Nascuda en el si d’una família de capoeiristas a Rio de Janeiro, es va establir per primera vegada a l’Estat espanyol fa vint anys, quan va acabar l’institut. Els seus pares, pròxims a les cultures negres, li van inculcar de petita una visió afrocèntrica. “Vinc d’un entorn que sempre va explicar una segona història de qui som nosaltres, les persones afro”, explica. Va començar a lluitar aquí tal com ho havia fet al Brasil, on ja havia patit racisme institucional. I després d’un temps va decidir tornar-hi. Allà, va ser testimoni dels canvis polítics dels últims anys, de les grans manifestacions i del procés de destitució a Dilma Rousseff. Immersa en aquesta realitat, va viatjar a l’Estat espanyol per organitzar la seva tornada definitiva al país d’origen quan, el març de 2018, van assassinar Marielle Franco. Aquest fet la va marcar personalment i va ser el disparador per trobar-se amb altres dones brasileres feministes, antifeixistes i diverses que viuen a Barcelona. Van fundar un col·lectiu que suma tres anys de lluita i que vol incrementar les mobilitzacions de cara al 2022, quan se celebren eleccions al Brasil.
Vau néixer com a col·lectiu a partir de l’assassinat de la Marielle Franco…
Sí. Es va fer una convocatòria a la plaça de Sant Jaume, a Barcelona, on vam assistir unes 400 persones. Ens va xocar molt que una lluitadora fos assassinada brutalment. Ens vam adonar que les coses al Brasil canviarien políticament. I vam pensar a crear un grup per a articular-nos millor, perquè notàvem que el feixisme arribava al Brasil.
I va guanyar Bolsonaro.
Sí, i en la mesura en què més coses passaven al Brasil hem anat abastant més lluites. Les normes que aquest govern ens imposa ens obliguen a protestar. Perquè estan afectant la natura, els pobles originaris, les persones LGTBI, les persones afro, i ens imposa estar contínuament pendents del que està passant al Brasil.
Com us articuleu amb els moviments socials locals?
Aquí, a Barcelona, i a Madrid, hi ha Dones brasileres contra el feixisme. Ens articulem amb altres col·lectius socials i s’està enfortint el vincle perquè tristament i de manera paral·lela també va ascendint el feixisme en la política espanyola.
La vostra lluita té molt a veure amb les interseccionalitats, les posa molt en evidència.
“No estem parlant concretament d’un president, sinó de l’ascens dels pensaments feixistes”
Exacte. Som negres, dones, feministes, antiracistes, antifeixistes, som una assemblea diversa, solidària, estem contra la LGTBI-fòbia. Potser abans hi havia persones que no formaven part del moviment perquè no tenien tanta consciència. De fet, arran del president que tenim vam anar obrint la mirada sobre les coses contra les quals hem de lluitar. I anem aprenent d’altres lluites en el camí, amb l’escolta activa, som moltes i hi ha pluralitat. Intentem treballar la interseccionalitat perquè només d’aquesta manera podem combatre de veritat, perquè no sigui el típic moviment que només defensa algunes lluites sense ser conscient de les altres que existeixen.
Com valoreu el panorama polític espanyol i com ha impactat en el vostre moviment?
Amb els moviments polítics que s’han viscut a Espanya ens hem adonat que el que volem és el mateix en tots dos llocs: defensar la democràcia. Al cap i a la fi, estem vivint aquí i les lleis que ens toquen són les d’aquí, com la llei d’estrangeria. No ignorem que, malauradament, on estem hem trobat feixisme, abús de poder, mala utilització de la democràcia. I no estem parlant concretament d’un president, sinó de l’ascens d’aquests pensaments.
L’any que ve hi ha eleccions al Brasil. Quin és el vostre full de ruta?
Al juny s’han fet manifestacions a escala mundial sota el crit de “fora Bolsonaro”. Hem fet actes posant èmfasi en la necropolítica, que decideix les persones que viuen i les persones que moren segons el seu color de pell, la classe social o el gènere. Farem més actes, sempre que ens ho permetin les restriccions sanitàries, perquè de cara a les noves eleccions al Brasil, la idea és fer que les persones no perdin la memòria, posar en evidència què és el que ha passat. Va molt més enllà de ser un partit polític amb el qual no t’identifiques, estem parlant de vides, d’humanitat. Bolsonaro ha demostrat que no està a favor de la vida, tant de les persones que el van votar com de les que no.
