El 28J es commemora un dels esdeveniments més importants per la lluita d’alliberament sexual i de gènere. El 1969, en aquesta mateixa data, començaven els aldarulls d’Stonewall a Nova York, els quals representen el punt de partida en l’organització de les persones LGTBI com a moviment polític en la lluita pels seus drets. Vuit anys més tard, dos després de la mort del dictador Franco, es va organitzar la primera manifestació pel dia de l’alliberament sexual i de gènere a Barcelona, a càrrec del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC). En el 77, les dones trans van tenir un paper vital, ocupant la capçalera de la manifestació amb el lema “Nosaltres no tenim por. Nosaltres som”, i defensant a la resta de manifestants contra els cops dels grisos. Tot i el paper vital que hem tingut en les protestes pel col·lectiu, se’ns ha marginalitzat des del principi, centrant la lluita als interessos d’altres col·lectius més favorables a una assimilació dins el sistema, com els homes blancs cisgènere gais.
Tot i un any amb les protestes paralitzades per la pandèmia, aquest 2021, pel 28J, el moviment LGTBI ha sortit amb molta força als carrers per reclamar altra vegada els seus drets. Malgrat la preocupació generada per la COVID-19, s’ha aconseguit una gran afluència, en gran part impulsada pels atacs rebuts cap a la comunitat trans per part del govern de l’Estat espanyol. Donada aquesta situació, un punt molt important de la jornada ha estat la defensa i la reparació històrica cap a les persones transfemenines, donant-nos un paper central en les protestes. S’han organitzat actes com el Rebombori contra la Transmisogínia, en protesta als atacs continus de la ultradreta i de les TERF, i se’ns ha donat una posició preponderant en la manifestació unitària crítica.
Per Sororitrans aquest ha estat el nostre primer contacte amb la comunitat LGTBI de Barcelona, i mentre que estem molt contentes de tots els militants i organitzacions que hem conegut, l’escenari organitzatiu autònom que hem descobert deixa molt a desitjar. El moviment a la ciutat està actualment desorganitzat i fragmentat. L’entitat encarregada de coordinar l’orgull crític, anomenada el “28J autònom”, ha anat perdent components amb els anys, bé sigui per discrepàncies polítiques o per disputes internes entre organitzacions. En els darrers tres anys les fragmentacions han incrementat fins a culminar en aquesta darrera jornada, on la Crida ha pres sola el paper d’organitzar la ja famosa manifestació i posterior festa, i el 28-J autònom ha optat per seguir amb actes d’èxit com la ruta històrica. La resta d’entitats LGTBI de la ciutat no han fet acte de presència dins de l’organització del 28J crític.
Nosaltres creiem que la lluita per l’alliberació sexual i de gènere és part de la lluita de la classe treballadora, i no obtindrem una veritable emancipació fins que no abolim totes juntes el capitalisme
Per altra banda, hem notat una gran falta de discurs revolucionari darrere les reivindicacions de les diferents entitats i actes. Mentre que aquest era un fet a esperar des de les diferents organitzacions més institucionalitzades, la presència de discursos reformistes –o directament buits i performatius– en les organitzacions més autònomes ha estat una causa de preocupació dins de Sororitrans. Nosaltres creiem que la lluita per l’alliberació sexual i de gènere és part de la lluita de la classe treballadora, i no obtindrem una veritable emancipació fins que no abolim totes juntes el capitalisme. Així doncs, sense discurs i pràctiques revolucionàries, el 28J no és un moviment efectiu.
Aquesta falta d’ideari revolucionari ha donat lloc a l’única conclusió lògica possible: una falta de praxi i la consegüent fragmentació del moviment. S’ha optat per seguir amb els ja tradicionals actes de l’orgull crític, quan faltava el més important: una unitat forta de la comunitat i la creació d’un discurs i d’un pla estratègic comú. Si el 28J manca de discurs, es transforma en una diada performativa més, en comptes de l’acte reivindicatiu que aspira a commemorar, el d’Stonewall de 1969. Sense aquesta comunitat forta, les persones LGTBI seguirem patint agressions, seguirem sent moneda de canvi dels partits burgesos i, en si, la nostra situació material no canviarà notablement.
És per això que a Sororitrans, des de l’inici de la nostra formació, hem apostat fortament per teixir xarxa entre les transfemenines, qui tan despolititzades i alienades pel sistema estem. No és suficient repetir les mateixes consignes i proclames anualment, és necessari entendre que necessitem un canvi en la nostra manera de fer, i aquest passa per la implicació real de les militants al moviment: hem d’entendre que el que és personal és polític i les transfemenines ho sabem millor que ningú. És necessari que la comunitat LGTBI abandoni les posicions de crispació i moralisme en les que l’esquerra està sumida, i entenguem que necessitem crear un espai segur i cohesionat per a totes, on puguem ajudar-nos no només moralment, sinó materialment, resolent nosaltres mateixes la precarietat i individualització a la qual el sistema capitalista ens aboca, i dotant-nos dels recursos necessaris per poder lluitar totes juntes. Alhora, és necessari entendre que aquesta ajuda material ha de venir acompanyada d’un discurs revolucionari: l’objectiu final no és resoldre-li al capital les seves pròpies contradiccions, sinó dotar-nos de les eines i de la força suficient per a poder portar a terme una revolució i així doncs, l’abolició del capitalisme.
Hem de crear organitzacions que tinguin com a un dels pilars ajudar a les persones més afectades pel capitalisme patriarcal i racista, donant-los els recursos que els falten per poder donar una mà en la lluita
I doncs, en què es basa aquest “teixir comunitat”, aquest canvi en les maneres de fer? Primer de tot hem d’entendre que l’estat, les institucions, són el nostre enemic, i no obtindrem la nostra emancipació per part d’elles, sinó que ens l’hem de guanyar nosaltres soles. Hem de crear organitzacions que tinguin com a un dels pilars ajudar a les persones més afectades pel capitalisme patriarcal i racista, donant-los els recursos que els falten per poder donar una mà en la lluita. Això implica buscar solucions d’accés a l’habitatge per aquelles persones en risc d’exclusió social, crear xarxes d’aliments per aquelles que no tenen el poder adquisitiu suficient, buscar ajuda psicològica per totes aquelles a qui aquest sistema ha traumatitzat profundament. Necessitem entendre que la lluita de totes, encara que prengui formes diferents, és exactament la mateixa: la lluita contra el capitalisme patriarcal racista. Necessitem dotar a la classe treballadora de consciència de classe.
Així doncs, des de Sororitrans creiem que el següent pas a fer respecte al 28-J autònom és l’apropament de les diferents organitzacions, la creació d’espais de diàleg entre nosaltres, la posada en comú dels diferents discursos, i la creació d’estratègies comunes davant les opressions que patim. És necessari que primer de tot ens organitzem totes juntes, i entenguem que el moviment per l’alliberació sexual i de gènere serà revolucionari o no serà.
