Com se sostenen els mitjans de comunicació? Quina part dels seus ingressos provenen del finançament públic i fins on estan endeutats? Tot i que periòdicament, l’InCom de la UAB o el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) publiquen informes que inclouen dades de polítiques públiques de la Generalitat, no és fàcil accedir a una mirada àmplia que relacioni les tres variables –ingressos, finançament públic de diverses administracions i deute. La recerca El finançament públic dels mitjans de comunicació a Catalunya, elaborada pel Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural de la Facultat de Ciències de Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona –amb la col·laboració de l’Oficina Antifrau i el Col·legi de Periodistes de Catalunya–, que s’ha presentat aquesta mateixa tarda a la seu de l’òrgan col·legial a Barcelona– ho posa molt més fàcil.
De la mostra de 42 mitjans de Catalunya analitzats a l’informe, La Vanguardia va ser el que va rebre més finançament públic el 2017 a través de subvencions, publicitat institucional i contractes o convenis amb administracions: pràcticament 5,5 milions d’euros. El segueix El Periódico amb 5,4 milions, que l’any anterior havia ocupat la primera posició del rànquing, amb 7,3 milions. Tot i la proximitat d’ambdós diaris pel que fa a finançament públic, si es calcula el total que rep cada conglomerat mediàtic, el Grup Godó -que a més de La Vanguardia inclou l’emissora Rac 1, el canal 8TV i el diari esportiu El Mundo Deportivo– és, amb diferència, el més finançat per les administracions, amb un total de 9.028.385 milions d’euros el 2017. El Grupo Zeta -amb els diaris El Periódico i Sport– va rebre’n 3 milions menys. A la cua, hi ha la Directa, que només va rebre 605 el 2016 –de subvenció de la Generalitat pel fet de ser una publicació en català– i l’any següent 4.495 euros de l’Ajuntament de Barcelona en concepte de publicitat; i El Mundo de Catalunya amb 30.444 (2017) i 16.824 (el 2016).
De la mostra de 42 mitjans de Catalunya analitzats a l’informe, ‘La Vanguardia’ va ser el que va rebre més finançament públic el 2017 a través de subvencions, publicitat institucional i contractes o convenis amb administracions: pràcticament 5,5 milions d’euros. El segueix ‘El Periódico’ amb 5,4 milions
L’informe denuncia que “la cultura de la transparència no ha entrat a les administracions”, perquè les autores de l’estudi han topat amb força dificultats per aconseguir una informació correcta i completa, un fet que només ha permès presentar uns resultats “aproximats “de 42 mitjans. La mostra també permet comparar quin percentatge d’ingressos de cada mitjà té un origen públic – de la Generalitat, ajuntaments, Consells Comarcals i Diputacions–, però només s’ha pogut fer de forma exhaustiva respecte l’exercici de 2016 (del 2017 manquen dades de diversos mitjans). Si es té en compte aquesta relació, el rànquing canvia i són diversos diaris digitals els que, proporcionalment, reben més diners de les arques públiques. A La República el finançament públic representa el 65% d’uns ingressos de 176.984 euros -segons el registre mercantil-, a NacióDigital, el 60% de 1.455.574 euros i a El Món, el 34% de 640.835 euros.
En números absoluts, per darrera els dos diaris amb més finançament públic –La Vanguardia i El Periódico-, hi figura El Punt Avui, amb 4,9 milions; TV3-Televisió de Catalunya, amb 3,5 milions; l’Ara amb 2,9 milions; RAC 1 amb 2 milions i 8TV amb 1 milió. Mentre que de 2016 a 2017 l’aportació a El Periódico i a 8TV s’ha reduït; El Punt Avui, TV3 i l’Ara han incrementat els ingressos públics; i La Vanguardia i RAC 1 mantenen imports similars d’un any a l’altre.
La publicitat institucional, una via opaca
La principal via de finançament públic dels mitjans és la publicitat institucional que, segons l’informe presentat avui, el 2017 va representar un volum de 30,7 milions d’euros per als mitjans analitzats, mentre que les subvencions van sumar 1,1 milions i els contractes i convenis, 1,1 milions.
Malgrat que la Llei 19/2014 de Transparència, Accés a la informació pública i Bon Govern obliga les administracions a publicar el cost desglossat de les campanyes institucionals i l’import contractat a cada mitjà, l’estudi denuncia que la normativa “té un compliment molt inferior”
Així i tot, i malgrat que la Llei 19/2014 de Transparència, Accés a la informació pública i Bon Govern obliga les administracions a publicar el cost desglossat de les campanyes institucionals i l’import contractat a cada mitjà, l’estudi denuncia que la normativa “té un compliment molt inferior”. Per aquesta raó, s’ha hagut de sol·licitar informació a través del dret d’accés a la informació pública a les diverses administracions.
Mala salut financera
La majoria dels mitjans de la mostra presenten un endeutament total superior al 50% del resultat de l’exercici del 2016, l’any del qual s’han obtingut dades de pràcticament tots els mitjans a través del registre mercantil: deu capçaleres superen el 75% i vuit el 50% de deute. La llista de major endeutament l’encapçala 8TV (del Grup Godó) amb un 176%, i la segueix la Cadena Pirenaica (141%), l’Ara (138%) i La Mañana (130%).
L’any 2016, a ‘La República’ el finançament públic representava el 65% d’uns ingressos de 176.984 euros –segons el registre mercantil–; a ‘NacióDigital’, el 60% de 1.455.574 euros i a ‘El Món’, el 34% de 640.835 euros
Per la cua, amb més bona salut financera, hi figuren el Diari de Tarragona, amb un 11%, Lleida Televisió (18%), El Nou 9 (30%) i Canal Terres de l’Ebre (31%). Tot i que Crític i la Directa no apareixen analitzats en aquest apartat, perquè no consten al Registre Mercantil ja que com a cooperatives estan dipositats al Registre de cooperatives, cap de les dues capçaleres mai ha contret cap deute.
El tractament de la corrupció
L’informe també analitza el tractament periodístic dels casos de corrupció de les alcaldies de Santa Coloma de Gramenet, Sabadell, Lloret de Mar i Torredembarra, a través dels webs municipals i els diaris generalistes La Vanguardia i El País. Mentre que el treball conclou que “en general, els resultats oferts pels webs municipals i les seves notes de premsa són deficients”, amb excepció el cas de Lloret de Mar, valora positivament el seguiment dels casos de corrupció per part dels mitjans de comunicació generalistes seleccionats.
L’anàlisi reconeix “una important tasca de documentació i investigació” en bona part de les informacions publicades tant a la capçalera del Grup Godó com a la de Prisa, però també subratlla “dèficits”, com el “sensacionalisme manifest d’alguns titulars o textos” o la línia editorial com a condicionant en la manera d’informar.
