En bona part, assistir al festival Say it loud! significa participar, no tant d’una opció més de la cultura de consum, sinó més aviat d’un ecosistema vinculat al teixit de l’economia solidària i l’economia local. N’hi ha prou amb mirar el nom de les organitzacions col·laboradores (Top Manta, Diomcoop, Periferias Cimarronas, Iridia), les discogràfiques que hi seran presents (Discos Redondos, One Blood), la barra muntada per Alterevents i els espònsors finançadors (cap gran marca publicitària), per entendre de què es parla quan es menciona la paraula comunitat, entesa com a sinònim d’intercooperació. Més enllà, els preus populars –cinquanta euros els tres dies–, i la qualitat de l’esdeveniment –amb un aforament reduït, però que s’acaba d’ampliar–, completen la idea de cultura que es vol promoure. Per tot plegat, el guany econòmic no es troba en el ventall de prioritats.
El programa de la tretzena edició ve carregat de propostes interessants. La filosofia emprada per seleccionar-les no implica portar als escenaris artistes actuals situades en el cim de l’àmplia escena global de les músiques urbanes, sinó prescriure compositores, combos, sound systems, PD i bandes de proximitat o internacionals, consolidats, si bé en moltes ocasions amb poc recorregut a les sales de concerts que tenim més a prop. Per aquest motiu, Quesoni tracta més d’apropar i descobrir discografies, amb tots els riscos que això suposa, que de pujar al cavall guanyador del moment.
La filosofia emprada per seleccionar el cartell no implica portar als escenaris artistes actuals situades en el cim de l’àmplia escena global de les músiques urbanes
Entrant als continguts, es pot dir que el ressò de la pandèmia hi serà present. Per exemple, hi ha la possibilitat de sentir el treball de Rodrigo Laviña y su Combo, que en bona part és fill del confinament. Si la gravació va farcida de samplers i arranjaments d’estudi, el directe tradueix els sons enllaunats a música instrumental, interpretada per un conjunt format per vuit integrants (veu, cors, vents, orgue, baix, bateria i guitarra elèctrica). Inclou nombroses col·laboracions, a voltes aquelles que es poden sentir a l’elapé i a voltes altres que apareixen per sorpresa. Aquesta vegada, com al·licient, l’il·lustrador del festival, Joan Negrescolor, dibuixarà una obra en viu mentre soni la música.
Per altre cantó, les raperes R.A.E (Rising Above Everything) i Nadia Rose, així com al selektor Jon Jones (del segell Roots Garden), totes elles provinents del Regne Unit, estan entre el cartell. La primera va ser guanyadora el 2020 del concurs de talents emergents que organitza el Festival de Glastonbury. L’EP First Class de Nadia Rose, produït pel segell propi de la cantant i compositora, es podrà escoltar per primera vegada a Barcelona, juntament amb altres singles publicats posteriorment.
Jon Jones actuarà amb el trombonista jamaicà Vin Gordon. Per posar algun track d’aquest últim que ens permeti imaginar com serà el directe que oferiran, aquí va el Dubbing Style, del disc African Shores (2019)
En els dies previs als concerts, el 20 i 25 d’octubre, escalfaran els motors dues xerrades que tindran lloc a La Ciutat Invisible. Primer, el sociòleg musical Ángel G. Quintero Rivera explicarà la relació entre salsa i revolta. Presentarà el llibre La danza de la insurrección, una compilació de textos escrits entre 1978 i 2017, publicada per l’editorial CLACSO. El dimecres 25, Santiago Auserón (sí, Juan Perro, cantant de Radio Futura), parlarà sobre la influència i les arrels negres en la cançó espanyola, en un viatge que ens portarà als orígens de molts sons i músiques amb què estem totalment familiaritzades. En aquest marc, hi haurà l’ocasió de polemitzar, fins i tot, sobre el perreo, tot contextualitzant històricament i estètica escenes musicals del present en un debat de qualitat.
La primera nit musical, el divendres 29 d’octubre, pujaran a l’escenari Sonido Tupinamba, que és l’elegida per obrir el festival amb una sessió de música de ball de l’estil d’aquesta, en què combina tropicalitat, afrofuturisme i electrònica més o menys a parts iguals; i Juli Giuliani, raper amb un últim treball acabat de sortir del forn, Summer Never Ends, publicat precisament el 21 de setembre de 2021, l’últim dia d’estiu, fruit de la col·laboració entre Say it Loud Records i Costa Futuro.
El 2019 se celebrà el festival enmig de les protestes i la vaga general per la sentència contra les preses polítiques i, de fet, els ingressos d’aquella edició es destinaren a les represaliades
Els dies forts queden pel dissabte i el diumenge. Els temes del parisenc David Walters recorden el concepte musical Acoustic Clubbing, que a principis dels 2000 va popularitzar Les Négresses Vertes, una banda de fusió també de París. En ambdós casos, la guitarra acústica i les sonoritats orgàniques no suposen cap obstacle per posar cossos a dansar. Més enllà, un dels plats més forts del cap de setmana arribarà des de Colòmbia. Les atmosferes, melodies i grooves de lisèrgia ballable del mític Frente Cumbiero, punta de llança de la cúmbia a escala mundial, intepretades per a l’ocasió en format quartet.
Per últim, last but no least, queda per mencionar els noms de l’escena barcelonina: les amfitriones Rebel Madiaq seran als plats i micros el dissabte; mentre que el sound system feminista Purple Rockets i la selectora A última flecha punxaran el diumenge.
El 2019, se celebrà el festival enmig de les protestes i la vaga general per la sentència contra les preses polítiques i, de fet, els ingressos d’aquella edició es destinaren a les represaliades. L’any passat, 2020, quan tot estava enllestit, es va suspendre a causa del context de la COVID-19. Ara, 2021, malgrat tot, com diu Sergio Ehmailer, l’últim cap de setmana d’octubre continua essent territori Say it Loud!
