració, amb el tancament de parcel·les “que no s’inclouen en la declaració”, “sense respectar la servitud de pas” –dret recollit en el Codi Civil mitjançant el qual es limita la propietat d’una finca perquè es puga eixir o entrar a una altra–, i “sense deixar un pas municipal, uns centímetres entre la vorera i la tanca”.
Per la seua part, Metrovacesa al·lega que amb els treballs de neteja i clos està “donant compliment a les seues obligacions com a propietària i als distints requeriments que en tal sentit s’han fet per part de l’Ajuntament”, així com “procurant evitar el procés accelerat d’ocupació de sòl que s’ha produït en els últims mesos”. A través d’un comunicat, emés dos dies després de la protesta, assegurava que la seua intenció “no ha sigut causar molèsties als veïns del barri, molt menys utilitzar aquesta acció com a mesura de xantatge o pressió”, i manifestava la seua voluntat de “seguir treballant en el desenvolupament del PAI de manera col·laborativa quan l’administració fixe els criteris dins del marc de la legalitat”. Des de la regidoria d’Urbanisme, expliquen que Metrovacesa està obligada a fer tasques de neteja, i que “dins dels seus terrenys pot fer el que vulga”, però sense iniciar cap treball d’obra, “perquè el PAI està paralitzat”.
Trenta anys de lluita contra la rajola
Des de l’any 1992, el veïnat de Benimaclet està immers en una lluita organitzada amb l’objectiu d’aturar el Programa d’Actuació Integrada –emparat en el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de 1998–, amb el qual s’arrasarien 160.000 metres quadrats –al voltant d’una vintena de camps de futbol– del que en un temps van ser uns dels terrenys més fèrtils de l’Horta Nord. Aquell mateix any, en una sessió plenària de l’Ajuntament de València, l’exalcaldessa popular, Rita Barberà, signà un conveni urbanístic amb les mercantils Edival, Covasa i Urbem per a la redacció del projecte d’urbanització, que seria adjudicat en 1995 perquè, per la via de l’expropiació i durant un termini màxim de quatre anys, es construïra el PAI de Benimaclet.
Naixia el model dels PAI, se substituïa la figura del propietari del sòl per la de l’agent urbanitzador i, a més a més, s’afirmava actuar d’acord a “l’interès general” en qualsevol desenvolupament urbanístic
Un any abans de l’adjudicació, Rita Barberà va adobar el camp de l’especulació urbanística amb l’aprovació de la Llei reguladora de l’Activitat Urbanística (LRAU). Naixia el model dels PAI, se substituïa la figura del propietari del sòl per la de l’agent urbanitzador i, a més a més, s’afirmava actuar d’acord a “l’interés general” en qualsevol desenvolupament urbanístic. Sobre la base d’aquesta normativa, Urbem rebia la condició d’agent urbanitzador d’un projecte que, des de l’àmbit institucional, es va concebre com a una obra d’interés general i, per tant, quedava en segon pla el dret a la propietat dels llauradors que conreaven la seua terra.
Arribà l’any 2003 i cap empresa havia construït res, mentre que el veïnat ja estava organitzat i moltes famílies es negaven a abandonar els seus camps. Algunes, amb l’esclat de la bombolla immobiliària en l’any 2008, van haver de cedir als interessos de les promotores, les constructores i els bancs, principalment el BBVA, mentre que altres encara hui dia continuen lluitant contra l’especulació urbanística i la degradació i destrucció dels terrenys i les séquies, convertides en abocadors provisionals; i les alqueries, com va ser el cas de l’alqueria Panach, datada en el segle XVIII i enderrocada arran d’un incendi succeït en 2006.
El veïnat ha dut a terme accions de recuperació i redignificació dels espais, suplantant de forma organitzada la constructora, i patrimonialitzant així els terreny
El veïnat ha dut a terme accions de recuperació i redignificació dels espais, suplantant de forma organitzada la constructora, i patrimonialitzant així els terrenys. És el cas dels horts urbans ecològics de l’Associació de Veïnes de Benimaclet, conreats des de l’any 2009 en uns terrenys propietat de BBVA; del CSOA l’Horta, que va rehabilitar l’alqueria Tello en l’any 2012; o el Jardí Lluerna, de les Jaqueteres i de les cinc Fonts.
En l’any 2014, abans de marxar de l’Ajuntament de València, el Partit Popular de Rita Barberà va resoldre el contracte amb Urbem i la va fer fora del PAI, una decisió que la mercantil va denunciar per un “defecte de forma” i va poder resistir-se a perdre la figura d’agent urbanitzador fins a l’arribada del govern del Rialto –Compromís i PSPV. En aquest punt, apareix Metrovacesa per a assumir la figura d’agent urbanitzador del PAI de Benimaclet, i en paral·lel, l’assemblea veïnal de Cuidem Benimaclet, amb l’objectiu “d’autoorganitzar-se, preparar-se jurídicament, amb arguments i pedagogia; i ensenyar urbanisme al poble”. En definitiva, per fer de l’urbanisme una qüestió democràtica, malgrat el “desgast que produeix la necessitat d’autodefensa”, confessen. Però, tal com conclou una de les encausades, “continuarem braç a braç cuidant Benimaclet, perquè no cedirem ni un pam de terra als especuladors”.
