Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

L'Ajuntament de València proposa una reforma del PAI de Benimaclet allunyada de les demandes veïnals

La regidoria d'Urbanisme (PSPV) de l'Ajuntament de València ha anunciat una nova proposta per al Programa d'Actuació Integrada (PAI) del barri de Benimaclet de València, la qual implica rebaixar les altures dels edificis i reduir el parc d'habitatges de 1.345 a 1.000, augmentant així el sòl d'ús terciari; una reforma que els col·lectius veïnals titllen "d'especulació immobiliària" i "maquillatge verd", ja que no té en compte la desclassificació dels terrenys, tal com ells defensen

Concentració davant de l'Ajuntament de València, després de presentar 1.000 sol·licituds més per frenar el PAI de Benimaclet en 2018 / Arxiu

El passat 1 de febrer, Sandra Gómez, vicealcaldessa de València i regidora de Desenvolupament i Renovació Urbana, va presentar un projecte diferent del proposat per Metrovacesa –immobiliària controlada pel Banc Santander i BBVA– per al Programa d’Actuació Integrada (PAI) de Benimaclet, sota el nom “Benimaclet 15” i emmarcat en l’agenda 2030. El projecte, segons la vicealcaldessa i portaveu del PSPV a l’Ajuntament de València, és “sostenible” i té en compte “les demandes de les veïnes”, afirmacions que tant les veïnes del barri com diversos col·lectius neguen.

Des de la plataforma veïnal Cuidem Benimaclet, que a desembre de 2018 va presentar 1.345 signatures –tantes com habitatges es pretenen construir– a l’alcalde de València, Joan Ribó, i ha tret al carrer milers de persones en protesta contra el PAI, denuncien que mai han sigut citades per la regidora d’Urbanisme per dissenyar un nou projecte, malgrat les diverses sol·licituds que s’han presentat formalment des de novembre de 2019. Tanmateix, Gómez recorda que es va fer “un procés participatiu que va tindre en compte tots els col·lectius i associacions del barri”, i que es va plasmar en l’Estratègia integral participativa per al barri de Benimaclet a la ciutat de València, un document en què van quedar plasmades les necessitats del veïnat, que reivindica un centre de dia, un centre social polivalent, més equipaments sanitaris, un parc inclusiu, la reglamentació dels horts urbans o la recuperació d’alqueries per a l’ús públic.

Manifestació contra el PAI de Benimaclet
Manifestació contra el PAI de Benimaclet |Lucas Guerra

 

El projecte anunciat per la vicealcaldessa –de la mateixa manera que va ocórrer en els intents de construir sobre els terrenys els anys 1992, 1999, 2003, 2007 i 2014– ha trobat l’oposició del veïnat, associacions i col·lectius del barri, que es posicionen en contra de la urbanització dels terrenys d’horta productiva i denuncien l’especulació immobiliària inherent. En concret, segons l’anunci de Gómez, la reformulació del projecte consistirà a rebaixar les altures dels edificis i reduir el parc d’habitatges, que passarà a tindre’n mil. Així, pretén destinar més sòl a ús terciari, per a oficines i empreses d’innovació. Per tant, la nova proposta no desclassifica ni un metre quadrat de sòl, ni redueix l’edificabilitat, només la transforma. En canvi, des de Compromís han defensat una desclassificació del 35,5% de la superfície per a mantenir-la com a horta productiva, un parc de 720 habitatges i baixar les altures màximes de tretze a huit.

Les membres de l’Associació de Veïns i Veïnes (AVV) del barri de Benimaclet –que fa set anys que treballen al voltant de la qüestió del PAI– consideren que la reforma presentada per Sandra Gómez “no és acceptable”. Elles es posicionen a favor de la reducció de l’edificabilitat a un 25% –els 1.345 habitatges plantejats es reduirien fins a 350. A més, han desenvolupat el projecte “Benimaclet, porta a l’Horta”, que planteja, entre altres qüestions, el soterrament parcial de la ronda nord.

En relació amb la proposta veïnal, Gómez considera que “no contempla dotacions públiques, el col·legi i poc més, per la qual cosa el debat no és qui ho paga, sinó la mateixa existència de les dotacions”. En contraposició, Arturo Sanz, arquitecte i membre de la Junta General de l’AVV de Benimaclet, denuncia “la campanya mediàtica que s’està duent a terme per tal d’executar el PAI amb tota la seua edificabilitat”, ja que es presenta com a condició sine qua non perquè el barri puga rebre les dotacions que necessita. I afegeix: “Les dotacions no les paga la promotora, les paga l’administració”.

Des de Cuidem Benimaclet, aposten per desclassificar el sòl, la qual cosa permetrà construir dotacions per al barri alhora que se salva l’horta, un espai que “no està fora de la ciutat, perquè encara forma part d’ella”

Cuidem Benimaclet, que va nàixer amb l’objectiu d’apropar l’urbanisme a les veïnes, i que així aquestes participaren en el disseny de la ciutat; considera que la revisió del PAI “només pinta la cara de l’especulació de color verd”.  A més, segons la plataforma veïnal, encara que empren el mot “sostenibilitat”, “es preveu la urbanització total del sector, amb una redistribució d’usos, altures, zones verdes i qüestions menors que en cap cas aborden la problemàtica d’arrel”.

Com a alternativa, proposen abordar la qüestió tenint en compte els paràmetres estructurals. Des de Cuidem Benimaclet, aposten per desclassificar el sòl, la qual cosa permetrà construir dotacions per al barri alhora que se salva l’horta, un espai que “no està fora de la ciutat, perquè encara forma part d’ella”. Com a conseqüència, naix “Repensem Benimaclet”, un procés de participació impulsat per l’Assemblea Feminista del barri. Carlos Marco, membre de Cuidem, explica que “Repensem” proposa “una visió holística del barri” i inicia un procés amb què “poder fer barri des del barri”. “No sols és no fer el PAI –incideix Marco–, és fer possible un urbanisme diferent, en què les persones estiguen al centre de la planificació”. I conclou: “No volem verd artificial”.

Gómez, per contra, no entén com es pot dir que la proposta del PSPV no canvia res si encara no està dibuixada, perquè “el que hem aprovat són criteris que han de ser respectats per qualsevol proposta que es presente”. “Convide –continua– qualsevol veí o associació a dir-nos quin dels criteris aprovats no és adequat”. I postil·la: “És cert que els criteris no inclouen la desclassificació ni la reducció de l’edificabilitat, però dubte que qualsevol puga estar en contra de qualsevol d’ells”.

Tant l’AVV com Cuidem Benimaclet consideren que l’Ajuntament de València té l’oportunitat perfecta per a passar “de les paraules als fets”, deixar-se “d’escenografia i maquillatge”, i intervenir en el sector fent possible un model urbanístic per i per a la gent que habita el territori, i no per i per als promotors immobiliaris.


Les dades d’un PAI innecessari

El model dels PAI va nàixer en 1994, amb la Llei 6/1994, de 15 de novembre, de la Generalitat Valenciana, per regular l’activitat urbanística i substituir al propietari del sòl per la figura de l’agent urbanitzador. Aquest model, que va ser copiat per la resta de comunitats autònomes de l’Estat espanyol, va esdevindre un dels pilars de l’urbanisme valencià, aquell que la Comissió Europea va titllar de corrupte i il·legal.

El PAI de Benimaclet s’empara en el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de 1988, amb el qual, la constructora Metrovacesa pretén construir 1.345 habitatges amb torres de fins a vint altures. Aquest fet, segons explica Marco, “suposa per al barri la creació d’un ‘Benimaclet 2’”, ja que, fent una estimació amb una mitja de tres persones per habitatge, suposaria 5.000 persones més en el barri, “quasi una cinquena part de l’actual barri”. A més, les veïnes, associacions i col·lectius de Benimaclet que lluiten enfront de l’especulació urbanística denuncien que el PGOU de 1988 està obsolet i ja no respon a les necessitats de la població.

Gómez també reconeix que els paràmetres urbanístics del PAI han caducat. Així i tot, defèn que el PAI estableix una densitat de 75 habitatges per hectàrea, mentre que l’Organització de les Nacions Unides (ONU) recomana que se situe entre 120 i 150

Gómez també reconeix que els paràmetres urbanístics del PAI han caducat. Així i tot, defén que el PAI estableix una densitat de 75 habitatges per hectàrea, mentre que l’Organització de les Nacions Unides (ONU) recomana que se situe entre 120 i 150, tenint en compte criteris de sostenibilitat que responen a qüestions de densitat poblacional. Per tant, segons Gómez, basant-se en “el que diu l’ONU, el Ministeri, o qualsevol organisme que parle de sostenibilitat a l’urbanisme, el nou dibuix del PAI és ecosostenible”. Les expertes de la cooperativa El Rogle –especialitzades en recerca, mediació i advocacia–  assenyalen que aquest argument de Gómez és “fal·laç”, perquè la urbanització “ha de ser densa i consolidada”, no “expansiva i dispersa”, i el PAI de Benimaclet urbanitza terrenys rurals, per tant, comporta una expansió de la ciutat. A més, també apunten que cal tindre en compte que les àrees de transició a l’horta no poden tindre la mateixa densitat que les àrees centrals.

L’obsolescència del PAI de Benimaclet també respon al fet que la ciutat de València no ha crescut segons les previsions de fa quaranta anys, que auguraven l’augment poblacional en més 300.000 persones. De fet, segons reflecteix un informe elaborat per la Universitat de València, l’increment de població des de 1982 fins al 2017 és d’un 1%, el que representa tan sols un 0,03% anual en tot el període. Açò ha suposat que a València hi haja projectes urbanístics sense desenvolupar –o sols parcialment– que evidencien el sobredimensionament de l’oferta de sòl urbanitzable a la ciutat.

Gómez, per la seua part, assegura que és “un error vincular la necessitat de vivenda, únicament, a l’augment poblacional”, ja que el nombre de persones que viuen soles “ha crescut un 20% en 15 anys”.  A més, remarca que l’any 88 no existia el fenomen dels apartaments turístics, “que consumeixen milers de vivendes en la ciutat”, ni la demanda d’immobles per a estudiants, tant espanyols com Erasmus, que no figuren en el cens.

L’increment de població des de 1982 fins al 2017 és d’un 1%, el que representa tan sols un 0,03% anual en tot el període. Açò ha suposat que a València hi haja projectes urbanístics sense desenvolupar

Des de la cooperativa El Rogle, però, consideren que el fet que hi haja més persones soles no es pot prendre com a argument per edificar una casa per a cada persona de la ciutat, ja que açò suposaria “un greu problema en termes de sostenibilitat”. En relació amb les vivendes per a ús turístic (VUT), apunten que, precisament, són aquestes les que resten opcions d’habitatge a la ciutadania. Per tant, la resposta “no pot ser construir nous habitatges perquè hi haja més gent en apartaments turístics, sinó limitar aquest tipus de vivendes”. Segons les dades publicades a la web Inside Airbnb, a la ciutat de València, s’anuncien 6.552 VUT, de les quals 132 s’ubiquen a Benimaclet.

Pel que fa a la quantitat de pisos buits que hi ha a la capital del Túria, és una dada que es desconeix. L’última estimació la va fer l’Institut Nacional d’Estadística (INE) el 2011, i no s’actualitzarà fins a l’any que ve. Segons El Rogle, “la inexistència d’aquest cens –que sí que existeix en altres ciutats– i d’eines i iniciatives per mobilitzar-los, ja és un argument per no construir”. Per últim, apunten que el pla d’habitatge no recomana la nova construcció, ja que es recomana mobilitzar habitatges construïts. A banda, amb els projectes urbanístics que hi ha en procés ja es projecten un total de 20.000 nous habitatges.

L’equip jurídic de Cuidem Benimaclet, enfront d’aquest argument, assenyala que les expectatives urbanístiques no s’indemnitzen, si aquestes s’alteren per decisió de l’administració pública

Un altre argument que s’utilitza des de regidoria d’urbanisme per a dur a terme el PAI és el pagament d’indemnitzacions. En paraules de la regidora i vicealcaldessa, “fins i tot l’informe encarregat pels veïns estableix uns costos d’uns 14 milions que l’Ajuntament hauria de pagar”. I afegeix: “Ningú entendria donar milions d’euros a un promotor per no moure un dit”. L’equip jurídic de Cuidem Benimaclet, enfront d’aquest argument, assenyala que –tal com han sentenciat els magistrats del Tribunal Suprem i d’instàncies superiors en altres casos– les expectatives urbanístiques no s’indemnitzen, si aquestes s’alteren per decisió de l’administració pública. “Sense patrimonialització no hi ha dany causat, i sense adquirir drets urbanístics en forma d’execució i adjudicació, no cap ni un euro d’indemnització”, defensen a través d’un comunicat. I conclouen: “Si segueixen mentint, nosaltres seguirem lluitant. De moment, li enviarem un manual de dret urbanístic a la regidoria de Desenvolupament Urbà”.

La llei i la jurisprudència diuen que no cal indemnitzar Metrovacesa, perquè no s’han materialitzat els seus drets urbanístics. Les indemnitzacions sols respondrien als 69.153 metres quadrats d’horta que van ser expropiats per fer la ronda nord, ja que, als propietaris dels terrenys corresponents, en compte de ser indemnitzats, se’ls van oferir drets per la futura edificabilitat del PAI. Correspondrien, doncs, entre 11,5 i 14 milions d’euros –i no 20 milions, com preveia l’Ajuntament de València, ni 50 milions, com demanava Metrovacesa–, segons l’informe de la Universitat de València i impulsat pels col·lectius del barri. Aquest informe, els dos de Manuel de la Torre, secretari d’urbanisme de la ciutat de València i els dels servicis jurídics de l’Ajuntament de València, coincideixen en el fet que no s’ha d’indemnitzar per reduir o eliminar l’edificabilitat del PAI, perquè no s’ha començat a urbanitzar.

 

Dignificació popular d’espais degradats

Arturo Sanz no dubta en afirmar que “els terrenys del PAI són un exemple de responsabilitat ciutadana”. I és que, el que eren descampats plens d’escombraires –que abans eren horta productiva, però que, segons Marco, han sigut degradats “intencionalment” per a justificar l’execució del PAI–, gràcies a la implicació veïnal, ara són horts col·lectius o individuals, i terrenys nets que la gent utilitza per a passejar. Un exemple notori és el jardí Lluerna, un espai que les veïnes han condicionat i enjardinat.

Un altre exemple és el Centre Social Okupat i Anarquista (CSOA) l’Horta, des d’on es dona suport a la campanya i a la proposta de Cuidem Benimaclet. L’existència d’aquest centre cultural no seria possible sense la patrimonialització popular sorgida arran de la necessitat d’intervindre en uns espais abandonats, dignificant-los i fent d’ells llocs de trobada veïnal intergeneracional. Per això, les membres del CSOA demanen que es respecten els espais que ja tenen un ús col·lectiu, i que si hi ha necessitats públiques, que s’utilitzen els terrenys encara degradats. Per a elles, aquest és el moment de mostrar “el muscle del veïnat enfront del capital”.