El més selecte de la classe empresarial catalana i del patriciat barceloní s’ha organitzat bé i ràpid per posar pressió a les institucions públiques i convèncer-les de la necessitat urgent d’ampliar una pista de l’aeroport del Prat i fer-hi una nova terminal. Organitzacions patronals, empreses de diversos sectors i dimensions i think-tanks dedicats a protegir els interessos de l’economia privada han unit forces per fer costat a la proposta d’Aena. La fotografia d’aquesta unitat d’acció es va plasmar el 2 de juny en un acte de certa solemnitat a l’auditori de l’Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses (ESADE), que va servir de presentació d’un manifest que urgeix l’ampliació. A fora, diverses agrupacions ecologistes i la plataforma Zeroport es manifestaven en contra de la demanda empresarial.
El document consensuat és de títol inequívoc però amb una subtilitat: “Sí a l’acord d’ampliació de l’aeroport”. Es defensa la negociació amb tots els agents del territori, s’aposta per trobar les solucions i compensacions que facin falta per preservar els valors ambientals i la biodiversitat del delta del Llobregat, però, sigui com sigui, l’ampliació s’ha de fer, és “imprescindible”, “urgent” i “inajornable”. En resum: diàleg, sí, però sense entretenir-s’hi gaire i amb el full de ruta ja marcat abans d’asseure’s.
Ha estat la patronal per excel·lència de l’empresariat català, Foment del Treball Nacional, qui més i millor ha portat la batuta de l’ampliació
Sens dubte, ha estat la patronal per excel·lència de l’empresariat català, Foment del Treball Nacional, qui més i millor ha portat la batuta en aquesta reivindicació. I molt particularment el seu president actual, l’històric exdiputat d’Unió Democràtica de Catalunya, Josep Sánchez Llibre, que ja va protagonitzar el 13 de maig, en solitari, un acte a favor de l’ampliació. I s’hi ha anat referint en totes les seves intervencions públiques. Al seu costat, amb veu pròpia a l’acte d’ESADE, alguns pesos pesants de la campanya, sigui per nombre d’associades o per la seva capacitat d’influència entre les elits. El Cercle d’Economia (que avui dia presideix Javier Faus, president de la inversora Dragon Capital i exvicepresident del FC Barcelona); la mateixa escola de negocis ESADE, la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona (la seva presidenta, Mònica Roca, va formar part de la candidatura “Eines de país”, impulsada des de l’Assemblea Nacional Catalana) i també, curiosament, un club esportiu, el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), tot i que avui és més remarcable la seva activitat com a empresa multiservei i per l’activitat lobbista que duu a terme, sobretot en l’àmbit de la mobilitat.
El manifest favorable al creixement aeroportuari ha recollit, fins ara, 175 adhesions, si fem cas del llistat que ofereix el web de Foment (no les 200 que es van proclamar mediàticament el dia de la presentació). Una seixantena es poden adscriure a l’àmbit de les associacions empresarials, gremials, de comerciants o de professionals liberals. Destaca, però, la poca presència de col·legis professionals. Només tres, dels de Barcelona, s’hi han adherit: el d’agents comercials, el d’agents de duanes i, potser més sorprenentment, el de l’Advocacia.
La patronal del totxo i un investigat del 3 %
Una altra setantena llarga son empreses de sectors tan diversos com el turístic (Port Aventura), el transport aeri (Vueling), les comunicacions (Rakuten, actual patrocinador de la samarreta del Barça, o l’imprescindible Grup Godó), la distribució alimentària (Mercadona), una ETT (Randstad), el fabricant automobilístic SEAT o fins i tot subministradores de serveis bàsics com Agbar. També hi ha pesos pesants que cotitzen a l’Ibex-35, com Repsol o Naturgy (en aquest cas, per mitjà de la seva fundació), i dos grups bancaris que es van endur la seva seu social de Catalunya després del referèndum de 2017: CaixaBank i el Banc Sabadell. Entre les cotitzades, també, dos gegants farmacèutics, Almirall i Grífols, que té la seu a Barcelona, tot i que liquida bona part dels seus impostos als Estats Units i a Irlanda. El gremi del totxo hi és en ple, amb la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya i l’Agrupació de Fabricants de Ciment de Catalunya, i el del plàstic també, amb la rúbrica de l’Associació d’Indústries del Plàstic de Catalunya i el Centre Espanyol de Plàstics.
Completen les firmes un seguit de consorcis de promoció econòmica dels que proclamen la innovació i la captació de talent en la seva missió, com Barcelona Futur, Tech Barcelona o Barcelona Global. I alguna presència més excèntrica, com ara la Unió de Federacions Esportives Catalanes (UFEC) o Barcelona 2020 Associació Ciutadana, una mena de think-tank sobiranista i liberal que presideix l’exconseller de la Generalitat Germà Gordó, investigat per l’Audiència Nacional espanyola pel cas 3 %.
I de postres, l’aposta per ampliar l’aeroport rep el suport del restaurant 7 portes de la Barceloneta i de la influent empresa del sector artístic Grupo Focus.
