Quatre creadors sempre inspirats

L’Enric Casasses fa el que li dona la gana: recita en tuguris i edita els quaderns d’exorcismes de Verdaguer. Ben pensat, la cosa aquella i aquesta potser no són tan diferents, ambdues uneixen la tradició amb l’underground de manera inspirada. Darrerament ha publicat treballs amorosos com El nus la flor i uns assagets, llibres de poesia que tenen en comú una edició maca i sorprenent (Edicions Poncianes). Els assagets (en minúscula) són tres llargs assajos en vers sobre l’obra, la vida i el pensament de tres artistes (el violinista Niccolò Paganini, l’arquitecte Antoni Gaudí i el músic de sardanes Josep Blanch i Reynalt). Els poemes temptegen aproximacions per múltiples angles i entren de ple en el gaudi més entusiasta i subjectiu de les obres (“els meus escrits són hereus / del turó de les tres creus”), fent-ne una relectura plena de sucoses intuïcions i reflexions sobre l’obrador dels creadors. Profundes i sempre amb gràcia perquè, com Paganini, Casasses “el sentit de l’humor / no el perd ni quan gemega”.