Tot i que no es defineix com a líder indígena, les comunitats de la riba del riu Cahabón del departament d’Alta Verapaz, al centre de Guatemala, la van nomenar representant per liderar el procés judicial en contra de la construcció de la hidroelèctrica Renace, una de les més grans de l’Amèrica Central. L’any 2019, Ical Xoc va guanyar un recurs d’empara davant de la Cort Suprema de Justícia (CSJ) de Guatemala, en què es restituïa el dret vulnerat a la consulta lliure, prèvia i informada dels pobles indígenes, segons obliga el conveni 169 de l’Organització Internacional del Treball (OIT). És catedràtica de la Universitat Rafael Landívari membre de la Defensoria de la Dona Indígena de Cobán. El mes d’octubre va visitar Barcelona en el marc del XIV Festival de Cinema Indígena per explicar “la seva lluita i la del poble maia q’eqchi’ per defensar la Mare Terra i el territori” davant l’espoli de l’empresa espanyola Cobra Infraestructuras Hidráulicas, del grup ACS, que va construir el complex hidroelèctric que ha deixat sense aigua el riu Cahabón.
Com s’ho fa una empresa transnacional per introduir-se a les comunitats?
Compra la gent. L’empresa arriba a les comunitats i els hi promet desenvolupament, formació als joves, pistes de futbol i samarretes del Reial Madrid. Però si aquí no es juga al futbol! El que nosaltres volem és que alliberin els nostres rius, no que ens regalin motxilles i llibretes.
Qui és el responsable de la construcció d’aquesta hidroelèctrica?
Florentino Pérez, president de l’empresa espanyola Actividades de Construcción y Servicios (ACS) que forma part de Cobra Infraestructuras Hidráulicas, encarregats de canalitzar trenta quilòmetres del riu Cahabón i deixar-lo sense aigua.
Què implica per les comunitats?
Ens divideix com a poble maia q’eqchi’, juguen amb la pobresa. Compren la gent perquè els hi vengui la terra per poder construir-hi i arribar a controlar el territori.
Quina responsabilitat tenen les institucions espanyoles i catalanes sobre la construcció del macroprojecte hidroelèctric?
“Compren la gent perquè els hi vengui la terra, poder-hi construir i arribar a controlar el territori”
L’Estat espanyol va ratificar el 2007 el conveni 169 de l’Organització Internacional del Treball, tot i això, empreses espanyoles com ACS són les responsables d’haver vulnerat els drets dels pobles indígenes a Alta Verapaz. És la doble moral occidental.
ACS també és la responsable de la gestió de residus a la ciutat de Barcelona.
O estan amb nosaltres o no estan amb ningú. No poden fer veure que estan amb els pobles indígenes que, pobrets, han de ser tutelats i ajudats (irònicament) i després, donar a menjar al monstre.
És la doble moral d’aquest sistema?
Per al sistema capitalista nosaltres no som subjecte sinó objecte, i poden fer amb nosaltres el que vulguin.
Ara ets a Barcelona explicant la vostra lluita.
Mentre lluitem per la reivindicació històrica dels nostres drets i territoris mantindrem la identitat. No poden utilitzar elements dels pobles indígenes sense el nostre consentiment. Nosaltres no som objectes folklòrics. Som cultures vives, hi som i existim.
Les empreses compren les persones per poder entrar al territori. Mai has rebut cap oferta?
Si no tens convicció et compren. Però una líder no pot trair la seva gent, no?
Llavors sí que ets una líder, Ana.
Jo tinc el deure i l’obligació d’informar i seguir explicant a les comunitats q’eqchi’ que la justícia guatemalenca ens ha reconegut un recurs d’empara, però que no ha paralitzat les obres de la hidroelèctrica Renace. Com a professional, no puc ser una més, he de caminar al costat del meu poble.
Bernardo Caal Xol és un líder comunitari que des del 2018 és a la presó per la denúncia que van presentar operaris de Netzone SA, empresa responsable de la construcció de la hidroelèctrica Oxec, també al riu Cahabón. Tens por?
El primer cop que el van capturar jo havia quedat amb ell per dinar. De cop vaig rebre un missatge: “No em parlis, amaga’t i cuida’t”. A mi també em van criminalitzar. Em va afectar moltíssim, fins i tot a la meva família, però hi ha molts més casos que m’inspiren i em fan seguir lluitant, com és el cas d’Adelina Maquin Caal, que va liderar una lluita i va ser brutalment massacrada.
Per què les comunitats d’Alta Verapaz no han pogut fer la consulta lliure, prèvia i informada?
Es va reconèixer que s’havia vulnerat el dret a consulta, però no van suspendre la producció d’energia sobre el riu Cahabón. Vam presentar un altre recurs d’empara a la Cort de Constitucionalitat per la paralització total de Renace i poder realitzar la consulta
