Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Tres-centes entitats de la societat civil exigeixen la retirada "immediata i sense condicions" dels plans d’ampliació de l’aeroport

Després de l'acte de la patronal i els lobbies econòmics a ESADE, entitats, col·lectius i cooperatives han fet sentir la seva veu des de l'Auditori del Museu de Ciències Naturals de Barcelona amb la participació de diverses expertes i sota el missatge "Ampliacions d’aeroport? No, gràcies"

Acte contra l'ampliació de l'aeroport del Prat al Museu de Ciències Naturals de Barcelona | Arxiu

Si 175 empreses, patronals i lobbies econòmics van organitzar un acte a l’auditori d’ESADE en defensa de l’ampliació de l’aeroport del Prat, avui més de 300 organitzacions han fet sentir la seva veu contra el projecte d’Aena a l’Auditori del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Entre els participants a l’acte del 30 de maig hi havia el Cercle d’Economia, la Cambra de comerç de Barcelona, Foment del Treball, RACC, Pimec o el grup IAG. Entre les d’avui, entitats, col·lectius i cooperatives de l’àmbit social, la pagesia, l’ecologia o veïnals. El primer acte, amb “Sí a l’ampliació de l’aeroport” com a eslògan, el d’avui: “Ampliacions d’aeroport? No, gràcies”, amb el suport, entre tantes altres, d’Unió de Pagesos, el Consell Nacional de la Joventut, la Xarxa per la Justícia Climàtica, la Xarxa d’Economia Solidària (XES) –que aglutina 314 entitats–, DEPANA – Lliga per a la Defensa pel Patrimoni Natural o Lafede.cat, amb 126 organitzacions federades.

La proposta d’Aena i d’una part del sector econòmic del país consisteix a ampliar de nou l’aeroport amb una nova terminal i la prolongació en 500 metres de la tercera pista, el que suposaria la destrucció total de la llacuna de la Ricarda, epicentre de la biodiversitat del delta del Llobregat. Per Elena Idoate de Zeroport, “els lobbys han demostrat que no tenen els coneixements bàsics ni la sensibilitat mínima sobre energia, clima i ecosistemes. Ells tenen el capital, nosaltres tenim la ciència i la força de l’oposició popular”. Des de la plataforma reclamen la retirada immediata i sense condicions dels plans d’ampliació d’activitat i infraestructures i de possibles noves infraestructures orientades al creixement del trànsit aeri.

Per Elena Idoate de Zeroport, “els lobbys han demostrat que no tenen els coneixements bàsics ni la sensibilitat mínima sobre energia, clima i ecosistemes. Ells tenen el capital, nosaltres tenim la ciència i la força de l’oposició popular”

Tant oposició popular com ciència han estat presents en l’acte, en què ha participat Ferran Puig Vilar, enginyer de telecomunicacions i periodista científic; Iolanda Fresnillo, llicenciada en Sociologia i investigadora i consultora sobre el deute, desenvolupament, finances responsables i polítiques públiques; i Narcís Prat, catedràtic del Departament d’Ecologia i director del Grup d’Investigació Freshwater Ecology and Management (FEM) de la Universitat de Barcelona. Abans de les seves intervencions, Idoate ha subratllat que l’objectiu d’aquest “altre acte” és demostrar “amb arguments rigorosos” que l’ampliació, valorada en 1.700 milions d’euros, “atempa contra la salut pública”, té “finalitats especulatives” i “és inadmissibles en el context actual i futur”.

Acte contra l’ampliació de l’aeroport al Museu de Ciències Naturals de Barcelona |Arxiu

 

Precisament, Puig Vilar ha insistit que el projecte d’Aena empitjoraria encara més l’actual crisi climàtica, energètica i de biodiversitat. El periodista científic ha aportat fonts com l’Índex del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les sigles en anglès), els informes de l’Agència Internacional de l’Energia o la Plataforma Intergovernamental Científic-normativa sobre Diversitat Biològica i Serveis dels Ecosistemes (IPBES). També s’ha posat el projecte d’ampliació davant del mirall de l’Acord de París, signat per l’Estat espanyol, segons el qual cal reduir en un 80% les emissions de CO₂ el 2050, quan l’increment del trànsit aeri fins a setanta milions de passatge, per si sol, ja suposaria un increment del 33%, un càlcul de l’agència pública Barcelona Regional.

En aquesta línia, Fresnillo ha criticat que l’Estudi sobre l’impacte econòmic de l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – El Prat, encarregat per Aena, “ignora impacte mediambiental i els riscos de l’emergència climàtica, com l’increment del nivell del mar, els esdeveniments climàtics extrems en el sector turístic, els preus dels combustibles fòssils…”. Per la investigadora, els defensors de l’ampliació basen les promeses de creixement econòmic en una “hipòtesi falsa”: “Ens estan venent fum”, conclou. A les pàgines del manifest en defensa del projecte d’ampliació, donen per fet que l’increment de vols i passatge es produirà si la infraestructura ho permet, obviant els impactes que la pandèmia i la constatació del canvi climàtic poden tenir en els hàbits del turisme i de la mobilitat del sector negocis.

El periodista científic Puig Vilar ha insistit que el projecte d’Aena empitjoraria encara més l’actual crisi climàtica, energètica i de biodiversitat

Aena planteja “compensar” l’impacte de la tercera pista sobre la llacuna de la Ricarda, però per experts com Narcís Prat no hi ha compensació possible: “La Ricarda forma part d’un ecosistema i la zona agrària també, depenen una de l’altra i han de ser gestionades de forma conjunta”. L’ecòleg parteix de la base que l’espai protegit “ja necessita una restauració ambiental” i que si s’hi impacta i es crea una llacuna artificial, “no mantens la biodiversitat, et carregues tot la cosa singular”. Per ara, el 60% del territori del delta del Llobregat ja s’ha perdut i aquesta ampliació, han destacat, seria “un nou atemptat contra els seus valors naturals i agraris, i al sistema d’aqüífers”.

La Comissió Europea, en la comunicació que va fer arribar al govern espanyol el passat 18 de febrer i al que la Directa ha tingut accés en exclusiva, ja alerta que entre el període 2002-2015, la infraestructura aeroportuària ha comportat una reducció global del 70% del nombre d’exemplars de les espècies hivernants i la pràctica desaparició del corriol camanegre, la terrerola comuna, el morell xocolater, l’arpella comuna i el trobat.

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!